L’anàlisi estratègica permet elaborar el mapa de condicionants que afectaran el disseny del PEUV 2023-2026 i la seua posterior implementació. Per això, és molt important conèixer, tant el marc en què ens trobem i la seua projecció per als pròxims anys, com quina és la situació de partida de la UV i els recursos i capacitats de què pot disposar.

Per al bon desenvolupament de la planificació estratègica d’una organització, és important garantir un ajust entre la situació externa a què s’enfronta i les seues pròpies característiques internes. Alguns instruments de planificació estratègica, en particular l’anàlisi DAFO, tenen l’origen en el treball dels acadèmics de política empresarial del Harvard Business School i altres escoles de negocis dels Estats Units a partir de la dècada de 1960 (Helms i Nixon, 2010). L’anàlisi DAFO ha esdevingut un dels instruments més populars d’anàlisi estratègica, probablement a causa de la seua senzillesa i per la seua capacitat de sistematitzar els diferents elements de l’anàlisi, així com per il·lustrar i categoritzar els principals factors extrets de l’anàlisi externa i de l’anàlisi interna.

D’una banda, els factors externs poden ser classificats com a oportunitats o amenaces, segons que el factor puga arribar a tenir un impacte negatiu (amenaça) o positiu (oportunitat) en l’organització. De l’altra, els factors interns d’una organització poden ser categoritzats com a recursos i capacitats en què es té una posició desfavorable (debilitats) o una posició favorable (fortaleses) (Guerras i Navas, 2022).

El desenvolupament de l'anàlisi estratègica elaborada per a aquest pla està inclòs en el document del PEUV 2023-2026 publicat en paper, i forma part també del document aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de València.

En la seua elaboració s'ha utilitzat un procediment clàssic d'anàlisi estratègica, basat en l'anàlisi de l'entorn general i específic (anàlisi externa), i en l'anàlisi dels recursos i capacitats de la institució (anàlisi interna), amb els quals identificar Oportunitats i Amenaces, i Fortaleses i Debilitats (DAFO).

Per a la realització de l'anàlisi de l'entorn general, dins de l'anàlisi externa, s'ha utilitzat la metodologia de l'anàlisi PESTEL. En ell s'analitzen, a data 31 de maig de 2023: l'entorn Polític, l'entorn Econòmic, l'entorn Social, l'entorn Tecnològic, l'entorn Ambiental i l'entorn Legal (els canvis del qual són especialment rellevants en el disseny d'aquest PEUV 2023-2026). Com a fonts documentals, es recorre predominantment a fonts oficials i documents generats per institucions internacionals, nacionals o autonòmiques.

Com a conclusió de l'anàlisi de cada grup de factors, s'identifiquen les seues característiques determinants, codificant-les segons el grup i catalogant-les com a amenaça o oportunitat, així com amb el seu número d'ordre:

• Els factors de l'entorn polític són codificats com EP- i si es refereixen a una amenaça o a una oportunitat van seguits d'una A i d'un número (EP-A1), o d'una O i un número (EP-O1).
• La resta de factors analitzats en el PESTEL segueixen una dinàmica idèntica. Els factors determinants de l'entorn econòmic es codifiquen com EE-, els de l'entorn sociocultural com ES-, els de l'entorn tecnològic com ET-, els de l'entorn mediambiental com a EA- i els de l'entorn legal com EL-.

L'anàlisi de l'entorn específic completa l'anàlisi de l'entorn. En ell s'han analitzat específicament la situació d'oferta i demanda que afecta el SUV. Com a fonts documentals s'utilitzen fonts oficials, com el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), l'Institut Nacional d'Estadística (INE), o documents emesos per la Generalitat Valenciana.

D'aquesta manera, en l'entorn específic del PEUV 2023-2026 s'analitza, sobretot: quina és la situació actual dels sistemes universitaris espanyol i autonòmic quant a dimensió del nombre d'estudiants per branques i en general, com estan posicionades en els rànquings internacionals les universitats espanyoles i quins són els continguts principals que les universitats estan abordant com a propòsits dels seus respectius plans estratègics (en aquest cas només de les universitats del SUV que els tenen publicats).

Les oportunitats i amenaces derivades de l'anàlisi de l'entorn específic són codificades com ESP- i catalogades com a amenaça o oportunitat com ESP-A1 o ESP-O1.

L'anàlisi interna ha sistematitzat la informació de la situació de la UV a l'inici del PEUV 2023-2026. Això ha facilitat identificar i avaluar els recursos i les capacitats dels quals disposa la UV per a complir amb les funcions que li són pròpies, i avançar en el sentit marcat per la seua Missió, Visió i Valors.

Aquests recursos són, fonamentalment, les persones, les infraestructures i el pressupost. A més, s'analitza la situació actual i els principals resultats en els àmbits de docència, investigació i transferència de coneixement. Aquesta anàlisi es fa comparant la situació de la UV amb la del SUE i amb la del SUV, la qual cosa ajuda a perfilar millor les fortaleses i debilitats dels diferents aspectes analitzats. Com a fonts documentals s'utilitzen fonts oficials, com el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), l'Observatori IUNE o el propi sistema d'informació de la UV.

El principal recurs de la UV són les persones. Quant al personal docent i investigador (PDI) cal considerar que les categories professionals no són les mateixes en les universitats públiques i privades, per la qual cosa la comparació es realitza amb les mitjanes del SPUV i del SUPE. De la mateixa manera, els col·lectius de personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis (PTGAS) i personal investigador (PI) es comparen també amb les mitjanes de les universitats públiques de l'Estat i de la comunitat autònoma.

També s'han avaluat les dades referents a les infraestructures i al pressupost de la UV. Les infraestructures representen un recurs molt difícil de comparar. En primer lloc, perquè no es disposa d'informació en els sistemes d'informació oficial i, a més, perquè les característiques de cada universitat, la seua dispersió o l'antiguitat dels edificis dificulten aquesta comparació. Per aquesta raó, les dades que s'analitzen respecte a les infraestructures corresponen únicament a la UV.

Finalment, els pressupostos també representen un recurs estratègic, especialment els capítols referents a despeses de personal i als ingressos per preus públics i transferències corrents. En aquest apartat, també es presenta la comparació amb les universitats públiques, tant del SUPE com del SPUV.

L'anàlisi dels recursos intangibles se centrarà en l'impacte del sistema de governança i dels grups d'interés en la capacitat de gestió. No es disposa de més informació sobre altres aspectes intangibles rellevants, com haguera sigut la percepció que es té sobre la UV en comparació amb el conjunt de les universitats del SUE i del SUV, de manera que aquesta imatge pública només es podria deduir de manera indirecta d'alguns dels resultats que es presenten.

Respecte als resultats esmentats, el criteri general de l'abast temporal de les dades utilitzades és proporcionar la major evolució i actualització possible de les dades, depenent de la seua disponibilitat en cada cas.

En l'apartat de resultats en la docència, les dades presentades pertanyen a diferents fonts, entre elles el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), Sistema d'Informació de les Universitats Valencianes Públiques (SIUVP) i el propi sistema d'informació de la UV.

Totes les anàlisis realitzades identifiquen les situacions clau, codificant-les segons el grup de factors al qual corresponen: recursos humans (RH-), infraestructures (INF-), recursos pressupostaris (RP-), governança (GOB-), resultats en docència (RD-), resultats en investigació (RI-) i resultats en innovació i transferència (RIT-). A més, cada situació clau que es considera rellevant per a incloure en l'anàlisi DAFO, es cataloga com a fortalesa (-F1) o debilitat (-D1)

El resum de tots els factors clau recollits en l'Anàlisi Estratègica queda recollit en: