Grups d'Investigació

GIUV2024-626

http://www.uv.es/iudescoop

• L'Economia Social i, en particular, el cooperativisme són eines clau en la revolució del sector econòmic en basar-se en principis com la primacia de les persones i de la fi social sobre el capital, l'aplicació de resultats en funció de l'activitat cooperativa realitzada o els serveis prestats, la promoció de la solidaritat interna i amb la societat, i la independència respecte als poders públics.En analitzar aquests principis en el context actual, és evident la seva vinculació estreta amb els objectius de desenvolupament sostenible. La primacia de les persones i de la fi social sobre el capital s'alinea amb les metes de desenvolupament sostenible, ja que posa en relleu la importància de prioritzar les necessitats humanes i el benestar social sobre la maximització de beneficis econòmics. Aquest enfocament és fonamental per assolir un desenvolupament equitatiu i just.L'aplicació de resultats segons l'activitat cooperativa o els serveis prestats dóna suport a la idea d'una economia circular i responsable on els recursos s'utilitzen i es redistribueixen de manera eficient i ètica. Aquest principi encoratja les entitats de l'economia social a adoptar pràctiques sostenibles que no només beneficien els seus membres, sinó també el medi ambient i la societat en general.La promoció de la solidaritat interna i amb la societat és un altre pilar que vincula directament la Llei dEconomia Social amb la sostenibilitat. En fomentar una cultura de cooperació i suport mutu, les entitats de l'economia social poden tenir un paper crucial en la construcció de comunitats resilients i en la promoció d'un desenvolupament sostenible inclusiu.Finalment, la independència respecte als poders públics, si bé promou l'autonomia, també implica una responsabilitat envers la societat i el medi ambient. Aquesta independència ha de ser equilibrada amb un compromís actiu en la implementació de pràctiques sostenibles i responsables.En termes d'implementació, s'observa un reconeixement i l'adopció creixent d'aquests principis en diverses entitats. Les cooperatives, les associacions, les fundacions i altres formes d'organitzacions d'economia social estan integrant progressivament pràctiques sostenibles en les seves operacions, demostrant que és possible alinear l'activitat econòmica amb els objectius socials i ambientals. No obstant això, persisteixen desafiaments, com la necessitat de més suport normatiu i financer, i de més consciència i formació en sostenibilitat
• "Anàlisi de les polítiques públiques necessàries per a la revitalització de l'economia en moments de crisi, com la generada per la pandèmia del COVID 19. L'enfocament estratègic cerca no només la recuperació econòmica, sinó també la transformació del teixit productiu cap a models més sostenibles i inclusius. Les polítiques públiques són eines clau per impulsar sectors. s'estan portant polítiques públiques que fomenten la utilització de l'economia social, és el cas del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica PERTE, que promou una transformació estructural de l'economia, recolzant sectors innovadors i tecnològicament avançats i en particular: - Foment de l'Economia Social: posar especial èmfasi en l'economia social, reconèixer la sostenibilitat.- Innovació i Sostenibilitat: Impulsar projectes que integrin innovació i sostenibilitat, buscant solucions que responguin als desafiaments actuals com el canvi climàtic, la digitalització i la desigualtat social.
• "Anàlisi Sectorial en Energia, Habitatge i Cures: Aprofundir en sectors clau com l'energia, l'habitatge i les cures, promovent pràctiques sostenibles i avaluant models econòmics responsable. - Energia: En el sector energètic, l'enfocament està en la transició cap a fonts renovables i sostenibles. Aquest canvi no només implica una reducció de la dependència l'energia solar, eòlica i la biomassa. L'anàlisi en aquest sector es dirigeix ¿¿cap a l'avaluació de polítiques que afavoreixin la inversió en renovables, l'eficiència energètica i la descentralització de la producció energètica. sostenible i la rehabilitació d'edificis existents per millorar la seva eficiència energètica. envellida i la creixent demanda de serveis d'atenció. La sostenibilitat en aquest sector implica no només assegurar la qualitat i l'accessibilitat dels serveis, sinó també garantir condicions laborals justes i sostenibles per als treballadors.
• "Desenvolupar eines que contribueixin a la responsabilitat social empresarial, que permetin la qualificació automàtica i les seves implicacions i relació amb l'economia social. - Importància de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) s'ha convertit en un component essencial en la gestió moderna de les empreses, reflectint un compromís amb pràctiques ètiques i sostenibles. varietat d'àrees, incloent l'ètica laboral, el respecte pel medi ambient, la inclusió social, i la transparència en la gestió. La seva importància rau en la capacitat de les empreses per influir positivament en la societat i el medi ambient, a través de pràctiques empresarials responsables. processos d'acreditació a partir d'indicadors de sostenibilitat alineats amb organismes nacionals i internacionals. - Procés d'acreditació per Entitats Expertas. la creació del primer registre d'entitats socialment responsables de la Comunitat Valenciana. El procés de certificació implica una avaluació exhaustiva de les polítiques i pràctiques de l'empresa, incloent-hi aspectes com la gestió de recursos, l'impacte ambiental, les relacions laborals i la contribució social. els inversors conscients, que busquen recolzar empreses que demostren un compromís real amb la sostenibilitat. A llarg termini, la certificació fomenta un entorn empresarial on la sostenibilitat i l'ètica es converteixen en pilars fonamentals, contribuint així a un model econòmic més responsable i respectuós amb les persones i el planeta.

• Comunitats d'autoconsum clau en la transicion energetica (POWERCOOP)..El principal objectiu és la nostra contribució en la millora de l'aplicació i l'elaboració de la legislació en matèria de comunitats energètiques, autoconsum i pobresa energètica que ho podem desglossar en els següents: 1. Identificar els problemes vinculats la pobresa energètica i les seues solucions. Debat sobre les mesures socials i les solucions adequades a cada comunitat; situació de les dones, com a sector especialment vulnerable. Proposta de creació de comunitats energètiques que fomenten la independència enfront del mercat de l'energia elèctrica i donen cobertura als consumidors més vulnerables. Habitatges sostenibles i promoció de noves figures que permeten l'accés a l'habitatge als sectors més vulnerables. 2. Autoconsum elèctric com a activitat essencial en el context de la recuperació i reconstrucció econòmica. Generació d'ocupació directa i efecte tractor sobre cadenes de valor locals i estalvi en costos energètics per a consumidors domèstics, industrials o del sector serveis o públic.
• Col·laboració públic privada a través d'entitats de l'economia social..La col·laboració públic-cooperativa en el desenvolupament de serveis i activitats geogràficament localitzades s'ha convertit en essencial per a la consecució del desenvolupament territorial. Tradicionalment la col·laboració públic-privat ha sigut desenvolupada a través de societats capitalistes en un intent per reduir el paper intervencionista d'Estat, la reducció de la despesa pública i la generació d'inversions en deixar en mans privades la posada en marxa d'infraestructures o serveis de caràcter públic. Les polítiques públiques dirigides a l'interés general han de ser promogudes des de les AAPP per si, o a través d'entitats la naturalesa jurídica de les quals estiga alineada amb els objectius de les Administració, a saber, entitats pertanyents a l'economia social o aquelles societats de tipus capitalista que incorporen en el seu objecte, fins socials. Però, a més, han d'incentivar-se i aclarir-se l'ús de clàusules socials en la contractació públic com a mitjà per al desenvolupament i foment de la col·laboració públic-privada. L'Economia social ha de ser considerada com un instrument impulsor del desenvolupament territorial, i la iniciativa local ha de configurar-se com a element necessari per a afrontar els problemes del territori. El principi democràtic que presideix les entitats d'economia social, l'arrelament territorial, la solidaritat interna i amb l'entorn, el retorn econòmic als socis a partir de la seua participació en l'activitat, són elements que han de ser elements que considerar en el foment de la col·laboració públic-privada.
• Habitatge cooperatiu i serveis complementaris..L'objectiu d'aquesta línia és generar un espai de promoció, foment i difusió d'informació i materials sobre l'habitatge cooperatiu i les seues diferents formes d'organització. Aquest espai pretén donar a conéixer fórmules d'habitatge cooperatiu com a mitjà de satisfacció del dret ciutadà a un habitatge digne i adequat, un dels pilars que conforma el nostre Estat de dret, tal com arreplega l'article 47 de la Constitució Espanyola. Es tracta de models d'innovació social per a l'accés a l'habitatge, alternatius als tradicionals del mercat immobiliari de la Comunitat Valenciana, com la propietat i el lloguer. La societat civil s'organitza i presa la iniciativa, per a aconseguir un habitatge més econòmic i adaptada a les seues necessitats, ja que el model cooperatiu anteposa la persona al capital social.
• Desenvolupament de sistemes de diagnòstic de la sostenibilitat per a PIMES de l'Economia Social..El principal objectiu d'aquesta línia és desenvolupar sistemes d'avaluació diagnòstic de la sostenibilitat adequats a les característiques de les pimes de l'àmbit de l'economia social. Aquest tipus d'entitats es troben amb un doble repte a l'hora d'incorporar-se al moviment en pro de la Sostenibilitat fomentat des de la Unió Europea. D'una banda, els sistemes d'avaluació i reporte estan pensats per a les grans empreses o per a les pimes cotitzades. Tanmateix, això sistemes no estan adaptats a les característiques de les PIMES, que representen el 95% de les empreses de la UE. En segon lloc, els sistemes d'avaluació i reporte de la sostenibilitat estan dissenyats per al tipus d'empresa més comuna ignorant les especificitats d'aquelles que actuen en l'àmbit de l'economia social. Els objectius específics d'aquesta línia són: 1. A partir de l'estudi dels sistemes d'avaluació i mesurament de la sostenibilitat de major difusió i acceptació, elaborar una versió ajustada a les especificitats de la Pimes de l'economia social. 2.Desenvolupar sistemes d'avaluació i reporte adaptats a les especificitats d'entitats no empresarials com a associacions i fundacions.
• Desenvolupament de sistemes de diagnòstic de la sostenibilitat per a les administraciós públiques..El principal objectiu d'aquesta línia és desenvolupar sistemes d'avaluació diagnòstic de la sostenibilitat adequats a les característiques de les administracions públiques. Aquest tipus d'entitats es troben amb un repte a l'hora d'incorporar-se al moviment en pro de la Sostenibilitat fomentat des de la Unió Europea. Els sistemes d'avaluació i reporte estan pensats per a les grans empreses mercantils amb ànim de lucre. Tanmateix, això sistemes no estan adaptats a les característiques de les administracions públiques que representen el 53,1% de PIB de la UE. Els objectius específics d'aquesta línia són: 1. A partir de l'estudi dels sistemes d'avaluació i mesurament de la sostenibilitat de major difusió i acceptació, elaborar una versió ajustada a les especificitats de les entitats del sector públic. 2. Desenvolupar sistemes d'avaluació i reporte que incorporen amb un pes adequat la dimensió de la innovació que ha d'acompanyar els esforços en sostenibilitat.

• Actividades jurídicas.
• Otras actividades de consultoría de gestión empresarial.

• Institut Univ. Economia Social, Coop. i Emp. (IUDESCOOP)

• XARXES SOCIALS
• COMUNICACIÓ
• DISCAPACITAT
• MALALTIES RARES
• ENACCIÓ
• LINGÜÍSTICA COGNITIVA
• LINGÜÍSTICA PERCEPTIVA