La Universitat de València (UV) ha aconseguit el 2023 la posició mitjana 235 als rànquings mundials amb un enfocament de producció científica o bibliomètrica, segons el resum executiu anual del Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP). A nivell espanyol, la institució obté una tercera posició mitjana en els indicadors d’autoria i d’impacte (cites o índex H), i el quart lloc en els de producció. A més, lidera les 50 primeres posicions del món en set matèries de cinc rànquings.
Així, la UV s’ha classificat en la posició 26 a Teledetecció (Rànquing de Xangai); en la 15 en Ciència i Tecnologia dels Aliments (Best Global Universities); la 48 en Enginyeria d’Aliments (Xangai) i en la mateixa matèria, en el lloc 40, en l’URAP. A més, en professions sanitàries durant el 2023 ha aconseguit el lloc 20 mundial en el Round University Ranking-RUR, el 17 en Ciències Agrícoles segons el Best Global i el 48 en Administració d’Empreses i Turisme (segons Xangai).
A més, en els rànquings de personal investigador altament citat (HiCi) de la UV, cinc investigadors se situen al TOP 1% en nombre de cites per camp i any en la Web of Science Core Collection, segons el Highly Cited Researchers (HCR): Gustau Camps-Valls (Geociències), Francisco J. Barba (Ciències Agrícoles), Andrés Cervantes (Medicina Clínica), Juli G. Pausas (interdisciplinari) i Domingo Ribeiro-Soriano (interdisciplinari).
En el cas de difusió de l’Índex h (DIH), elaborat pel grup DIH i que dóna a conèixer els científics residents a Espanya amb aquest paràmetre, els 7 més destacats són Eugenio Coronado (Química Inorgànica i Nuclear), Santiago Mas (Parasitologia), Eulogio Oset (Física Nuclear), José María Peiró (Psicologia Aplicada), Antonio Pellicer (Obstetrícia i Ginecologia), José Remohí (Biologia Reproductiva) i Alicia Salvador (Ciències del Comportament).
En el cas del World Ranking of Scientists, es forma amb el personal científic que conforma el Top 2% d’autors més citats i es basa en publicacions i cites d’Elsevier’s Scopus® i la Stanford University. Destaquen Juli G. Pausas (Biologia Vegetal i Botànica, i Ecologia), Artemi Cerdá (Ciències del Medi Ambient, Agronomia i Agricultura), Francisco J. Barba (Agricultura, Química Orgànica i Ciència dels Aliments), Yolanda Picó (Ciències Mediambientals i Química Analítica) i Eugenio Coronado (Nanociència i Nanotecnologia, Química Inorgànica i Nuclear).
D’altra banda, el Consell Superior de Recerca Científiques (CSIC) classifica personal investigador espanyol i estranger que treballa a Espanya segons les dades dels seus perfils públics personals en Google Scholar. Destaquen Carmen García (Índex h 227 i 264.051 cites); María Moreno Llácer (Índex h 220 i 201.886 cites), Vasiliki A. Mitsou (191 i 212.999), Dolores Corella (Índex h 114 i 124.104) i Yolanda Pico (Índex h 98 i 26.722).
Aquestes dades han estat analitzades pel Servei d’Anàlisi i Planificació (SAP) de la Universitat de València per conèixer de les posicions obtingudes per la institució el 2023 en cadascun dels rànquings internacionals i nacionals en què s’ha classificat a nivell mundial, europeu , nacional i autonòmic. A més, inclou un estudi comparatiu amb la resta de sistemes universitaris en quatre àmbits geogràfics: mundial, europeu, sistema universitari espanyol (SUE) i sistema universitari valencià (SUV).
Enllaços:
Informe de rànquings 2023: https://ir.uv.es/y0UQnQ9
Resultats destacats Universitat de València: https://ir.uv.es/595nt9U
