Sostenibilitat i Economia Social en Sectors Clau - SESSC

Referència del grup:

GIUV2024-626

 
Descripció de l'activitat investigadora:

 
Pàgina Web:
 
Objectius cientificotècnics:
  • La Economía Social y en particular el cooperativismo son herramientas clave en la revolución del sector económico al basarse en principios como la primacía de las personas y del fin social sobre el capital, la aplicación de resultados en función de la actividad cooperativa realizada o los servicios prestados, la promoción de la solidaridad interna y con la sociedad, y la independencia respecto a los poderes públicos. Al analizar estos principios en el contexto actual, es evidente su estrecha vinculación con los objetivos de desarrollo sostenible. La primacía de las personas y del fin social sobre el capital se alinea con las metas de desarrollo sostenible, pues pone en relieve la importancia de priorizar las necesidades humanas y el bienestar social sobre la maximización de beneficios económicos. Este enfoque es fundamental para alcanzar un desarrollo equitativo y justo. La aplicación de resultados según la actividad cooperativa o los servicios prestados apoya la idea de una economía circular y responsable, donde los recursos se utilizan y redistribuyen de manera eficiente y ética. Este principio alienta a las entidades de la economía social a adoptar prácticas sostenibles que no solo benefician a sus miembros, sino también al medio ambiente y a la sociedad en general. La promoción de la solidaridad interna y con la sociedad es otro pilar que vincula directamente la Ley de Economía Social con la sostenibilidad. Al fomentar una cultura de cooperación y apoyo mutuo, las entidades de la economía social pueden desempeñar un papel crucial en la construcción de comunidades resilientes y en la promoción de un desarrollo sostenible inclusivo. Por último, la independencia respecto a los poderes públicos, si bien promueve la autonomía, también implica una responsabilidad para con la sociedad y el medio ambiente. Esta independencia debe equilibrarse con un compromiso activo en la implementación de prácticas sostenibles y responsables. En términos de implementación, se observa un creciente reconocimiento y adopción de estos principios en diversas entidades. Las cooperativas, asociaciones, fundaciones y otras formas de organizaciones de economía social están integrando progresivamente prácticas sostenibles en sus operaciones, demostrando que es posible alinear la actividad económica con los objetivos sociales y ambientales. Sin embargo, persisten desafíos, como la necesidad de mayor apoyo normativo y financiero, y de una mayor conciencia y formación en sostenibilidad
  • "Análisis de las políticas públicas necesarias para la revitalización de le economía en momentos de crisis, como la generada por la pandemia del COVID 19. El enfoque estratégico busca no solo la recuperación económica, sino también la transformación del tejido productivo hacia modelos más sostenibles e inclusivos. Las políticas públicas son herramientas clave para impulsar sectores estratégicos, fomentando la innovación y la sostenibilidad. Actualmente se están llevando políticas públicas que fomentan la utilización de la economía social, es el caso del Proyecto Estratégico para la Recuperación y Transformación Económica PERTE, que promueve una transformación estructural de la economía, apoyando sectores innovadores y tecnológicamente avanzados y en particular: - Fomento de la Economía Social: Poner especial énfasis en la economía social, reconociendo su papel en la creación de empleo de calidad, la inclusión social y la promoción de la sostenibilidad. - Innovación y Sostenibilidad: Impulsar proyectos que integren innovación y sostenibilidad, buscando soluciones que respondan a los desafíos actuales como el cambio climático, la digitalización y la desigualdad social. - Cooperación Público-Privada: Fomentar la colaboración entre el sector público y privado, creando sinergias que potencien la inversión y la implementación de proyectos transformadores."
  • "Análisis Sectorial en Energía, Vivienda y Cuidados: Profundizar en sectores clave como la energía, la vivienda y los cuidados, promoviendo prácticas sostenibles y evaluando modelos económicos responsable. - Energía: En el sector energético, el enfoque está en la transición hacia fuentes renovables y sostenibles. Este cambio no solo implica una reducción en la dependencia de combustibles fósiles, sino también la implementación de tecnologías innovadoras como la energía solar, eólica y la biomasa. El análisis en este sector se dirige hacia la evaluación de políticas que favorezcan la inversión en renovables, la eficiencia energética y la descentralización de la producción energética. Esto incluye la consideración de aspectos económicos, como los modelos de financiación y rentabilidad, y sociales, como el impacto en la creación de empleo y en la comunidad local. - Vivienda: En el ámbito de la vivienda, el foco se sitúa en la promoción de la construcción sostenible y la rehabilitación de edificios existentes para mejorar su eficiencia energética. El análisis sectorial en vivienda abarca la evaluación de políticas de urbanismo sostenible, acceso a vivienda asequible y la integración de tecnologías verdes en la construcción. Además, se consideran los modelos de propiedad y gestión, como la vivienda cooperativa, que pueden ofrecer alternativas más inclusivas y económicamente accesibles. - Cuidados. El sector de cuidados es crucial, especialmente en el contexto de una población envejecida y la creciente demanda de servicios de atención. La sostenibilidad en este sector implica no solo asegurar la calidad y accesibilidad de los servicios, sino también garantizar condiciones laborales justas y sostenibles para los trabajadores. El análisis incluye la evaluación de modelos de atención centrados en la comunidad, la integración de tecnologías para mejorar la eficiencia y la calidad de los servicios, y la promoción de políticas que respalden la dignidad y los derechos de las personas mayores y discapacitadas."
  • "Desarrollar herramientas que contribuyan a la responsabilidad social empresarial, que permitan la calificación automática y sus implicaciones y relación con la economía social. - Importancia de la Responsabilidad Social Empresarial (RSE). La Responsabilidad Social Empresarial (RSE) se ha convertido en un componente esencial en la gestión moderna de las empresas, reflejando un compromiso con prácticas éticas y sostenibles que trascienden el mero beneficio económico. La RSE abarca una variedad de áreas, incluyendo la ética laboral, el respeto por el medio ambiente, la inclusión social, y la transparencia en la gestión. Su importancia radica en la capacidad de las empresas para influir positivamente en la sociedad y el medio ambiente, a través de prácticas empresariales responsables. Además, la RSE se ha convertido en un factor clave para la reputación corporativa, influenciando las decisiones de inversores, consumidores y otros stakeholders. Por ello consideramos necesario desarrollar sistemas de gestión y procesos de acreditación a partir de indicadores de sostenibilidad alineados con organismos nacionales e internacionales. - Proceso de acreditación por Entidades Expertas. El proceso de certificación por entidades expertas en RSE juega un rol crucial en la validación y reconocimiento de las prácticas empresariales responsables. Estas certificaciones, como las normas ISO, el sello B Corp, ofrecen un marco y una metodología para evaluar el desempeño social y ambiental de las empresas. No olvidemos la creación del primer registro de entidades socialmente responsables de la Comunitat Valenciana. El proceso de certificación implica una evaluación exhaustiva de las políticas y prácticas de la empresa, incluyendo aspectos como la gestión de recursos, el impacto ambiental, las relaciones laborales y la contribución social. Obtener una certificación no solo valida los esfuerzos de una empresa en RSE, sino que también proporciona un camino para la mejora continua y la innovación en prácticas sostenibles. estas certificaciones proporcionan una herramienta valiosa para los consumidores y los inversores conscientes, quienes buscan apoyar a empresas que demuestran un compromiso real con la sostenibilidad. A largo plazo, la certificación fomenta un entorno empresarial donde la sostenibilidad y la ética se convierten en pilares fundamentales, contribuyendo así a un modelo económico más responsable y respetuoso con las personas y el planeta."
 
Línies d'investigació:
  • Comunitats d'autoconsum clau en la transicion energetica (POWERCOOP)..El principal objectiu és la nostra contribució en la millora de l'aplicació i l'elaboració de la legislació en matèria de comunitats energètiques, autoconsum i pobresa energètica que ho podem desglossar en els següents: 1. Identificar els problemes vinculats la pobresa energètica i les seues solucions. Debat sobre les mesures socials i les solucions adequades a cada comunitat; situació de les dones, com a sector especialment vulnerable. Proposta de creació de comunitats energètiques que fomenten la independència enfront del mercat de l'energia elèctrica i donen cobertura als consumidors més vulnerables. Habitatges sostenibles i promoció de noves figures que permeten l'accés a l'habitatge als sectors més vulnerables. 2. Autoconsum elèctric com a activitat essencial en el context de la recuperació i reconstrucció econòmica. Generació d'ocupació directa i efecte tractor sobre cadenes de valor locals i estalvi en costos energètics per a consumidors domèstics, industrials o del sector serveis o públic.
  • Col·laboració públic privada a través d'entitats de l'economia social..La col·laboració públic-cooperativa en el desenvolupament de serveis i activitats geogràficament localitzades s'ha convertit en essencial per a la consecució del desenvolupament territorial. Tradicionalment la col·laboració públic-privat ha sigut desenvolupada a través de societats capitalistes en un intent per reduir el paper intervencionista d'Estat, la reducció de la despesa pública i la generació d'inversions en deixar en mans privades la posada en marxa d'infraestructures o serveis de caràcter públic. Les polítiques públiques dirigides a l'interés general han de ser promogudes des de les AAPP per si, o a través d'entitats la naturalesa jurídica de les quals estiga alineada amb els objectius de les Administració, a saber, entitats pertanyents a l'economia social o aquelles societats de tipus capitalista que incorporen en el seu objecte, fins socials. Però, a més, han d'incentivar-se i aclarir-se l'ús de clàusules socials en la contractació públic com a mitjà per al desenvolupament i foment de la col·laboració públic-privada. L'Economia social ha de ser considerada com un instrument impulsor del desenvolupament territorial, i la iniciativa local ha de configurar-se com a element necessari per a afrontar els problemes del territori. El principi democràtic que presideix les entitats d'economia social, l'arrelament territorial, la solidaritat interna i amb l'entorn, el retorn econòmic als socis a partir de la seua participació en l'activitat, són elements que han de ser elements que considerar en el foment de la col·laboració públic-privada.
  • Habitatge cooperatiu i serveis complementaris..L'objectiu d'aquesta línia és generar un espai de promoció, foment i difusió d'informació i materials sobre l'habitatge cooperatiu i les seues diferents formes d'organització. Aquest espai pretén donar a conéixer fórmules d'habitatge cooperatiu com a mitjà de satisfacció del dret ciutadà a un habitatge digne i adequat, un dels pilars que conforma el nostre Estat de dret, tal com arreplega l'article 47 de la Constitució Espanyola. Es tracta de models d'innovació social per a l'accés a l'habitatge, alternatius als tradicionals del mercat immobiliari de la Comunitat Valenciana, com la propietat i el lloguer. La societat civil s'organitza i presa la iniciativa, per a aconseguir un habitatge més econòmic i adaptada a les seues necessitats, ja que el model cooperatiu anteposa la persona al capital social.
  • Desenvolupament de sistemes de diagnòstic de la sostenibilitat per a PIMES de l'Economia Social..El principal objectiu d'aquesta línia és desenvolupar sistemes d'avaluació diagnòstic de la sostenibilitat adequats a les característiques de les pimes de l'àmbit de l'economia social. Aquest tipus d'entitats es troben amb un doble repte a l'hora d'incorporar-se al moviment en pro de la Sostenibilitat fomentat des de la Unió Europea. D'una banda, els sistemes d'avaluació i reporte estan pensats per a les grans empreses o per a les pimes cotitzades. Tanmateix, això sistemes no estan adaptats a les característiques de les PIMES, que representen el 95% de les empreses de la UE. En segon lloc, els sistemes d'avaluació i reporte de la sostenibilitat estan dissenyats per al tipus d'empresa més comuna ignorant les especificitats d'aquelles que actuen en l'àmbit de l'economia social. Els objectius específics d'aquesta línia són: 1. A partir de l'estudi dels sistemes d'avaluació i mesurament de la sostenibilitat de major difusió i acceptació, elaborar una versió ajustada a les especificitats de la Pimes de l'economia social. 2.Desenvolupar sistemes d'avaluació i reporte adaptats a les especificitats d'entitats no empresarials com a associacions i fundacions.
  • Desenvolupament de sistemes de diagnòstic de la sostenibilitat per a les administraciós públiques..El principal objectiu d'aquesta línia és desenvolupar sistemes d'avaluació diagnòstic de la sostenibilitat adequats a les característiques de les administracions públiques. Aquest tipus d'entitats es troben amb un repte a l'hora d'incorporar-se al moviment en pro de la Sostenibilitat fomentat des de la Unió Europea. Els sistemes d'avaluació i reporte estan pensats per a les grans empreses mercantils amb ànim de lucre. Tanmateix, això sistemes no estan adaptats a les característiques de les administracions públiques que representen el 53,1% de PIB de la UE. Els objectius específics d'aquesta línia són: 1. A partir de l'estudi dels sistemes d'avaluació i mesurament de la sostenibilitat de major difusió i acceptació, elaborar una versió ajustada a les especificitats de les entitats del sector públic. 2. Desenvolupar sistemes d'avaluació i reporte que incorporen amb un pes adequat la dimensió de la innovació que ha d'acompanyar els esforços en sostenibilitat.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
MARIA JOSE VAÑO VAÑODirector-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
Equip d'investigació
RAFAEL CHAVES AVILACol·laborador-aUniversitat de ValènciaCatedràtica/Catedràtic d'Universitat
MARIA PILAR MONTES RODRIGUEZCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Escola Universitària
TOMAS GONZALEZ CRUZCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
ANA MARIA COLOMER SEGURACol·laborador-aUniversitat de ValènciaAjudant Doctor/a
FRANCISCO JOSE MEDINA ALBALADEJOCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
VIRGINIA SIMON MOYACol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
ELISABET DOLORS GONZALEZ PONSCol·laborador-aUniversitat de ValènciaProf. Permanent Laboral Ppl
RUBEN JOSE CUÑAT GIMENEZCol·laborador-aUniversitat de ValènciaProf. Permanent Laboral Ppl
ANA MARIA DE LA ENCARNACION VALCARCELCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
CLARA SEBASTIAN SIMONCol·laborador-aUniversitat de ValènciaPersonal Investigador
CLARA SEBASTIAN SIMONCol·laborador-aUniversitat de València - Estudi Generalestudiant-a de doctorat UVEG
 
CNAE:
  • Actividades jurídicas.
  • Otras actividades de consultoría de gestión empresarial.