Els Grups d'Investigació de la UV (GIUV), regulats al capítol I del Reglament ACGUV48/2013, pel qual es desenvolupa el procediment per a la creació d’estructures d’investigació, són estructures bàsiques d'organització i desenvolupament de l'activitat investigadora, resultat de la agrupació d'investigadors, lliure i voluntària, per raons de coincidència estable en els seus objectius, infraestructures i recursos, compartits entorn d'unes línies d'investigació comunes, afins o complementàries amb compromís temporal d’estabilitat, consolidació i treball conjunt, i capacitat de finançament sostenible.
Els Grups d’Investigació inclosos en l’àmbit d’aplicació de l'esmentat Reglament estan inscrits al Registre d’Estructures d’Investigació de la Universitat de València (REIUV), sota la dependència del Vicerectorat d’Investigació. La seua informació bàsica pot consultarse en aquesta pàgina web.
Participants
Les dades relatives als grups d'investigació que figuren en els diferents mitjans de difusió de la informació que s'utilitzen no suposaran, en cap cas, un pronunciament ni un compromís respecte de la vinculació laboral o acadèmica de les persones que figuren, amb la Universitat de València, sent la seua inclusió responsabilitat exclusiva de els/as directors/as dels grups. La seua actualització es realitzarà a petició de les persones interessades.
.
- Grups inscrits al Registre d'Estructures d'Investigació de la Universitat de València - REIUV
Referència del grup:
Descripció de l'activitat investigadora: Les tecnologies per al coneixement del cervell animal es troben molt avançades i aviat començaran a aplicar-se al cervell humà. Aquestes tècniques permetran desxifrar (llegir) l'activitat cerebral de l'individu, cosa que facilitarà la identificació de patrons d'activitat cerebral, en principi, molt senzills, fins a visualitzar les imatges mentals de la persona. L'assoliment d'aquest punt anirà seguit, previsiblement, de l'aplicació de tècniques més sofisticades que permetran alterar (escriure) l'activitat cerebral de l'ésser humà. L'escenari contemplat a curt i mitjà termini tindrà importants conseqüències en els àmbits polític, social, econòmic i cultural. També generarà impactes transcendentals sobre els valors considerats essencials en les nostres societats; en particular, sobre la llibertat, la igualtat, així com sobre la dignitat de la persona. Tots aquests impactes i conseqüències constitueixen un nou repte per al dret, que ha de regular l'aplicació d'aquest tipus de noves tecnologies i salvaguardar els drets fonamentals de l'individu; en particular, la seua privacitat, identitat, llibertat i igualtat. Per a afrontar el nou desafiament jurídic que suposen els avanços que es...Les tecnologies per al coneixement del cervell animal es troben molt avançades i aviat començaran a aplicar-se al cervell humà. Aquestes tècniques permetran desxifrar (llegir) l'activitat cerebral de l'individu, cosa que facilitarà la identificació de patrons d'activitat cerebral, en principi, molt senzills, fins a visualitzar les imatges mentals de la persona. L'assoliment d'aquest punt anirà seguit, previsiblement, de l'aplicació de tècniques més sofisticades que permetran alterar (escriure) l'activitat cerebral de l'ésser humà. L'escenari contemplat a curt i mitjà termini tindrà importants conseqüències en els àmbits polític, social, econòmic i cultural. També generarà impactes transcendentals sobre els valors considerats essencials en les nostres societats; en particular, sobre la llibertat, la igualtat, així com sobre la dignitat de la persona. Tots aquests impactes i conseqüències constitueixen un nou repte per al dret, que ha de regular l'aplicació d'aquest tipus de noves tecnologies i salvaguardar els drets fonamentals de l'individu; en particular, la seua privacitat, identitat, llibertat i igualtat. Per a afrontar el nou desafiament jurídic que suposen els avanços que es produiran en l'àmbit neurocientífic, professorat doctor de diferents disciplines jurídiques, interessat en aquestes novetats i pertanyent a la Universitat de València, ha format aquest grup de recerca sota el nom de Neurodret. La nostra intenció principal és examinar la problemàtica que s'aproxima i intentar donar-li una resposta basada en els fonaments de cadascuna de les nostres disciplines científiques. No obstant això, restringir aquest propòsit a les disciplines jurídiques resulta molt limitat si tenim en compte els impactes i repercussions que es preveuen en el futur. Per aquest motiu, hem afegit a aquesta iniciativa professorat doctor de diverses disciplines de la Universitat de València, preocupat per aquesta problemàtica. Amb això pretenem enriquir les nostres recerques i propostes amb enfocaments i perspectives multidisciplinaris que contribuïsquen a enriquir la investigació i la reflexió, fet que redundarà en els resultats.[Llegir més][Ocultar]
Pàgina Web:
Objectius cientificotècnics: - Desarrollo e Implementación de las líneas de investigación que se identifican en el apartado correspondiente.
Línies d'investigació: - NEURODRET, PSICOLOGIA I ÈTICA.Avanços científics i tècnics en l'àmbit de la neurologia: implicacions jurídiques, socials i ètiques.
- NEUROCRIMINOLOGIA I DRET PROCESSAL.Avanços científics i tècnics en l'àmbit de la neurologia: implicacions criminològiques i processals (procediments i proves).
- INTELLIGÈNCIA ARTIFICIAL I NEURODRET.Avanços científics i tècnics en l'àmbit de la neurologia i avanços cientificotècnics en l'àmbit de la ciència de dades (intel·ligència artificial).
Components del grup:
CNAE: - Actividades jurídicas.
- Investigación y desarrollo experimental en biotecnología.
- Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.
- Actividades de investigación.
Paraules clau: - DERECHO; NEUROLOGIA; PSICOLOGÍA; ETICA
- NEUROCIENCIA; CRIMINOLOGÍA; DERECHO
- NEUROCIENCIA; DERECHO; INTELIGENCIA ARTIFICIAL
