Carmelo Lozano Serrano va nàixer el 8 de novembre de 1954 a la ciutat d’Elx, de la que era un enamorat i a la que, per això, tornava sempre que podia amb la seua benvolguda família, Justa, la seua dona, i els seus fills Carlos i Alba.

En acabar l’ensenyament secundari a la seua ciutat natal, l’any 1971 es va traslladar a València per a cursar la Llicenciatura en Dret a la Universitat de València-Estudi General, estudis que va concloure amb premi extraordinari en juny de 1976. La seua carrera acadèmica es va iniciar aquest mateix any com a professor ajudant a la Universidad de Murcia, en la què, sota la direcció del professor Juan Bautista Martín Queralt, va obtenir el grau de doctor amb premi extraordinari el 7 de març de 1980 amb la tesi titulada Las subvenciones del Estado a los municipios.

L’any 1983 va obtenir plaça de professor adjunt a la Universitat de València, on, després de dos anys ocupant la plaça de catedràtic que va guanyar el 1987 a la Universidad de Santiago de Compostela, va tornar l’any 1989 ja com a catedràtic de Dret financer i tributari, lloc que va ocupar fins al seu malaurat traspàs el dia 25 de maig de 2020 a la prematura edat de 65 anys.

Carmelo Lozano Serrano va ser Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València entre febrer de 1992 i març de 1998, sent els fets més destacables de la seua gestió la implantació de la reforma del pla d’estudis de la Llicenciatura en Dret de 1993 i el trasllat de la Facultat de Dret des de la seua anterior ubicació a l’avinguda Blasco Ibáñez al nou campus universitari de l’Avinguda dels Tarongers.

El seu compromís amb la comunitat universitària i la seua dedicació a la gestió acadèmica va ser, però, molt més extensa. Amb anterioritat ja havia format part del Deganat dirigit per la professora Carmen Alborch com a Vicedegà d’Assumptes Econòmics (1985) i de Professorat (1986). Va ser també Director del Departament de Dret financer i tributari i Història del Dret, càrrec que va a tornar a ocupar entre els anys 2001 i 2007. Per altra banda, a més de dissenyar el Máster en Dret de l’empresa. Assessoria mercantil, laboral i fiscal per encàrrec del Deganat, va dirigir-lo, des de la seua implantació, entre els anys 2010 i 2020, càrrec que va compaginar entre 2016 y 2020 amb el de Coordinador del Programa de Doctorat en Dret, Ciències Polítiques i Criminologia. Innombrables són, per últim, els òrgans col·legiats i comissions de centre i universitàries en els que va participar com a membre electe o per designació, ja des dels seus temps d’estudiant, al llarg de la seua carrera universitària.

Pel que fa a l’activitat investigadora de Carmelo Lozano Serrano les seues inquietuds intel·lectuals sempre el van orientar a l’estudi de temes clau per a la disciplina jurídica que va conrear, el Dret financer i tributari, tot partint, a més, d’una premissa que no va abandonar mai, la funció promocional que havia de complir aquest sector del ordenament jurídic en el marc constitucional que s’encetava, justament, en el moment en el que començava la seua carrera com a investigador del Dret.

Fruit d’eixa activitat són les següents monografies que ben bé poden considerar-se referències essencials per a l’estudi de la disciplina quan no autèntics clàssics del Dret financer i tributari: Las subvenciones del Estado a los municipios (Instituto de Estudios de Administración Local), Exenciones tributarias y derechos adquiridos (Civitas), Consecuencias de la jurisprudencia constitucional sobre el Derecho Financiero (Civitas), Responsabilidad del adquirente de empresa por deudas tributarias anteriores a la transmisión (Aranzadi), Aplazamiento y fraccionamiento de los ingresos tributarios (Aranzadi), La transparencia fiscal (Aranzadi) i El ingreso a cuenta por rendimientos del trabajo en especie (Aranzadi).

Sobre eixos i sobre molts altres temes va publicar també un llarg seguit d’articles en les més prestigioses revistes espanyoles especialitzades en Dret financer i tributari com ara Hacienda Pública Española, Crónica Tributaria, Civitas Revista española de Derecho Financiero, Revista de Administración Pública, Presupuesto y Gasto Público, Civitas Revista Española de Derecho Financiero o Palau 14 Revista Valenciana de Hacienda Pública. Va formar part, a més, del consell de redacció de algunes d’eixes revistes, i va ser codirector, des de la seua fundació, de la revista Jurisprudencia Tributaria de l’editorial Aranzadi, en la que va publicar multiplicitat de comentaris i estudis sobre sentències en aquesta matèria.

Igualment destacable és la seua participació en dues obres capitals per a l’ensenyament de la disciplina en les universitats espanyoles, el Curso de Derecho Financiero y Tributario (Tecnos) y Derecho tributario (Aranzadi), en les que va vesar el profund saber que atresorava sobre la matèria i que també va transmetre directament a les successives promocions d’estudiants que van gaudir dels seus coneixements i de la seua sempre innovadora metodologia docent.

No menys rellevant és, per últim, la seua contribució a l’avanç i millora de l’ordenament jurídic a través de la seua participació en diverses comissions d’experts sobre reformes tributàries, tant de l’Estat com de la Generalitat Valenciana.

En definitiva, l’obra de Carmelo Lozano Serrano, que va merèixer el reconeixement dels sis sexennis d’investigació que pot obtenir com a màxim un investigador, a més d’extensa i d’inigualable vàlua intel·lectual, constitueix una aportació transcendental a la construcció de la disciplina científica a la que s’hi va dedicar. Les seues contribucions a la ciència jurídica financera i tributària, moltes d’elles de caràcter seminal, són clau per a entendre la complexa articulació jurídica que exigia la intensa descentralització del poder financer inaugurada amb la Constitució de 1978 i les implicacions de la constitucionalització del deure de contribuir en el context d’un Estat de Dret que, a més de democràtic, -o tal vegada per això-, també havia de ser social. Tot això sense oblidar que el deure constitucional de contribuir a la despesa pública devia conciliar-se amb el més exquisit respecte dels drets fonamentals, -la garantia dels quals ens va permetre deixar enrere un règim dictatorial contra el que també va combatre Carmelo de forma militant-, i que havia de configurar-se legalment mitjançant un sistema tributari just, qualificatiu aquest que sempre va caracteritzar-lo en les seues relacions personals, socials i professionals.