2-4 de Juny de 2015 – Edifici La Nau de la Universitat de València

• S’ha constatat la creixent convergència de mitjans i pantalles, que influiran en la cadena de valor de la producció, la creació i el consum audiovisual. Els continguts son multiplataforma.
• Aquest caràcter multiplataforma ha passat a construir una narrativa transmèdia. Això agrega noves situacions i personatges, que formen una narració contínua i interconnectada.
• La crisi econòmica i financera ha afectat a la indústria audiovisual, especialment en el concepte de servei públic de televisió, que s’ha vist mermat i qüestionat. Les grans empreses han continuat tenint beneficis, però això no ha revertit en el conjunt del sistema audiovisual, que ha de readaptar-se necessàriament.
• S’ha defensat la necessitat de la televisió pública, sobretot de proximitat, en un escenari cada vegada més globalitzat, tenint en compte el seu paper com a mostra de la diversitat cultural i lingüística.
• S’ha apostat per una televisió pública independent del poder polític, que es dote dels intruments necessaris per a garantir la seua imparcialitat i el seu rigor, amb una gestió eficaç i sostenible, que siga plural i de qualitat, i que, en definitiva, responga als interessos dels ciutadans als quals representa.
• S’ha reclamat una major participació de la ciutadania en el disseny i la gestió de com han de ser les televisions públiques del futur.
• Per això, fa falta disposar d’un marc regulatori eficaç, que permeta oferir un servei de radiotelevisió plural, en què convisquen diversos interessos, públics i privats, en igualtat de condicions.
• S’ha defensat la importància dels continguts audiovisuals en aquest escenari mediàtic sempre canviant. Allò important, al final, són les històries, el storytelling, independentment de la pantalla a través de la qual accedim.
• Els usuaris interactuen cada vegada més amb els continguts. El contingut audiovisual ha deixat de ser només individual o familiar i ha passat a ser social: es comparteix, es comenta, es discuteix.
• Convé adreçar la mirada als usuaris i conéixer quines són les seues inquietuds. Però tampoc hem d’oblidar el paper formatiu i divulgatiu de l’audiovisual. Les regles de joc, en tot cas, s’han transformat. Estem en l’època dels prosumer.
• S’ha constatat la importància dels continguts culturals i científics, que necessiten visibilitat en un entorn cada vegada més complex, fragmentat i competitiu.
• Fem una aposta per la cooperació, el treball en equip, les noves xarxes relacionals, i també pel talent, la creativitat i la innovació, especialment representat en els estudiants i professionals del futur, com a motor principal dels canvis i les transformacions que contribuisquen a construir una societat millor.