La Biblioteca Històrica disposa dels instruments bibliogràfics necessaris perquè el bibliotecari, d'una banda, puga portar endavant l'adequat tractament tècnic dels fons i oferir-ne informació a l'usuari i, de l’altra, l'investigador puga explorar i estudiar el material que consulta.

Per al tractament tècnic i l'estudi del fons antic hi ha enciclopèdies generals i regionals, diccionaris lingüístics i temàtics molt variats, bibliografies generals, nacionals, especialitzades, biobibliografies, repertoris biogràfics, d'il·lustradors, impressors, llocs d'impressió, marques tipogràfiques, ex libris, d'autors agrupats sota conceptes diferents, monografies sobre la impremta a molts llocs i èpoques, catàlegs de biblioteques, col·lectius, etc.

Tenim, com és natural, bastants obres de referència i repertoris valencians, com ara els d'Aguiló i Fuster, Justo Pastor Fuster, Genovés Olmos, Martí Grajales, Ribelles Comín, Serrano Morales, Ximeno, etc., només per citar-ne alguns. Quant a publicacions periòdiques, els de Navarro Cabanes, Tramoyeres, Blasco, etc.

Formen part del nostre propi patrimoni bibliogràfic (com del de la majoria de biblioteques històriques) algunes obres emblemàtiques dels segles XV al XIX, que són significatives dins la història de la bibliografia i la referència, com per exemple:

•  Les bibliografies generals: "Bibliotheca Universalis" de Conrad Gesner, de 1545 , la "Bibliographia critica, sacra et prophana" de Miguel de San José, de 1740-1742, o l'obra de J.C. Brunet "Manuel du libraire et de l'amateur de livres", de 1860-1880.
•  La bibliografia nacional de Nicolás Antonio "Bibliotheca Hispana Nova", de 1672, i "Bibliotheca Hispana Vetus", de 1696, i també les edicions d’Ibarra del XVIII.
•  Les bibliografies especialitzades de Johannes Trithemius "De scriptoribus ecclesiasticis liber", edicions de 1512 i 1546, l'obra del jesuïta Ribadeneira "Bibliotheca scriptorum Societatis Iesu", edició de 1676, o la de Jacques Quetif "Scriptores Ordinis Praedicatorum", de 1719-1721.
• La gran col·lecció "Acta sanctorum", de Jean Bolland, començada a publicar el 1643, o la biobibliografia "Biographie universelle, ancienne et moderne", editada per Michaud el 1811-1853.
• Diccionaris de la llengua, com el de Sebastián de Covarrubias "Tesoro de la lengua castellana o española", de 1611, el Diccionari d'Autoritats de la Real Academia Española de 1732, el d'Esteban Terreros i Pando "Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes...", de 1786-1793, o el diccionari temàtic "Le gran dictionnaire historique" de Louis Moreri, la 2a i la 4a edició de 1681 i 1687.
• Els 35 volums de l’"Encyclopédie ou dictionnaire raisonné des Sciences, des Arts et des Métiers...", de Diderot, de 1751-1777, etc.