Amb el pas dels anys, cada vegada són més evidents les desigualtats de gènere que es donen en la comunitat universitària i la necessitat de superarles. No obstant això, al mateix temps que es reconeix el problema, el futur perfila una situació simultàniament esperançadora i preocupant. En general, a les universitats espanyoles s’ha passat d’invisibilitzar la qüestió a elaborar narracions discursives que apunten al propi esforç individual o al mer esdevenir social i cultural com els factors principals que resoldran les asimetries més evidents i urgents. S’oblida el fet que en la producció i la reproducció de les desigualtats de gènere hi ha components estructurals que no es modificaran per pròpia inèrcia. D’ací deriva la importància d’adoptar mesures polítiques i institucionals adequades.
En aquest context, la imatge pública que ofereix la Universitat de València a la societat per mitjà de les seues normatives estatutàries i plans estratègics successius o mitjançant l’esforç per aconseguir una representació proporcional de gènere en els seus òrgans de govern principals, és la d’un compromís real amb la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que sembla anar més enllà de l’adhesió formal a les directrius legals que en matèria d’equitat de gènere es van promulgar a l’estat espanyol el 2007. El treball que està duent a terme la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València és l’expressió més clara d’aquest compromís, tant en el nivell de l’engegada de programes o d’accions concretes en matèria d’igualtat com en el de la indagació i la millor comprensió de les causes i dels efectes vinculats a les asimetries de gènere que encara perduren en el seu si i sobre les quals és convenient incidir per mitjà d’una encertada planificació institucional.
