Què són?
- Són contractes de naturalesa privada i vinculants que estableixen les condicions en les quals una part (la part reveladora) divulga informació confidencial a una altra part (la part receptora). L'habitual és que la informació divulgada siga valuosa per a la part reveladora, d'ací l'interés a mantindre-la allunyada del domini públic. Normalment se signen amb caràcter recíproc, és a dir, l'obligació de confidencialitat compromet a totes dues parts.
Per a què serveixen?
- S'usen per a minimitzar els riscos d'una possible revelació d'informació, quan existeix necessitat de facilitar accés a la informació confidencial, entenent que cap de les parts la divulgarà i que a més serà utilitzada única i exclusivament per a la finalitat acordada entre les parts. Clars exemples serien: converses prèvies davant la possibilitat d'escometre un projecte d'I+D; la preparació entre diversos participants d'un projecte en cooperació; projectar un prototip o la informació que s'intercanvia prèvia a la signatura d'una llicència d'explotació.
Qui els signa?
- Per normal general l'acord de confidencialitat el signa el PDI responsable dels treballs o del projecte cooperatiu a desenvolupar (cal tindre en compte que l'intercanvi d'informació confidencial compromet directament a aquest PDI) i pel vicerector o vicerectora amb competències delegades en innovació i transferència.
Que ha d'incloure l'acord:
- Definir clarament el concepte de “informació confidencial” i el que es considera com a tal; descriure de la forma més concisa possible l'objecte de la col·laboració entre les parts i la finalitat de l'intercanvi de la informació confidencial.
- Indicar restriccions d'ús per a l'altra part (s'usarà per a….).
- Definir la duració del període d'intercanvi d'informació i de la “obligació de confidencialitat” una vegada finalitzat aquest intercanvi, que podrà ser il·limitada (desaconsellable) o un període limitat de temps, però sempre cobrint la necessitat de confidencialitat de cada cas i contemplar també les situacions per les quals s'extingeix l'acord de confidencialitat.
- Delimitar les persones que estaran subjectes a l'obligació de confidencialitat i dels tercers que, sense ser part del contracte, tenen vinculació amb alguna de les parts: és freqüent trobar contractes l'obligació de confidencialitat dels quals s'estén a companyies vinculades, o filials.
- Incloure les excepcions a la confidencialitat i quan la informació deixa de ser confidencial: quan, legalment, la informació en qüestió ja s'ha fet pública; siga coneguda o procedisca d'un tercer.
- Establir les causes d'incompliment per divulgació de la informació confidencial, entre altres i la possibilitat d'indemnització.
- Definir la vigència de les obligacions de confidencialitat posteriors al contracte, una vegada haja expirat la seua vigència (per exemple, devolució o eliminació de la informació en qualsevol suport, etc.).
I a més…
- Encara que l'acord de confidencialitat pot ser unilateral o recíproc, és aconsellable la reciprocitat, encara que només siga una part la que té informació confidencial valuosa, deixant clarament reflectit en l'acord que la confidencialitat afecta a totes les parts signants.
- El PDI responsable de l'acord de confidencialitat s'ha d'assegurar que aquesta obligació es fa extensiva a tot el personal que comparteix aquesta informació (personal de laboratoris, estudiants, col·laboradors externs, assessors, subcontractistes), adoptant les mesures tècniques i organitzatives que siguen precises.
- La majoria de contractes i convenis incorporen clàusules de confidencialitat i publicació de resultats, no està de més la signatura d'un acord de confidencialitat previ a l'inici de les negociacions, ja que ser fonamental per a protegir la informació que es comparteix, encara que hi haja la possibilitat que finalment no s'aconseguisca cap acord per al desenvolupament d'un projecte.
- Si, després de l'intercanvi d'informació confidencial, les parts conclouen amb la signatura d'un contracte o conveni per al desenvolupament de treballs, serà necessari, a l'hora de redactar la clàusula de confidencialitat d'aquest segon acord, tindre en compte el document de confidencialitat signat prèviament i esmentar-lo en els exponendos del nou contracte o conveni.
- Els contractes de confidencialitat tenen una vigència, que és el termini durant el qual s'intercanvia la informació, però les obligacions de confidencialitat s'estenen més enllà de la pròpia vigència del contracte, ja que la no divulgació de la informació segurament s'estenga durant un període més o menys llarg de temps (5, 10 anys) després de finalitzar el contracte.
- És altament recomanable que quede constància per escrit (mitjançant actes, rebuts,...) de la Informació que es transfereix i la seua data, marcant-la així mateix com a “informació confidencial”.
Què són?
- Són acords de naturalesa privada que regulen la transferència (lliurament, recepció o intercanvi) de materials diversos com a mostres de laboratori o de productes, ceps bacterians, proteïnes, productes químics, prototips, transferència de dades o programari, entre les parts que subscriuen, amb l'objectiu de testar, avaluar o validar per la part receptora el material rebut.
- La Universitat pot actuar com a entitat receptora (la que rep el material per a treballar amb aquest) o com a entitat proveïdora (presta el material).
Per a què serveixen?
- Poden tindre diversos usos: l'execució de treballs de recerca; avaluar l'oportunitat de signar després un contracte o conveni per al desenvolupament d'un projecte; la realització d'estudis de viabilitat per a comprovar si el material és compatible amb les instal·lacions de la part receptora; testar el material per a futures col·laboracions d'I+D o per al subministrament de mostres o prototips a futures parts contractants, entre altres. També és freqüent abans de conducta amb la signatura d'una llicència d'explotació d'un resultat.
- Moltes vegades, els MTA se signen per a assegurar els drets de propietat industrial o intel·lectual i la confidencialitat del proveïdor del material contra la possible divulgació o apropiació per la part receptora.
Qui els signa?
- Van subscrits pel vicerector o vicerectora amb competències delegades en innovació i transferència i s'acompanya amb la signatura el PDI responsable i receptor o proveïdor del material.
Que ha d'incloure l'acord:
- Definir amb claredat l'objecte de l'acord i descriure el material a transferir (preferiblement a través d'annexos i el més detalladament possible), evitant imprecisions que puguen donar lloc a controvèrsies futures.
- Incloure una clàusula de “definicions”, per a no donar lloc a falses interpretacions.
- Definir i limitar, clara i específicament, l'ús que es farà del material transferit per part de l'entitat receptora. L'ús permés pot estar relacionat amb el desenvolupament d'un projecte d'investigació específic o a la realització d'un estudi o avaluació. Reflectir l'ús exclòs (normalment ús amb finalitats comercials).
- Definir si la transferència es realitzarà a títol onerós o gratuït, segons el que acorden les parts.
- Detallar que entitat es farà càrrec de les despeses de transport, manteniment durant el transport i exportació, en el seu cas. En general, sol #encarregar l'entitat receptora.
- Redactar una clàusula de confidencialitat estricta: exposar les obligacions de confidencialitat, les responsabilitats en cas d'incompliment i regular la possibilitat de publicació dels resultats.
- Delimitar la propietat dels possibles resultats o futurs drets que puguen #generar com a conseqüència dels treballs realitzats, si el material transferit és objecte de noves millores o investigacions, i els drets d'accés.
- Definir la duració de l'acord.
- Com que el material transferit pot ser tòxic o perillós, és convenient reflectir l'obligació de l'entitat receptora d'adoptar les mesures necessàries i de mantindre indemne al proveïdor davant qualsevol responsabilitat que, de manera general, tinga el seu origen en la utilització del material transferit.
I a més…
- Si el material objecte de l'acord té drets de propietat industrial o intel·lectual protegits, és necessari prestar molta atenció a les condicions de confidencialitat i no divulgació.
- Per al cas de materials propietat de la UV, parlem de resultats que, d'acord amb la Llei d'Economia Sostenible i la Llei 14/2011, formen part del seu patrimoni de les universitats i organismes públics d'investigació i es regeixen pel dret privat.
- Respecte a les qüestions ètiques, el MTA prohibeix qualsevol ús del material biològic en éssers humans i estar al que s'indique en els comités d'ètica corresponents, la responsabilitat en matèria de bioseguretat i la normativa que, si escau siga d'obligat compliment, per exemple, la Llei 14/2007 d'Investigació Biomèdica i la seua normativa de desenvolupament, si el material és d'origen humà.
Què són?
- Les donacions (dineràries o en espècie) es defineixen com “l'acte d'alliberar pel qual una persona/entitat disposa gratuïtament d'una cosa en favor d'una altra, que l'accepta”, tenen el caràcter de pures, simples i irrevocables i poden ser realitzades tant per persones físiques o jurídiques, residents o no a Espanya.
- En el mecenatge, o bé un particular o bé un subjecte de dret privat, fa aportacions a la Universitat, amb caràcter altruista i benèfic, per a ser destinades a les finalitats que els són propis o d'interés general, sense exigir el lliurament de cap resultat. A canvi, la universitat es compromet a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en aquestes activitats.
- La donació o el mecenatge no pot emparar cap contraprestació a favor de l'entitat col·laboradora. Per tant, en cap cas, aquestes col·laboracions es poden considerar una prestació de serveis.
Per a què serveixen?
- Mitjançant les donacions, es pot donar a favor de la universitat aportacions dineràries o béns presents (immobles llibres, vehicles, drets…) del donant, o part d'ells, per a l'ús i gaudi de, en aquest cas, la universitat. A vegades es tracta de donacions que es realitzen amb caràcter general (la donació d'una biblioteca, per a l'ús i gaudi de la comunitat universitària) o amb un caràcter més específic (una donació per a col·laborar en un projecte d'I+D determinat).
- En el mecenatge l'aportació econòmica serveix per al desenvolupament d'una sèrie d'activitats relacionades amb el seu objecte social.
Qui els signa?
- El rector o rectora, o bé els vicerectors o vicerectores amb competències delegades.
Que ha d'incloure l'acord:
- En molts casos, les donacions no es regulen a través de convenis. És suficient un escrit del donant i l'emissió del certificat de donació per part de la universitat, encara que això no impedeix que puga aparéixer esmentada la col·laboració del donant en qualsevol acte de difusió. Altres vegades se signen acords de donació, amb un format molt més senzill.
- Normalment els mecenatges es regulen a través de convenis de col·laboració empresarial.
- En tots dos casos, es poden tenir els següents punts de l'acord:
- S'haurà d'indicar el tipus d'aportació de l'entitat: si és monetària o en espècie.
- Així mateix, es reflectirà la destinació de l'ajuda, amb esment exprés dels projectes o les actuacions als quals es destinarà l'aportació.
- En el cas dels mecenatges, en el conveni de col·laboració empresarial, ha de #reflectir que la universitat, com a entitat beneficiària, es compromet a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en aquestes activitats.
I a més…
- No confondre amb el Contracte de Patrocini, en el qual l'entitat que aporta els fons espera un benefici normalment publicitari, per la qual cosa estaríem parlant d'un contracte de serveis.
- Les donacions i el mecenatge estan regulades en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Es tracta així mateix d'una de les bases normatives sobre la qual se sustenten les càtedres de la Universitat de València.
- Tant l'entitat privada com el particular que realitza aportacions (dineràries o en espècie) a una entitat beneficiària de mecenatge o donacions, podrà obtindre incentius fiscals en l'IRPF o en l'Impost de Societats, segons corresponga.
- Es tracta d'operacions NO SUBJECTES A IVA. Com a justificant, es pot emetre un certificat de donació.
Què són?
- Els Acords de Consorci són contractes o convenis, realitzats entre diferents entitats (els "socis del consorci”), per a exposar els drets i obligacions durant una associació temporal amb el propòsit de dur a terme conjuntament un projecte concret.
Per a què serveixen?
- Aquests acords minimitzen la probabilitat de disputes posteriors, en proporcionar els drets i obligacions de les parts en relació a un projecte en comú, juntament amb els drets d'accés i/o explotació que es concediran als socis en relació als resultats del projecte.
- Normalment s'usen per a la realització d'activitats d'I+D+i i el seu origen es pot trobar en programes d'I+D col·laborativa, que convoquen les administracions públiques o entitats privades, de projectes europeus (Consortium Agreement), una licitació pública nacional o internacional, d'un mecenatge o fins i tot de finançament propi entre les parts.
Qui els signa?
- Els acords de consorci els subscriu el rector o la rectora o els vicerectors i vicerectores amb competències delegades en matèria d'I+D+i.
Que ha d'incloure l'acord
Es tracta d'acords molt complexos que han de ser negociats per personal amb experiència en la matèria. Alguns dels aspectes a negociar són:
- Definir l'objecte (el projecte a desenvolupar) i els terminis d'execució.
- Llistar els coneixements previs que aporta cada soci i que seran necessaris per al desenvolupament del projecte. S'hauran d'indicar els drets d'accés durant el desenvolupament del mateix i, si és el cas, les condicions per a usar aquest coneixement en cas d'una ulterior explotació dels resultats obtinguts.
- Descriure les normes de gestió del consorci: organització, coordinació, mecanismes per a la presa de decisions, entrada o eixida d'algun dels socis, canvis en el pressupost…
- Duració i vigència. Si són acords supeditats a l'aprovació d'una ajuda, l'acord estarà supeditat a la seua concessió (si s'ha signat anteriorment), igual que la seua data d'inici.
- Respecte als resultats obtinguts, indicar propietat; entitat encarregada de la gestió dels títols de propietat en cas de copropietat dels resultats; drets d'accés durant el desenvolupament del projecte i normes per a l'explotació posterior.
- Establir normes relacionades amb la confidencialitat i les publicacions.
- Clàusules relacionades amb les condicions que regularan el desenvolupament del projecte: compromisos i obligacions de les parts; distribució de tasques i el finançament i l'entitat que actuara com a interlocutora abans l'administració concedent, en el cas que siguen convenis supeditats a la concessió d'alguna subvenció.
I a més…
- Són acords complexos ja que s'ha de desenvolupar en paral·lel una negociació amb molts socis amb interessos, a vegades, contraposats. Si a més són acords destinats a la presentació de projectes a convocatòries públiques, cal tindre present les bases reguladores i la convocatòria, a més de la seua complexitat, tant a l'hora de tramitar-se com de justificar-se.
- En acords destinats a la presentació de convocatòries públiques, aquests es poden signar de manera voluntària (la UV els demana) o per exigència de la convocatòria, i en aquest últim cas pot ser requerit amb anterioritat a la concessió de la subvenció o una vegada concedida l'ajuda, ajustant els seus termes a les característiques i condicions del finançament.
- En aquests últims acords, les parts, i tal com indica la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, s'ha de tindre molt present les responsabilitats que els participants assumeixen, per si mateixos o de manera solidària i tant financeres com tècniques. Així s'estableix que cada part beneficiària serà responsable del compliment de les activitats que s'haguera compromés a realitzar, i, a més, respondre de les obligacions de reintegrament o de les sancions que es puguen imposar com a conseqüència de l'incompliment dels seus compromisos. En el cas que un participant no responga enfront d'aquestes obligacions, cada membre respondrà solidàriament.
- En aquests acords és imprescindible tindre en compte el relacionat amb la propietat intel·lectual i industrial, tant de sobre el coneixement previ que s'aporta com sobre els resultats obtinguts. En línies molt generals:
- Es pot recordar que els drets d'accés al coneixement previ i dels resultats, es podran cedir per a l'ús exclusiu del desenvolupament del projecte. Si els coneixements previs es precisen per a explotar el resultat i, sempre que s'estiga en condicions de cedir-los, es recomana una llicència d'ús no exclusiva amb una contraprestació econòmica.
- Respecte als resultats generats en el projecte, són propietat de qui els genera. Si s'obtenen entre diversos participants i no es poden dividir, serà copropietat, que quedarà regulada mitjançant un acord de cotitularidad. En aquest cas, la UV haurà d'oferir els seus resultats a qui vulga explotar-los, a través de llicències, notificant-lo abans a la resta de les parts.
Què són?
- Són acords de naturalesa civil que es poden definir com el préstec per part d'una entitat (el comodante) a una altra (el comodatario) d'un bé durant un termini determinat per al seu ús i gaudi. Transcorregut aquest termini, el bé haurà de ser retornat al seu propietari.
- La UV pot signar comodats amb altres entitats públiques o amb entitats privades.
Per a què serveixen?
- Es poden prestar equips, béns no fungibles, mobles, immobles, etc. per a, generalment, el desenvolupament o actuacions de projectes d'I+D o proves de viabilitat i el préstec es fa amb caràcter gratuït.
Qui els signa?
- El rector o rectora, o bé els vicerectors o vicerectores amb competències delegades en innovació i transferència o en investigació, si ens referim a comodats relacionats amb la I+D+i.
Que ha d'incloure l'acord
A fi d'evitar problemes futurs, en els contractes de comodat es requereixen algunes clàusules específiques:
- Definició detallada de la cosa prestada i del seu ús, així com els límits d'ús.
- Dates exactes d'inici i finalització de la cosa prestada.
- Data de lliurament del bé, perquè comence a ser usat.
- Despeses que genera la cosa prestada. Durant el termini de duració del comodat, s'haurà d'estipular qui es fa càrrec de les despeses de manteniment, impostos, serveis…
- S'ha d'especificar clarament que l'acord és a títol gratuït, no onerós.
- Igualment es detallarà a qui pertany la propietat del bé (el comodante) i que aquesta no se cedeix al comodatario en virtut d'aquest acord, ja que només tindrà dret d'ús.
- Incloure un valor de taxació del ben prestat, fent constar la conformitat de les parts sobre aquesta quantitat.
- Les parts han de donar la conformitat per l'estat de funcionament del bé en el moment de la signatura de l'acord. És aconsellable també emetre un document de recepció del bé en el moment del lliurament i en el moment de la devolució, certificant el seu bon estat.
- S'han de definir molt clarament les obligacions i responsabilitats que adquireix cada part durant el temps de vigència de l'acord. El codi civil defineix molt bé aquestes responsabilitats:
- Obligacions del comodatario:
- Usar correctament el bé, en els termes i condicions convinguts en l'acord.
- Assumir les despeses ordinàries d'ús i conservació.
- S'ha de responsabilitzar pe deteriorament o la pèrdua del bé, si el destina a un ús diferent del convingut o els conserva en el seu poder més temps del pactat, encara que siga per cas fortuït.
- Respondre pels danys que els béns prestats causen a tercers.
- Restituir els béns al final del comodat.
- Tots els comodatarios als qui es presta conjuntament alguna cosa, hauran de respondre solidàriament.
- Obligacions del comodante:
- Facilitar la cosa prestada.
- Només podrà reclamar el ben prestat quan s'haja conclòs l'ús per al qual es va prestar. Si necessitara utilitzar-la urgentment, només pot reclamar la seua restitució.
- Reclamar el bé si en el contracte no s'haguera estipulat ni l'ús, ni la duració del comodat.
- Pagar les despeses extraordinàries que sorgiren arran del seu ús, així com assegurances obligatòries, impostos, contribucions i gravàmens que recaiguen sobre el ben prestat, excepte pacte en contra.
- Avisar dels vicis ocults del bé (si els tinguera). En cas contrari, respondrà de tots els danys que succeïren per aquesta causa.
- Definir les causes de rescissió del contracte.
I a més…
- Són acords de mera tinença, és a dir, al comodatario no li pertany el bé que usa durant un temps determinat perquè el comodante conserva la propietat del prestat. No es contempla tampoc l'opció de compra per part del comodatario posteriorment.
- El comodante ha de tindre la possessió del bé, ha de ser el propietari, arrendatari o usufructuari.
- L'objecte del contracte de comodat ha de ser un bé NO FUNGIBLE.
- Són acords gratuïts (el comodante no rep res a canvi). Es presta perquè siga utilitzat per un període de temps determinat i després es retorna. Si intervé algun pagament per part del qual gaudeix l'ús, l'acord deixa de ser de comodat i si adquireix la forma de préstec amb pagament d'interessos, llavors seria un préstec o arrendament.
- Llevat que s'autoritze expressament, el comodatario no podrà cedir el dret a un tercer. Si existeix aquesta possibilitat, el dret quedarà extingit quan finalitze el dret del comodante.
- El comodatario no ha de respondre de la deterioració sobrevinguda pel només ús i on no haja tingut responsabilitat
- L'objecte d'aquests contractes és facilitar a empreses o institucions alienes a la UV l'ús d'espais, instal·lacions o equipaments de la universitat per al desenvolupament d'una activitat durant un temps determinat.
- Normalment sorgeixen per necessitats sobrevingudes en el desenvolupament d'un contracte o projecte col·laboratiu. També s'incorporen clàusules sobre l'ús d'espais i equipament en convenis d'acords de consorci o en unitats mixtes i associades, on, degut és necessària la participació conjunta en les mateixes instal·lacions del personal de la UV juntament amb el de l'altra entitat.
- En aquests casos es comparteixen espais o equips i, depenent del treball, es pot sol·licitar algun tipus de remuneració.
- Juntament amb l'espai cal regular l'estada de les persones de l'altra entitat en la UV.
Què són?
- Són contractes de naturalesa privada on el patrocinat (normalment la universitat), a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització d'activitats esportives, benèfiques, científiques, culturals o d'una altra naturalesa, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador (entitat patrocinadora).
Per a què serveixen?
- La finalitat és que l'entitat patrocinadora col·labore en la realització d'una activitat o actuació del patrocinat (la universitat). La universitat, per part seua, en qualitat d'entitat patrocinadora, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador durant l'execució i realització l'activitat o actuació que es detalla en el contracte.
- Es tracta d'un contracte de serveis, mitjançant el qual la universitat dóna un servei publicitari a l'empresa que aporta una ajuda econòmica a l'activitat per a la qual serà patrocinada.
Qui els signa?
- Els vicerectors i vicerectores amb competències per a la signatura d'acords i sota la gestió dels quals vaja a recaure l'activitat patrocinada.
Que ha d'incloure l'acord:
- Definir en l'objecte, l'activitat que serà patrocinada (jornades, congressos, trobades…). En l'annex és recomanable ampliar la informació detallant dates, lloc de realització, etc.
- Definir la duració i les possibles pròrrogues. Es pot fer per a activitats puntuals o bé per a una cosa més duradora.
- Indicar l'import del contracte, que portarà IVA a part, i la forma de pagament.
- Definir les contraprestacions que l'entitat patrocinadora rebrà per aquest pagament (inclusió de la imatge de marca en determinat material, instal·lació de suports publicitaris, papereria, cessió d'espais publicitaris, comunicació, etc.).
- Responsabilitats de l'entitat patrocinada, incompliment i penalitzacions, en el seu cas.
I a més…
- Els contractes de patrocini estan regulats en la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, modificada per la Llei 29/ 2009, de 30 de desembre, per la qual es modifica el règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris, per la qual cosa aquest tipus de contractes es regiran per les normes del contracte de difusió publicitària com a li siguen aplicable.
- No es tracta d'una ajuda econòmica desinteressada. Es tracta d'una prestació de servei publicitari, per la qual cosa l'ajuda econòmica ha de ser facturada amb l'IVA corresponent.
- No confondre amb els convenis de mecenatge o donacions, aportacions desinteressades per a l'exercici d'activitats que els són pròpies o que presenten un caràcter d'interés general, sense exigir contrapartida directa o resultats a l'entitat beneficiària, i on aquesta pot difondre la col·laboració de l'entitat col·laboradora en les activitats realitzades, relacionant la imatge de l'entitat amb valors socials.
