Marcela Lagarde y De Los Rios, acadèmica, antropòloga i feminista ha visitat la Universitat de València per deixar-nos, amb el seu fascinant discurs, una de les sessions més entranyables que recordàvem les feministes valencianes. Des del terme feminicidi acunyat per ella i ja acceptat en la RAE, passant pel concepte de sororitat, l’empoderament i el mite de l’amor romàntic com un dels mals que patim les dones, Marcela ha tornat a deixar una petjada tant en les dones que la venen seguint de fa anys com en les persones que l’escoltaven per primera vegada.
Un aforament majoritàriament femení esperava Marcela, la mestra, com moltes la denominaven per escoltar amb la seua serenor i dolçor un discurs, si voleu, radical “Estem en rebel·lió civil. Estem en subversió”.
Els termes Feminicidi i Sororitat, acunyats per ella i que ja formen part del bagatge feminista que compartim tingueren un espai important en la conferència. Marcela entén que el feminicidi no és només una paraula sinó que esdevé una categoria que calia nombrar i acunyar. Des de Mèxic, on la violència contra les dones i les xiquetes és tan potent, les feministes reflexionaren i començaren a treballar davant eixa greu situació adonant-se’n de l’amplia tolerància social i de l’estat davant la violència i de la impunitat que generava tot plegat. És així com naix el terme i categoria feminicidi, des de la necessitat de poder enfrontar-s’hi amb justícia.
La Sororitat, eixa solidaritat feminista entre les dones, és un altre dels termes acunyats per la mestra Marcela Lagarde. “Tenim una cultura misògina que cal desmuntar perquè també genera conflicte entre les dones, ens distancia. No tenim consciència lliure de misogínia”.
El recorregut de la conferencia o potser classe magistral de Marcela Lagarde va seguir en conceptes com l’empoderament de les dones, la dependència i l’amor, el cos de la dona i el qie per a ella és el feminisme: “El feminisme no és una religió, no és una fé, és un coneixement il·lustrat que ha de ser ensenyat, i per això és una ingenuïtat pensar que generacions que no han rebut eixe ensenyament es puguen declarar feministes. Cal preservar i alhora actualitzar eixe saber.” En eixe sentit va nomenar les feministes utòpiques que apostaven per l’amor lliure i la necessitat de rellegir-les. Així mateix, va nomenar el mite de l’amor romàntic com uns de les captivitats de les dones a Occident.
Podeu vore i escoltar la conferència a:
http://mediauni.uv.es/cultura#.U2iWdoF_tWj
Llista d'enllaços:
