GIUV2022-528
En el panorama comunicatiu espanyol, de manera similar a l'internacional, el pòdcast es veu com un salvavides per a futurs periodistes i empreses del sector, que viuen una profunda crisi econòmica i identitària en aquests temps de xarxes socials i periodisme ciutadà arreu. Aquests nous programes d'àudio, caracteritzats per la seua transmissió/recepció a través d'Internet, han tingut un èxit de públic considerable, especialment en l'objectiu més jove, un grup d'edat que, d'altra banda, s'adverteix que ja no consumeixen productes periodístics tradicionals, ja siga en paper o en televisió i ràdio per ones. Davant d'aquest fenomen emergent, volem apropar-nos a un mercat de producció que percebem en ebullició, amb una oferta molt potent, però també molt atomitzada, amb innombrables programes que són molt diferents en la seua concepció, pressupost i producció que es poden acomodar sota el paraigua difús que proporciona la complexa definició de pòdcast. L'anàlisi i catalogació de tots aquests productes és un primer pas per a poder estudiar una situació mediàtica que mereix l'atenció dels investigadors. El pòdcast ha experimentat una expansió ràpida i efectiva. En poc de temps s'ha...En el panorama comunicatiu espanyol, de manera similar a l'internacional, el pòdcast es veu com un salvavides per a futurs periodistes i empreses del sector, que viuen una profunda crisi econòmica i identitària en aquests temps de xarxes socials i periodisme ciutadà arreu. Aquests nous programes d'àudio, caracteritzats per la seua transmissió/recepció a través d'Internet, han tingut un èxit de públic considerable, especialment en l'objectiu més jove, un grup d'edat que, d'altra banda, s'adverteix que ja no consumeixen productes periodístics tradicionals, ja siga en paper o en televisió i ràdio per ones. Davant d'aquest fenomen emergent, volem apropar-nos a un mercat de producció que percebem en ebullició, amb una oferta molt potent, però també molt atomitzada, amb innombrables programes que són molt diferents en la seua concepció, pressupost i producció que es poden acomodar sota el paraigua difús que proporciona la complexa definició de pòdcast. L'anàlisi i catalogació de tots aquests productes és un primer pas per a poder estudiar una situació mediàtica que mereix l'atenció dels investigadors. El pòdcast ha experimentat una expansió ràpida i efectiva. En poc de temps s'ha convertit en un fenomen global. L'operació és senzilla: només cal descarregar el fitxer multimèdia (amb text afegit, imatge fixa i enllaços) directament des del web o mitjançant un programa agregador que permet subscriure's a través de xarxes socials perquè l'usuari puga escoltar la peça en el moment que vulguem. El podcàsting representa la primera innovació real pel que fa a la transformació de la ràdio en relació amb Internet. Desenvolupaments anteriors com el "streaming" o la ràdio a la carta van canviar la manera d'entendre la distribució de continguts sonors, encara que no tan radicalment. Les empreses de comunicació més importants del món ("Comcast", "Washington Post", "New York Times", "BBC", "News Corporation") han apostat pel nou format, que ha experimentat una evolució increïble; ja en el 2005 Steve Jobs va parlar de la capacitat dels programes d'àudio per convertir-se en cobertura de notícies, d'entreteniment i d'accés a la cultura. L'èxit també està lligat a l'expansió de les plataformes de "streaming". Si els audiovisuals han revolucionat la manera d'accedir a pel·lícules i documentals, les dedicades únicament a l'àudio han trobat un nínxol de mercat molt potent, amb un producte infinitament més fàcil i barat de fer. El consum es realitza a través d'una ruta múltiple: "Spotify", "Apple music", "Tidal", "Deezer", "Pandora" o "Amazon music", competeixen per arribar a l'usuari, amb serveis de pagament o de primer accés gratuït. Entre els continguts que s'ofereixen en aquestes plataformes, al costat dels musicals es troben els que podem qualificar de pòdcasts: tant els basats en històries de ficció com en diversos formats periodístics. Aquest fenomen es produeix paral·lelament al que fa que el panorama de la comunicació, tant a Espanya com a nivell internacional, es trobe immers en una situació de canvi i adaptació, la qual cosa provoca que la professió periodística estiga patint una crisi sense comparació en la història de la civilització. El 80% dels periodistes autònoms es troben en una situació "molt delicada" a causa de la crisi, cosa que ja patien abans del coronavirus i que ara ha empitjorat. Sis de cada deu s'afronten a una pèrdua de més del 40% dels ingressos mensuals, del 20 al 40% per a dos de cada deu. Així ho reflecteix una enquesta dels seus associats per part de la Unió de Periodistes Valencians, realitzada del 5 al 17 de maig de 2021 per a conèixer com va afectar la pandèmia a la situació laboral i econòmica. La crisi afecta els empleats del sector, però va més enllà, també està relacionada amb la crisi de valors i continguts periodístics que ha provocat, en part, la irrupció de les xarxes socials en l'¿esfera pública¿ "habermesiana". Per superar aquesta crisi cal aportar solucions d'una manera innovadora.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Ordenar, analizar patrones, estudiar los diversos generos y discursos comunicativos que se producen en el campo del podcast.
- Anàlisi i classificació dels podcasts que es produeixen a Espanya..La nostra intenció és proposar criteris de qualitat que ens ajuden a delimitar l'objecte d'estudi i que es puguen aplicar objectivament. D'aquesta manera, també farem assequible el nombre d'exemples a estudiar i classificar.
- Taxonomia dels programes atenent el gènere, el target de públic objectiu, pressupost, caràcter innovatiu i altres qualitats.En la primera fase, l'estudi es limita als pòdcasts nacionals. Més endavant ampliarem l'abast a països europeus i internacionals.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| CARLOS JAVIER LOPEZ OLANO | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| LUCIA SAPIÑA GARCIA | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| JOSE VICENTE GAMIR RIOS | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctora/Doctor |
| MARIA JOSEP PICO GARCES | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| MARTIN DOMINGUEZ ROMERO | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| MARIA DOLORES BAÑON CASTELLON | Col·laborador-a | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ANA MARIA MATEU GARCIA | Col·laborador-a | Universitat de València | Tec.Sup.D'Informacio - Perfil Periodista |
| Nadia Alonso López | Col·laborador-a | Universitat Politècnica de València | professor-a ajudant-a doctor-a |
| LAURA ROMERO VALLDECABRES | Col·laborador-a | Universidad Cardenal Herrera-CEU | tècnic-a |
| TANIA FERNÁNDEZ LOMBAO | Col·laborador-a | Universidad de Santiago de Compostela | professor-a ajudant-a doctor-a |
| SONIA ARÁNZAZU FERRUZ GONZÁLEZ | Col·laborador-a | Universidad Pontificia Comillas | professor-a |
| SARA ANDRÉS RUBIO | Col·laborador-a | Autònomo | tècnic-a |
- Actividades de radiodifusión.
- Podcast; radio; innovación; periodismo; nuevos formatos periodísticos
