Crèdits del títol: 120

Crèdits obligatoris: 65

Crèdits optatius: 25

Treball fi de màster: 30

Codi titulació: 2184

Cursos: 2

Tipus d'ensenyament: Presencial

Branca de coneixement: Ciències

Web específica del màster: http://tccm.qui.uam.es

Places ofertes de nou ingrés: 9

Nombre mínim de crèdits de matrícula per estudiant: 36

Preu del crèdit [curs 2019-2020]: 39,27 €

Centre de gestió: Facultat de Química

Llengües utilitzades al llarg del procés formatiu: Castellà i anglès

Universitats participants: Universitat Autònoma de Madrid, Universitat de Cantàbria, Universitat de Barcelona, Universitat d'Extremadura, Universitat de les Illes Balears, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat de Múrcia, Universitat d'Oviedo, Universitat del País Vasc/Euskal Herriko Unibertsitatea, Universitat de Salamanca, Universitat de Santiago de Compostel.la, Universitat de València, Universitat de Valladolid i Universitat de Vigo

Comissió de Coordinació Acadèmica Ignacio Nilo Tuñón Gracía de Vicuña (Director)
Inmaculada García Cuesta
Remedios González Luque
Enrique Ortí Guillén
Pedro Manuel Viruela Martín
Martín Córdoba Martínez (PAS)

Interès acadèmic, científic o professional: La química teòrica i la modelització computacional (TCCM) juguen un paper fonamental en el desenvolupament de la química moderna, la bioquímica, la química biològica, la física i la ciència dels materials. Aquest paper s’ha reconegut àmpliament per la comunitat científica internacional i aquest reconeixement es va forjar en la concessió el 1998 del Premi Nobel de Química a John A. Pople, precisament per haver convertit la química computacional en una eina amb caràcter predictiu i, per tant, pràcticament indispensable en qualsevol camp de la química i de la física. En l’actualitat hi ha un nombre cada vegada més extens d’aplicacions de la química en què el concurs de la química teòrica i la modelització computacional és inevitable si es pretén aconseguir una racionalització de la realitat observada. Un exemple paradigmàtic el constitueix l’espectrometria de masses. Una cosa anàloga es pot dir del camp de la catàlisi, en què la modelització molecular juga cada vegada un paper més preponderant. A tot això cal afegir que en una indústria tan potent avui en dia com la indústria farmacèutica, la modelització molecular constitueix una etapa fonamental en el procés de generació d’un nou fàrmac. La síntesi de diverses variants d’un possible agent actiu resulta molt més costosa que l’estudi de la seua possible activitat mitjançant una exploració teòrica basada en els mètodes de la química computacional i la modelització molecular. La situació és semblant pel que fa a la síntesi de nous materials. Els avanços més espectaculars en la generació de diversos nanotubs, per exemple, va venir de la mà de la seua modelització prèvia per mètodes computacionals. L’astroquímica és un altre camp en què el concurs de la química teòrica i computacional resulta absolutament imprescindible. Les condicions que es donen en l’espai interestel•lar o en les atmosferes dels planetes es poden reproduir amb fiabilitat mitjançant mètodes teòrics, mentre que la seua reproductibilitat en l’àmbit del laboratori resulta molt més complicada si no impossible.

Programa de doctorat vinculat amb aquest màster: Química Teòrica i Modelització Computacional

Informació preinscripció postgrau@uv.es

Informació acadèmica: Ignacio.Tunon@uv.es

Logo EuroMaster
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies