Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • pizcueta

José Pizcueta i Donday (València 1792-1870) Metge i botànic.

fotografia de José Pizcueta

Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), l’any 1829 va obtenir la càtedra de Botànica i en va ser nomenat director del Jardí Botànic (1820-1867), el reféu de les detrosses produïdes per la guerra de la indepèndencia.

Pizcueta havia estat comissionat per la Universitat perquè estudiés botànica al Real Jardín Botánico de Madrid. Allí van ser els seus mestres Mariano Lagasca i Demetrio Rodríguez, al seu torn deixebles de Cavanilles, i d’aquests va aprendre l’interès per la sistemàtica i els nous conreus.

Sota la seua direcció el Jardí va assolir la major esplendor de la seua història. Va desenvolupar una intensa activitat d’ordenació i increment de les col·leccions de plantes, i va construir-hi les instal·lacions adequades per a l’aclimatació i el conreu d’espècies exòtiques, dotà al jardí d'un extens herbari i biblioteca.

Ajudat per Felix Robillard, format al Jardin des Plantes de París, va modernitzar l’Escola Botànica tot ordenant-la segons el mètode natural d’Endlicher. El 1845, va construir un hivernacle de fusta de 30 metres de llarg i cinc d’alt, adossat al mur est del jardí.

En 1906 els hereus de José Pizcueta van donar al Jardí Botànic la seua biblioteca particular, formada per llibres de botànica general i flors dels segles XVIII i XIX. Este llegat constituïx la base del fons antic de la Biblioteca.

Entre les seves publicacions més destacades :

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies