Carmen Agustín Pavón va nàixer a València en 1980. Es va doctorar en Neurociències per la Universitat de València en 2008, amb una estada breu en la Università di Roma La Sapienza (Sep-Dec 2006). Va ser investigadora postdoctoral a la University of Cambridge (Gen 2009- Oct 2010), Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (Nov 2011- Dec 2013), Imperial College London (Gen 2014-Oct 2014), i Universitat Jaume I de Castelló (Oct 2014- Ago 2015), de la que també va ser professora al grau de Medicina (Sep 2015- Sep 2016). Actualment es professora de la UVEG des d'octubre de 2016.

Les seues línies d’investigació se centren en la neurobiologia de l’olfacció, el comportament emocional, i el comportament socio-sexual i maternal, tant en animals sans com en models animals de malalties del sistema nerviós, en concret la síndrome de Rett.

A banda de la seua activitat investigadora, es dedica a la divulgació científica des que va guanyar el premi El·lipse de Divulgació Científica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona a finals de 2011. És bloguera a les plataformes de divulgació Naukas i Scilogs, i ha publicat articles a les revistes Redes, Mente y Cerebro, Historia y Vida i Mètode. Ha donat nombroses xerrades tant per als més joves com per al públic general i és organitzadora d'esdeveniments divulgatius com "La Neuromascletà" durant la Setmana Mundial del Cervell.

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Rosa Córdoba lidera l'avanç d'aplicacions capdavanteres de feix d'ions focalitzat (FIB), amb especial èmfasi en: 

 1. induir modificacions superficials a la nanoescala en substrats i materials 2D de grossària atòmica,
 2. dissenyar nanosuperconductors topològics i quirals. 

Els seus principals interessos d'investigació abasten els materials 2D i les heteroestructures, el magnetisme de baixa dimensió, la nanosuperconductivitat 3D i la tecnologia FIB.

La Dra. Córdoba treballa com a investigadora «Ramón y Cajal» en l'Institut de Ciència Moleculars (ICMol) de la Universitat de València. 

Va obtindre el seu doctorat en Física en 2012 per la Universitat de Saragossa, amb una tesi sobre l'estudi de nanoestructures magnètiques i superconductores fabricades mitjançant tècniques d'escriptura directa basades en feixos focalitzats de partícules carregades. 

Posteriorment, va ocupar un lloc de postdoctorat de dos anys (2013-2015) en el grup de Física de Nanoestructures (FNA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat Tecnològica de Eindhoven (TU/e), Països Baixos. Va investigar el magnetisme i la dinàmica ultraràpida de la magnetització i l'espín en nanomagnets. 

En 2016, amb el suport d'un contracte «Juan de la Cierva», es va incorporar a l'Institut de Ciència de Materials d'Aragó (ICMA, Saragossa, Espanya), on va impulsar l'ús de tecnologies FIB per a estudiar nanoestructures 3D. 

Des de la seua afiliació al ICMol en 2019, s'ha centrat en l'estudi de materials 2D i dispositius de heteroestructures. Va aconseguir un projecte Júnior Leader de la Fundació «la Caixa» (2019-2022) i va ser coordinadora científica de la línia d'investigació de materials 2D en la Unitat d'Excel·lència «María de Maeztu» (2020-2023). 

En 2021, va obtindre un projecte SEJIGENT, Beques d'Excel·lència Científica per a Investigadors Jóvens de la GVA (2021-2024), per a desenrotllar «nanoarquitectures superconductores 3D». També és co-investigadora principal del projecte coordinat 2D-EASYMAG, subprojecte «Creixement d'imants de pla fàcil de van der Waals mitjançant epitàxia de feix molecular i el paper de la interacció del substrat», dins del Programa d'Investigació Espanyol «Projectes de generació de coneixement» (2024-2026), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya.

[Biografia, versió en valencià]

La Dra. García-Murria és especialista en bioquímica de proteïnes i compta amb una àmplia experiència interdisciplinària en bioquímica, biologia molecular, proteòmica, biologia cel·lular i microbiologia. Va realitzar la seua tesi doctoral en la Universitat de València, durant la qual va dur a terme dues estades en l'Uppsala Biomedical Center de la Universitat d'Uppsala. Posteriorment, va tenir un contracte postdoctoral durant quatre anys en el Servei de Proteòmica del Centre d'Investigació Príncep Felip. De tornada a la Universitat de València, va treballar inicialment en l'àrea de Biologia Molecular de Plantes i, finalment, es va incorporar al laboratori de Proteïnes de Membrana del departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Actualment, desenvolupa la seua activitat investigadora, centrada en la biogènesi, inserció, plegament i assemblatge de proteïnes de membrana en la membrana lipídica, així com en el paper dels segments transmembrana de proteïnes humanes o virals en processos apoptòtics.

En l'àmbit docent, ha estat implicada en la docència universitària des de la seua tesi. Té reconeguts dos quinquennis amb una qualificació d'excel·lent en el nivell avançat del programa Docentia d'Avaluació de l'Activitat Docent per l'ANECA. Tots els anys participa en diversos cursos per millorar les seues competències professionals i habilitats docents. Des de 2016, participa en el concurs d'idees Motivem, l'objectiu del qual és millorar l'ocupabilitat de l'alumnat a través de l'acció motivadora del professorat. A més, és la presidenta de la Comissió de Treball de Fi de Grau en Biotecnologia i actualment és la Secretària de la Facultat de Ciències Biològiques.

Sóc llicenciada en Química especialitat Bioquímica per la Universitat de València (UV, 1994). Realitzo una estada de 5 mesos als laboratoris Goerlaeus de la Universitat de Leiden (Països Baixos). Després de graduar-me, em vaig incorporar al Departament de Genètica de la UV, en el qual realitze la meua tesi doctoral amb una Beca FPI de la Generalitat Valenciana, obtenint el doctorat en 1999. Durant aquest període, realitzo una estada curta (1996) a l'Institut de Biotecnologia de Cuernavaca (Mèxic). He realitzat estades postdoctorals en diferents centres de reconegut prestigi, IATA (CSIC) (1999). Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary Biology (UV) (1999-2002) i EMBL (Grenoble, França, 2002-2004), amb una Beca d'Especialització en Organismes Internacionals. Posteriorment em vaig incorporar de nou al Departament de Genètica de la UV, amb una beca postdoctoral Carmen i Severo Ochoa (2007-2009) i de 2009 a 2012 amb un contracte com a Tècnic Superior d'Investigació. El 2012 vaig concursar i obtenir una plaça de Professora Contractada Dr i el 2017 de Professora Titular d'Universitat.

ACTIVITAT DOCENT:  Des del 1996 he impartit docència en 21 assignatures diferents, que abasten alumnes de llicenciatura o grau des de segon fins a màster. He impartit aquestes classes en 2 llicenciatures (Biologia i Químiques) i en 6 graus diferents: Bioquímica i Ciències Biomèdiques (· BCB, 5), Biotecnologia (BT, 5), Biologia ( Biol, 1), Doble Grau Dret-Criminologia i Grau en Criminologia (DC o C, 4) i en dos màsters: Màster en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (1) i Màster en Bioinformàtica (2).  Sóc coordinadora de pràctiques externes d'estudiants en empreses per al Grau en Biotecnologia i tinc la Menció de qualitat com a tutor d'aquestes pràctiques. Des de març de 2018 sóc Vicedegana d'Innovació i Qualitat de la Facultat de Biologia. He dirigit, 13 treballs fi de grau en els graus de Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia i Criminologia, 6 Treballs fi de Màster, i la Tesi Doctoral de la Dra. 26.03.2021 i n'estic Co-dirigint-n una altra.Tinc reconeguts tres quinquennis docents.

ACTIVITATS D'INNOVACIÓ EDUCATIVA: Des de 2018 he participat en 12 projectes d'innovació docent amb 6 participacions en congressos o jornades educatives. 

CARRERA INVESTIGADORA: En la meva carrera investigadora he abordat principalment el camp de les interaccions patogen-hoste des de multitud d'enfocaments, tant pel que fa a la gamma d'organismes (bacteris-insectes,-bacteris, insectes-plantes, virus-humans) com al tipus d'abordatge, des de la recerca purament molecular i bàsica (estructures de, interaccions proteïna- proteïna o caracterització bioquímica del mode d' acció de toxines) fins a les d' aplicació clínica o de camp. Tinc reconegut tres sexennis d'investigació. El 2014, vaig participar en el projecte d'anotació del genoma de l'escarabat de la patata, dins de la iniciativa i5k: seqüenciació del genoma de 5000 artròpodes.

ACTIVITAT DE TRANSFERÈNCIA: Sóc coinventora de dues patents: P0201030569- Augment de l'expressió de seqüències recombinants en eucariotes i ES27176855- Composicions peptídiques i farmacèutiques de les mateixes per al seu ús com a antimicrobià i en el tractament del càncer. He participat en el programa Innosalud (2020) i Innotransfer (2020, 2021).

ACTIVITATS DE REVISIÓ I AVALUACIÓ PER PARES Des de 2009 he participat com a revisora en: Letters in Applied Microbiology, Journal of Applied Microbiology, Cells, Plant Cell Reports, IJMS, BAOJ Biotechnology... Participo com a Avaluadora externa per a l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP) des de 2015, per a l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) des de 2019 (21 projectes empresarials avaluats) i per a la UV-Ministeri d'Universitats, per a l'avaluació del programa Sistema de Requalificació d'Universitats (2021).

ACTIVITATS DE DIFUSIÓ: Membre del Comitè Organitzador de Climathon-Burjassot 2019 (Climate Kick-UV), i Hackaton AgrotecUV  (2021). Membre del comitè organitzador i del congrés científic (projecte Innocampus-Explora) Innocovid19 (2020) i Innofutur (2021).

Doctora en Farmàcia per la Universitat de València (1991), vaig realitzar una estada postdoctoral de més de 3 anys a l'Eccles Institute of Human Genetics (Universitat de Utah, USA). Després de 15 anys dedicada a l'estudi del llevat Saccharomyces cerevisiae des de gairebé qualsevol punt de vista (estudi de la paret cel·lular, sistema model per a l'estudi de gens supressors de tumors humans, anàlisi d'estrès i contaminació en llevats cervesers o l'expressió gènica global en llevats vínics), em vaig incorporar al camp de l'evolució genòmica bacteriana, en què treballe des de 2001 com a membre del grup de Genètica Evolutiva de la Universitat de València, en la qual actualment sóc Catedràtica de Genètica.

Faig la meva investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt UV-CSIC ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (Paterna). Des del 2001, m'he dedicat principalment a l'estudi del genoma de bacteris endosimbionts, que viuen dins de cèl·lules especialitzades d'insectes amb dietes restringides (com pugons, corcons o cotonets), per comprendre la relació entre estes bactèries i els seus hostatgers, la reducció del genoma bacterià en estes condicions i les conseqüències per a la xarxa metabòlica inferida. Com a complement a aquests treballs, he participat també en estudis sobre la definició del genoma mínim, fonamental per al manteniment d'una cèl·lula viva, i les seves implicacions en el camp de la Biologia Sintètica.

En els darrers anys, el nostre sistema model consolidat per estudiar interaccions simbiòtiques és la panderola alemanya Blattella germanica. Les panderoles són especialment interessants perquè en cada individu coexisteixen dos sistemes simbiòtics, un endosimbiont obligat i una complexa microbiota intestinal. Hem desenvolupat estratègies per comprendre millor la implicació de cada sistema en el benestar de l'hostatger i el suposat diàleg entre els participants en la relació. Actualment ens estem centrant en l'estudi dels mecanismes moleculars utilitzats per l’hostatger per controlar els simbionts, prestant especial atenció als pèptids antimicrobians i als microRNAs.

Projectes d’investigació actuals

- Host-symbiont communication and its utility in biological pest and pathogen control (SYMB-CONTROL, PID2021-128201NB-I00; co-financed MICIN-UEFEDER-AEI)
- Temperature and antibiotics stress: effects on phage bacteria interactions in the gut microbiota of Blatella germanica (CIPROM/2021/042; Generalitat Valenciana).
- RNA communication across kingdoms: new mechanisms and strategies in pathogen control (exRNA-PATH, CA20110; COST action, EU)

Publicacions recents i seleccionades

Cazzaniga, M., R. Domínguez-Santos, J. Marín-Miret, R. Gil, A. Latorre, C. García-Ferris (2023). Exploring gut microbial dynamics and symbiotic interaction in Blattella germanica using rifampicin. Biology 12:955. doi: 10.3390/biology12070955

Latorre, A., R. Domínguez-Santos, C. García-Ferris, R. Gil (2022). Of cockroaches and symbionts: recent advances in the characterization of the relationship between Blattella germanica and its dual symbiotic system. Live 12: 290. doi: 10.3390/life12020290

Garzón, M.J., M. Reyes-Prieto, R Gil (2022). The minimal translation machinery: what we can learn from naturally and experimentally reduced genomes. Front. Microbiol. 13:858983. doi: 10.3389/fmicb.2022.858983

Solana, J., E. Garrote-Sánchez, R. Gil (2021). DELEAT: gene essentiality prediction and deletion design for bacterial genome reduction. BMC Bioinformatics 22:444. doi:10.1186/s12859-021-04348-5 doi: 10.1186/s12859-021-04348-5

Domínguez-Santos R, A.E. Pérez-Cobas, P. Cuti, V. Pérez-Brocal, C. García-Ferris, A. Moya, A. Latorre, R. Gil (2021). Interkingdom gut microbiome and resistome of the cockroach Blattella germanica. mSystems 6:e01213-20. doi: 10.1128/mSystems.01213-20

Reyes-Prieto, M., R. Gil, M. Llabrés, P. Palmer-Rodríguez, A. Moya (2021). The metabolic building blocks of a minimal cell. Biology 10:5. doi: 10.3390/biology10010005

Gil, R., A. Latorre (2019). Unity makes strength: a review on mutualistic symbiosis in representative insect clades. Life 9:21; doi:10.3390/life9010021.

Gil, R., C. Vargas-Chavez, S. López-Madrigal, D. Santos-García, A. Latorre, A. Moya (2018). Tremblaya phenacola PPER: An evolutionary beta-gammaproteobacterium collage. ISME J. 12:124-135. doi: 10.1038/ismej.2017.144

López-Madrigal, S., R. Gil (2017). Et tu, Brute? Not even intracellular mutualistic symbionts escape horizontal gene transfer. Genes 8:247. doi: 10.3390/genes8100247

Lloréns-Rico, V., J. Cano, T. Kamminga, R. Gil, A. Latorre, W. H. Chen, P. Bork, J. I. Glass, L. Serrano, M. Lluch-Senar (2016). Bacterial antisense RNAs are mainly the product of transcriptional noise. Sci. Adv. 2:e1501363. doi: 10.1126/sciadv.1501363

Klein, A., L. Schrader, R. Gil, A. Manzano-Marín, L. Flórez, D. Wheeler, J. H. Werren, A. Latorre, J. Heinze, M. Kaltenpoth, A. Moya, J. Oettler (2016). A novel intracellular mutualistic bacterium in the invasive ant Cardiocondyla obscurior. ISME J. 10:376-388. doi: 10.1038/ismej.2015.119

Gil, R., J. Peretó (2015). Small genomes and the difficulty to define minimal translation and metabolic machineries. Front. Ecol. Evol. 3:123. doi: 10.3389/fevo.2015.00123

López-Madrigal, S., A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2015). The link between independent acquisition of intracellular gamma-endosymbionts and concerted evolution in Tremblaya princeps. Front. Microbiol. 6:642. doi: 10.3389/fmicb.2015.00642

Gil, R. (2014). The minimal gene-set machinery. In Encyclopedia of Molecular Cell Biology and Molecular Medicine: Synthetic Biology, 2nd edition. Meyers RA (ed.). Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. pp. 1-36. doi: 10.1002/3527600906.mcb.20130079

López-Madrigal, S., A. Beltrà, S. Resurrección, A. Soto, A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2014). Molecular evidence for ongoing complementarity and horizontal gene transfer in endosymbiotic systems of mealybugs. Front. Microbiol. 5:449. doi: 10.3389/fmicb.2014.00449

Oakeson, K. F.*, R. Gil*, A. L. Clayton, D. M. Dunn, A. C. von Niederhausern, C. Hamil, A. Aoyagi, B. Duval, A. Baca, F.J. Silva, A. Vallier, D. G. Jackson, A. Latorre, R. B. Weiss, A. Heddi, A. Moya, C. Dale (2014). Genome degeneration and adaptation in a nascent stage of symbiosis. Genome Biol. Evol. 6:76-93. doi: 10.1093/gbe/evt210 *Equal contribution.

López-Madrigal, S., A. Latorre, M. Porcar, A. Moya, R. Gil (2013). Mealybugs nested endosymbiosis: going into the ‘matryoshka’system in Planococcus citri in depth. BMC Microbiol. 13:74. doi: 10.1186/1471-2180-13-74

Moya, A., R. Gil, A. Latorre., J. Peretó, M.P. Garcillán-Barcia, F. de la Cruz (2009). Towards minimal bacterial cells: evolution versus design. FEMS Microbiol. Rev. 33:225-235. doi: 10.1111/j.1574-6976.2008.00151.x

Moya, A., J. Peretó, R. Gil, A. Latorre (2008). Learning how to live together: genomic insights into prokaryote-animal symbioses. Nature Rev. Genet. 9:218-229. doi:10.1038/nrg2319 

Tamames, J.*, R. Gil*, A. Latorre, J. Peretó, F.J. Silva, A. Moya (2006). The frontier between cell and organelle: genome analysis of Candidatus Carsonella ruddii. BMC Ecol. Evol. 7:181. doi: 10.1186/1471-2148-7-181 *Equal contribution.

T. Gabaldón, J. Peretó, F. Montero, R. Gil, A. Latorre, A. Moya (2007). Structural analyses of a hypothetical minimal metabolism. Phil. Trans. R. Soc. B. Biol. Sci. 362:1751-1762. doi:  10.1098/rstb.2007.2067

Pérez-Brocal, V., R. Gil, S. Ramos, A. Lamelas, M. Postigo, J. M. Michelena, F. J. Silva, A. Moya, A. Latorre (2006). A small microbial genome: the end of a long symbiotic relationship? Science 314:312-313. doi: 10.1126/science.1130441

Gil, R., F. J. Silva, J. Peretó, A. Moya (2004). Determination of the core of the minimal bacterial gene set. Microbiol. Mol. Biol. Rev. 68: 518-537. doi: 10.1128/MMBR.68.3.518-537.2004

Gil, R., B. Sabater-Muñoz, A. Latorre, F. J. Silva, A. Moya (2002). Extreme genome reduction in Buchnera spp.: towards the minimal genome needed for symbiotic life. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99: 4454-4458. doi: 10.1073/pnas.062067299

[ Traducció automàtica ]

Catedràtic de Genètica de la Universitat de València des del 16 de desembre de 2006, on he impartit, des de 1989, classes de Genètica, Teoria de l'Evolució, Genètica de Poblacions, Genètica de la Conservació i Bioinformàtica, entre altres matèries. Desenvolupament la meva tasca investigadora en la Unitat Mixta d'Investigació en Infecció i Salut Pública FISABIO-Universitat de València de la qual sóc investigador responsable i on dirigeixo la secció d'Epidemiologia Molecular. Així mateix, sóc investigador principal del grup d'investigació "Evolució i Salut" integrat en l'Institut de Biologia *Integrativa de Sistemes (I2SysBio) del CSIC-Universitat de València. Addicionalment, estic integrat en el Centre d'Investigació Biomèdica a Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública CIBERESP). Tinc concedits 5 trams d'investigació, 1 de transferència i 5 de mérits docents.
Les meves principals líies d'investigació són l'epidemiologia molecular i evolució de poblacions de virus; l'evolució, sistemàtica molecular, *filodinámica, *filogenómica i genètica de poblacions de bacteris; i la *bioinformática aplicada a la *genómica evolutiva i comparada. Més enllà de les línies d'investigació, m'interessa des de fa molt la translació de la investigació en evolució a la societat. Per això he dedicat, i encara ho faig avui dia, molts esforços a compaginar el treball sobre qüestions evolutives fonamentals, com l'estructura genètica de les poblacions o els mecanismes de generació i manteniment de variabilitat genètica en les mateixes, amb les seves aplicacions, primer en la conservació d'espècies vegetals i des de fa gairebé 20 anys en epidemiologia i salut pública. He estat responsable de més de 50 projectes i contractes d'investigació havent format part de d'altres com a investigador.
Sóc autor de més de 250 articles d'investigació científica, 23 capítols de llibre, 20 articles de divulgació i d'un llibre de divulgació de la teoria de l'evolució (“Evolució, de Darwin al genoma”, Ed. Bromera-Publicacions *Univ. València, 2009) i un altre sobre organismes transgènics (“Transgènics”, CSIC-Ed. la Cataracta, 2010). He estat membre expert de la comissió científica assessora per a l'estudi del brot d'hepatitis C produït en 1998 a València i de la Comissió Nacional de Bioseguretat (1998-2011) i sóc membre de la Comissió per a l'estudi de la Legionel·la de la Generalitat Valenciana. He elaborat més de 50 informes pericials i científics.
He impartit docència a programes de doctorat i *postgrado tant de la meva pròpia universitat com d'unes altres, com la Universitat de Lleó (programa de doctorat en Biologia Molecular i Biotecnologia), la Universitat de Saragossa (programa de doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular i Cel·lular), la Universitat de La Corunya (Reconstrucció sistemàtica molecular), la Universitat de Barcelona postgrado en *Filogenias i Genealogies de *DNA: Reconstrucció i Aplicacions) i la Direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana (Curs de Vigilància en Salut Pública). He estat Director del Màster oficial en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la *Universitat de València. Així mateix, he participat i organitzat nombrosos cursos i conferències en la *Universitat dEstiu de Gandia, la *Nau *dels *Estudiants de la *Universitat de València, la *Setmana de la *Ciència, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo i el Col·legi Oficial de Biòlegs de València.

Carlos Martí-Gastaldo és un químic espanyol (Premio Extraordinario de Licenciatura) que es va formar inicialment en Química de Coordinació i Magnetisme Molecular en el grup d’E. Coronado a l’ICMol-Universitat de València. Va rebre el seu doctorat en Química el 2009 pel seu treball sobre ‘Materials Magnètics Multifuncionals utilitzant Polímers de Coordinació i Materials Inorgànics en Capes 2D’, reconegut amb el ‘Young Researcher Olivier Kahn Recognition’ atorgat per l’Institut Europeu de Magnetisme Molecular, el ‘Premi NanoMatMol’ a la millor tesi en Nanociència i Materials Moleculars atorgat pel grup GENAM de la RSEQ, i el ‘Premio Extraordinario de Tesis’ atorgat per la Universitat de València. Després va canviar el seu enfocament per aplicar la seva formació al disseny de Metal-Organic Frameworks durant la seva etapa postdoctoral com a Marie Curie Fellow en el grup de M. J. Rosseinsky a la Universitat de Liverpool (2010-2012). Durant aquesta etapa postdoctoral va ser guardonat amb el ‘Premi Postdoc SusChem’ a joves investigadors en química per la RSEQ i la Plataforma Tecnològica Espanyola de Química Sostenible (2011).

Va començar la seva carrera independent el 2013 a Liverpool, amb la concessió d’una Royal Society University Research Fellowship (~40 concedides anualment al Regne Unit). El 2014, va tornar a l’ICMol amb una beca Ramón y Cajal (~15 concedides anualment en Química) per liderar el disseny de MOFs d’alta estabilitat, una de les línies estratègiques de recerca del 1r programa d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ atorgat al centre. Amb la concessió d’un ERC Starting Grant el 2016, va establir el seu propi grup de recerca a l’ICMol. L’equip de Materials Inorgànics Funcionals (FuniMAT) està centrat en el disseny i processament de materials inorgànics porosos per a aplicacions relacionades amb la biologia i el medi ambient. Va fundar les start-ups ‘Porous Materials for Advanced Applications’ (2018) i ‘Porous Materials in Action’ (2021) per accelerar la transferència de resultats de recerca a productes i serveis útils per a la societat. Va rebre un ERC Consolidator Grant el 2021 i és un dels investigadors garantidors del 2n programa d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ de l’ICMol (2021-2024), i el principal responsable de la implementació d’una nova línia de recerca per al Disseny Molecular de Biomaterials al centre.

La seva trajectòria independent ha estat reconeguda amb el ‘Premi Excel·lència Investigadora de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ) i BASF’ (2022), el ‘Premi Jove Investigador RSEQ-Sigma-Aldrich’ (2015), el ‘Premi Científic-Tècnic X Ciutat d’Algemesí’ per a joves investigadors atorgat per l’Ajuntament d’Algemesí (2015), i el Premi VLC/StartUp en dues edicions (2022 i 2018) per les 2 start-ups creades pel PI. Des del 2021, Martí-Gastaldo també actua com a representant d’Igualtat d’Oportunitats de l’ICMol a la comissió d’igualtat de gènere de l’Aliança dels Centres Severo Ochoa i Unitats María de Maeztu d’Excel·lència (SOMMa).

Trajectòria investigadora

La meua carrera investigadora va començar durant l'últim any del Grau en Biologia en la Universitat d'Alacant (UA), on vaig realitzar un treball fi de grau experimental sobre interaccions entre virus i hostes en ambients hipersalins, sota la supervisió de la professora Josefa Antón. Posteriorment vaig cursar diversos postgraus centrats en Microbiologia i Bioquímica, incloent dos màsters oficials: un en Professorat de Secundària (UA) i un altre en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (Universitat de València, UV).

En 2015 em vaig incorporar al grup de Control Biotecnològic de Plagues (CBP) de l'Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (UV), on vaig fer un projecte en col·laboració amb l'empresa AFRASA, orientat al disseny d'un bioinsecticida basat en ceps natius de Bacillus thuringiensis (Bt) contra plagues de lepidòpters. Més avant vaig obtindre una ajuda FPU (Formació de Professorat Universitari), gràcies a la qual vaig realitzar una tesi doctoral centrada en les bases bioquímiques de la resistència a les proteïnes Cry1 i Vip3 produïdes per Bt i la seua interacció amb receptors intestinals en plagues d'insectes. La tesi, codirigida per Juan Ferré i Patricia Hernández Martínez, va obtindre la qualificació de "Cum laude" amb "Menció Internacional" i va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat en l'àrea de Bioquímica i Biologia Cel·lular.

Durant aquesta etapa vaig realitzar una estada d'investigació en el Agricultural Research Service (USDA-ARS, els Estats Units), on vaig aplicar ferramentes d'edició genòmica com CRISPR/Cas9 a lepidòpters plaga. També vaig establir col·laboracions amb institucions internacionals com la Chinese Academy of Agricultural Sciences (CAAS), la Universitat de Tennessee o l'Imperial College London, que van donar lloc a diverses publicacions com a primer autor en revistes científiques i presentacions premiades en congressos nacionals i internacionals

Després del doctorat, vaig treballar en diferents convenis Universitat-Indústria en l'àmbit del control biològic de plagues, en col·laboració amb empreses com BASF i Bayer-CropScience. Actualment, participe en un projecte internacional finançat pel programa Human Frontier Science Program Organization, sota la supervisió de Cristina Crava, en col·laboració amb investigadors del Perú, el Regne Unit i Espanya. En este marc també he supervisat a estudiants de pràctiques en laboratori. A més, he realitzat una estada en el Francis Crick Institute (Londres), gràcies a una ajuda José Castillejo (Ministeri d'Universitats), on vaig estudiar la infecció del sistema nerviós de Spodoptera exigua per baculovirus.

Al llarg de la meua carrera científica he consolidat una sòlida experiència en entomologia molecular, especialment en la interacció entre lepidòpters plaga i agents de control biològic com a B. thuringiensis i baculovirus.

Trajectòria docent

He participat activament en la docència universitària des del període doctoral, principalment en el Departament de Genètica (UV), on vaig impartir més de 300 hores de sessions, en la seua majoria pràctiques, en assignatures com a Genètica, Genètica Molecular, Mètodes Moleculars en Biologia i Tècniques d'Anàlisi Criminal. Estes activitats es van desenrotllar en els graus de Biotecnologia, Biologia i Criminologia.

Recentment, he treballat com a Professor Substitut, impartint classes teòriques i pràctiques de Bioquímica en els graus de Ciència i Tecnologia dels Aliments i Ciències Gastronòmiques, experiència que m'ha permés consolidar les meues competències docents en l'àmbit universitari en un entorn interdisciplinari.

He mostrat sempre un ferm compromís amb la qualitat docent, per la qual cosa gaudisc participant en diverses activitats de formació en metodologies educatives innovadores, ferramentes digitals i desenrotllament de competències transversals. Esta formació m'ha permés incorporar enfocaments actualitzats i integradors a la meua pràctica docent, amb especial atenció a l'evidència científica i la motivació de l'alumnat.

[Biografia, versió en valencià]

Dades personals

JUAN J. TARIN, tel. 963543221, email: juan.j.tarin@uv.es, identificador científic: Open Researcher and Contributor ID (ORCID): 0000-0002-4436-5162.

Situació professional actual

Catedràtic d'Universitat en l'àrea de coneixement Fisiologia (àrea pròpia: 52 Biologia Funcional), Dept. Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València.