Universitat de ValènciaRecerca i Transferència Logo del portal

Altres negocis jurídics

Altres contractes i convenis de transferència de coneixement

La realització de treballs tècnics, científics o artístics per a tercers per part del PDI de les universitats ha donat lloc, a més dels contractes pròpiament dits que se signen a l'empara de l'art. 60 de la LOSU, a una gran varietat de contractes i convenis de transferència de coneixement, tot això amb la fi última de l'aprofitament de les capacitats i coneixements científics i tècnics del personal investigador universitari per part de la societat. 

 

Com ja s'ha vist, trobem, en funció de l'objecte i de les activitats a realitzar, diferents categories de convenis i contractes de transferència de coneixement.

Tipus de contractes i convenis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Convenis transferencia

La majoria d'aquests instruments jurídics els hem analitzats en aquestes pàgines web. Ací es repassen altres figures que són igualment significatives a l'hora de coadjuvar en les activitats de transferència de coneixement i que convé tindre en compte. Alguns són Contractes i convenis de transferència, acords jurídics d'índole molt variada, mitjançant els quals, les parts estableixen les condicions en les quals es desenvolupa la transferència de coneixement, mentre que uns altres són acords connexos, perquè són autònoms, però estan vinculats amb altres contractes o convenis, sent en moltes ocasions determinant la seua subscripció perquè es produïsca la signatura de l'altre.

Quins avantatges tenen?

Tant els contractes art. 60, com els contractes connexos a la transferència de coneixement i els convenis de transferència pròpiament dits, constitueixen potents eines jurídiques que contribueixen a la tercera missió de la universitat, la funció de transferència de coneixement.

 

La majoria d'aquests contractes ajuden a aquesta funció perquè complementen a altres contractes molt significatius (un acord de confidencialitat previ a la signatura d'un contracte d'I+D), i uns altres, tenen entitat pròpia com a contractes de transferència de resultats i coneixements, per exemple, les llicències per explotació de resultats, ja que traslladen aquests resultats als actors que tenen la capacitat de posar-los a la disposició de la societat en general.

 

Per als investigadors són eines que faciliten que els coneixements generats en la universitat es convertisquen en nous productes, processos o serveis dels quals es beneficiarà la societat en general; tenen a més un pes important a l'hora d'avaluar l'activitat de transferència del coneixement i innovació desenvolupada pels investigadors (sexennis de transferència) i alguns d'ells suposen, una retribució econòmica complementària (per exemple, en el cas de llicències d'explotació de resultats).

 

Per a les entitats contractants alguns d'aquests contractes suposen garanties jurídiques addicionals (igual que per als investigadors), els poden facilitar l'explotació de resultats generats en la universitat i els facilita l'accés i aprofitament d'instal·lacions, recursos i personal de la universitat.

A qui va dirigit?

A tot aquell personal investigador de la UV interessat a desenvolupar activitats relacionades amb la transferència de coneixement i resultats i precise d'un contracte o conveni com els descrits en aquesta pàgina.

Què necessite abans de començar?

Comunica't en primer lloc amb la Secció d'I+D+i Contractada del Servei de Transferència i Innovació de la Universitat de València com més prompte millor perquè, en primer lloc, t'assessore i t'acompanye en el procés de negociació, redacció i gestió del negoci jurídic més adequat a l'activitat a desenvolupar.

Acords de confidencialitat

Què són?

-    Són contractes de naturalesa privada i vinculants que estableixen les condicions en les quals una part (la part reveladora) divulga informació confidencial a una altra part (la part receptora). L'habitual és que la informació divulgada siga valuosa per a la part reveladora, d'ací l'interés a mantindre-la allunyada del domini públic. Normalment se signen amb caràcter recíproc, és a dir, l'obligació de confidencialitat compromet a totes dues parts.

 

Per a què serveixen?

-    S'usen per a minimitzar els riscos d'una possible revelació d'informació, quan existeix necessitat de facilitar accés a la informació confidencial, entenent que cap de les parts la divulgarà i que a més serà utilitzada única i exclusivament per a la finalitat acordada entre les parts. Clars exemples serien: converses prèvies davant la possibilitat d'escometre un projecte d'I+D; la preparació entre diversos participants d'un projecte en cooperació; projectar un prototip o la informació que s'intercanvia prèvia a la signatura d'una llicència d'explotació.

 

Qui els signa?

-    Per normal general l'acord de confidencialitat el signa el PDI responsable dels treballs o del projecte cooperatiu a desenvolupar (cal tindre en compte que l'intercanvi d'informació confidencial compromet directament a aquest PDI) i pel vicerector o vicerectora amb competències delegades en innovació i transferència.

 

Que ha d'incloure l'acord:

-    Definir clarament el concepte de “informació confidencial” i el que es considera com a tal; descriure de la forma més concisa possible l'objecte de la col·laboració entre les parts i la finalitat de l'intercanvi de la informació confidencial.

-    Indicar restriccions d'ús per a l'altra part (s'usarà per a….).

-    Definir la duració del període d'intercanvi d'informació i de la “obligació de confidencialitat” una vegada finalitzat aquest intercanvi, que podrà ser il·limitada (desaconsellable) o un període limitat de temps, però sempre cobrint la necessitat de confidencialitat de cada cas i contemplar també les situacions per les quals s'extingeix l'acord de confidencialitat.

-    Delimitar les persones que estaran subjectes a l'obligació de confidencialitat i dels tercers que, sense ser part del contracte, tenen vinculació amb alguna de les parts: és freqüent trobar contractes l'obligació de confidencialitat dels quals s'estén a companyies vinculades, o filials.

-    Incloure les excepcions a la confidencialitat i quan la informació deixa de ser confidencial: quan, legalment, la informació en qüestió ja s'ha fet pública; siga coneguda o procedisca d'un tercer. 

-    Establir les causes d'incompliment per divulgació de la informació confidencial, entre altres i la possibilitat d'indemnització.

-    Definir la vigència de les obligacions de confidencialitat posteriors al contracte, una vegada haja expirat la seua vigència (per exemple, devolució o eliminació de la informació en qualsevol suport, etc.).

 

I a més…

-    Encara que l'acord de confidencialitat pot ser unilateral o recíproc, és aconsellable la reciprocitat, encara que només siga una part la que té informació confidencial valuosa, deixant clarament reflectit en l'acord que la confidencialitat afecta a totes les parts signants.

-    El PDI responsable de l'acord de confidencialitat s'ha d'assegurar que aquesta obligació es fa extensiva a tot el personal que comparteix aquesta informació (personal de laboratoris, estudiants, col·laboradors externs, assessors, subcontractistes), adoptant les mesures tècniques i organitzatives que siguen precises.

-    La majoria de contractes i convenis incorporen clàusules de confidencialitat i publicació de resultats, no està de més la signatura d'un acord de confidencialitat previ a l'inici de les negociacions, ja que ser fonamental per a protegir la informació que es comparteix, encara que hi haja la possibilitat que finalment no s'aconseguisca cap acord per al desenvolupament d'un projecte.

-    Si, després de l'intercanvi d'informació confidencial, les parts conclouen amb la signatura d'un contracte o conveni per al desenvolupament de treballs, serà necessari, a l'hora de redactar la clàusula de confidencialitat d'aquest segon acord, tindre en compte el document de confidencialitat signat prèviament i esmentar-lo en els exponendos del nou contracte o conveni.

-    Els contractes de confidencialitat tenen una vigència, que és el termini durant el qual s'intercanvia la informació, però les obligacions de confidencialitat s'estenen més enllà de la pròpia vigència del contracte, ja que la no divulgació de la informació segurament s'estenga durant un període més o menys llarg de temps (5, 10 anys) després de finalitzar el contracte.

-    És altament recomanable que quede constància per escrit (mitjançant actes, rebuts,...) de la Informació que es transfereix i la seua data, marcant-la així mateix com a “informació confidencial”.

Acords de Transferència de Material (MTA)

Què són?

-    Són acords de naturalesa privada que regulen la transferència (lliurament, recepció o intercanvi) de materials diversos com a mostres de laboratori o de productes, ceps bacterians, proteïnes, productes químics, prototips, transferència de dades o programari, entre les parts que subscriuen, amb l'objectiu de testar, avaluar o validar per la part receptora el material rebut.

-    La Universitat pot actuar com a entitat receptora (la que rep el material per a treballar amb aquest) o com a entitat proveïdora (presta el material).

 

Per a què serveixen?

-    Poden tindre diversos usos: l'execució de treballs de recerca; avaluar l'oportunitat de signar després un contracte o conveni per al desenvolupament d'un projecte; la realització d'estudis de viabilitat per a comprovar si el material és compatible amb les instal·lacions de la part receptora; testar el material per a futures col·laboracions d'I+D o per al subministrament de mostres o prototips a futures parts contractants, entre altres. També és freqüent abans de conducta amb la signatura d'una llicència d'explotació d'un resultat. 

-    Moltes vegades, els MTA se signen per a assegurar els drets de propietat industrial o intel·lectual i la confidencialitat del proveïdor del material contra la possible divulgació o apropiació per la part receptora.

 

Qui els signa?

-    Van subscrits pel vicerector o vicerectora amb competències delegades en innovació i transferència i s'acompanya amb la signatura el PDI responsable i receptor o proveïdor del material.

 

Que ha d'incloure l'acord:

-    Definir amb claredat l'objecte de l'acord i descriure el material a transferir (preferiblement a través d'annexos i el més detalladament possible), evitant imprecisions que puguen donar lloc a controvèrsies futures.

-    Incloure una clàusula de “definicions”, per a no donar lloc a falses interpretacions.

-    Definir i limitar, clara i específicament, l'ús que es farà del material transferit per part de l'entitat receptora. L'ús permés pot estar relacionat amb el desenvolupament d'un projecte d'investigació específic o a la realització d'un estudi o avaluació. Reflectir l'ús exclòs (normalment ús amb finalitats comercials).

-    Definir si la transferència es realitzarà a títol onerós o gratuït, segons el que acorden les parts.

-    Detallar que entitat es farà càrrec de les despeses de transport, manteniment durant el transport i exportació, en el seu cas. En general, sol #encarregar l'entitat receptora.

-    Redactar una clàusula de confidencialitat estricta: exposar les obligacions de confidencialitat, les responsabilitats en cas d'incompliment i regular la possibilitat de publicació dels resultats.

-    Delimitar la propietat dels possibles resultats o futurs drets que puguen #generar com a conseqüència dels treballs realitzats, si el material transferit és objecte de noves millores o investigacions, i els drets d'accés.

-    Definir la duració de l'acord. 

-    Com que el material transferit pot ser tòxic o perillós, és convenient reflectir l'obligació de l'entitat receptora d'adoptar les mesures necessàries i de mantindre indemne al proveïdor davant qualsevol responsabilitat que, de manera general, tinga el seu origen en la utilització del material transferit.

 

I a més…

-    Si el material objecte de l'acord té drets de propietat industrial o intel·lectual protegits, és necessari prestar molta atenció a les condicions de confidencialitat i no divulgació. 

-    Per al cas de materials propietat de la UV, parlem de resultats que, d'acord amb la Llei d'Economia Sostenible i la Llei 14/2011, formen part del seu patrimoni de les universitats i organismes públics d'investigació i es regeixen pel dret privat. 

-    Respecte a les qüestions ètiques, el MTA prohibeix qualsevol ús del material biològic en éssers humans i estar al que s'indique en els comités d'ètica corresponents, la responsabilitat en matèria de bioseguretat i la normativa que, si escau siga d'obligat compliment, per exemple, la Llei 14/2007 d'Investigació Biomèdica i la seua normativa de desenvolupament, si el material és d'origen humà.

Donacions i mecenatges

Què són?

-    Les donacions (dineràries o en espècie) es defineixen com “l'acte d'alliberar pel qual una persona/entitat disposa gratuïtament d'una cosa en favor d'una altra, que l'accepta”, tenen el caràcter de pures, simples i irrevocables i poden ser realitzades tant per persones físiques o jurídiques, residents o no a Espanya.

-    En el mecenatge, o bé un particular o bé un subjecte de dret privat, fa aportacions a la Universitat, amb caràcter altruista i benèfic, per a ser destinades a les finalitats que els són propis o d'interés general, sense exigir el lliurament de cap resultat. A canvi, la universitat es compromet a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en aquestes activitats.

-    La donació o el mecenatge no pot emparar cap contraprestació a favor de l'entitat col·laboradora. Per tant, en cap cas, aquestes col·laboracions es poden considerar una prestació de serveis.

 

Per a què serveixen?

-    Mitjançant les donacions, es pot donar a favor de la universitat aportacions dineràries o béns presents (immobles llibres, vehicles, drets…) del donant, o part d'ells, per a l'ús i gaudi de, en aquest cas, la universitat. A vegades es tracta de donacions que es realitzen amb caràcter general (la donació d'una biblioteca, per a l'ús i gaudi de la comunitat universitària) o amb un caràcter més específic (una donació per a col·laborar en un projecte d'I+D determinat). 

-    En el mecenatge l'aportació econòmica serveix per al desenvolupament d'una sèrie d'activitats relacionades amb el seu objecte social.

 

Qui els signa?

-    El rector o rectora, o bé els vicerectors o vicerectores amb competències delegades.

 

Que ha d'incloure l'acord:

-    En molts casos, les donacions no es regulen a través de convenis. És suficient un escrit del donant i l'emissió del certificat de donació per part de la universitat, encara que això no impedeix que puga aparéixer esmentada la col·laboració del donant en qualsevol acte de difusió. Altres vegades se signen acords de donació, amb un format molt més senzill.

-    Normalment els mecenatges es regulen a través de convenis de col·laboració empresarial.

-    En tots dos casos, es poden tenir els següents punts de l'acord:

-    S'haurà d'indicar el tipus d'aportació de l'entitat: si és monetària o en espècie.

-    Així mateix, es reflectirà la destinació de l'ajuda, amb esment exprés dels projectes o les actuacions als quals es destinarà l'aportació.

-    En el cas dels mecenatges, en el conveni de col·laboració empresarial, ha de #reflectir que la universitat, com a entitat beneficiària, es compromet a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en aquestes activitats.

 

I a més…

-    No confondre amb el Contracte de Patrocini, en el qual l'entitat que aporta els fons espera un benefici normalment publicitari, per la qual cosa estaríem parlant d'un contracte de serveis.

-    Les donacions i el mecenatge estan regulades en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Es tracta així mateix d'una de les bases normatives sobre la qual se sustenten les càtedres de la Universitat de València.

-    Tant l'entitat privada com el particular que realitza aportacions (dineràries o en espècie) a una entitat beneficiària de mecenatge o donacions, podrà obtindre incentius fiscals en l'IRPF o en l'Impost de Societats, segons corresponga. 

-    Es tracta d'operacions NO SUBJECTES A IVA. Com a justificant, es pot emetre un certificat de donació.

Acords d'I+D Consorciada

Què són?

-    Els Acords de Consorci són contractes o convenis, realitzats entre diferents entitats (els "socis del consorci”), per a exposar els drets i obligacions durant una associació temporal amb el propòsit de dur a terme conjuntament un projecte concret.

 

Per a què serveixen?

-    Aquests acords minimitzen la probabilitat de disputes posteriors, en proporcionar els drets i obligacions de les parts en relació a un projecte en comú, juntament amb els drets d'accés i/o explotació que es concediran als socis en relació als resultats del projecte.

-    Normalment s'usen per a la realització d'activitats d'I+D+i i el seu origen es pot trobar en programes d'I+D col·laborativa, que convoquen les administracions públiques o entitats privades, de projectes europeus (Consortium Agreement), una licitació pública nacional o internacional, d'un mecenatge o fins i tot de finançament propi entre les parts.

 

Qui els signa?

-    Els acords de consorci els subscriu el rector o la rectora o els vicerectors i vicerectores amb competències delegades en matèria d'I+D+i.

 

Que ha d'incloure l'acord

Es tracta d'acords molt complexos que han de ser negociats per personal amb experiència en la matèria. Alguns dels aspectes a negociar són: 

-    Definir l'objecte (el projecte a desenvolupar) i els terminis d'execució.

-    Llistar els coneixements previs que aporta cada soci i que seran necessaris per al desenvolupament del projecte. S'hauran d'indicar els drets d'accés durant el desenvolupament del mateix i, si és el cas, les condicions per a usar aquest coneixement en cas d'una ulterior explotació dels resultats obtinguts.

-    Descriure les normes de gestió del consorci: organització, coordinació, mecanismes per a la presa de decisions, entrada o eixida d'algun dels socis, canvis en el pressupost…

-    Duració i vigència. Si són acords supeditats a l'aprovació d'una ajuda, l'acord estarà supeditat a la seua concessió (si s'ha signat anteriorment), igual que la seua data d'inici. 

-    Respecte als resultats obtinguts, indicar propietat; entitat encarregada de la gestió dels títols de propietat en cas de copropietat dels resultats; drets d'accés durant el desenvolupament del projecte i normes per a l'explotació posterior.

-    Establir normes relacionades amb la confidencialitat i les publicacions.

-    Clàusules relacionades amb les condicions que regularan el desenvolupament del projecte: compromisos i obligacions de les parts; distribució de tasques i el finançament i l'entitat que actuara com a interlocutora abans l'administració concedent, en el cas que siguen convenis supeditats a la concessió d'alguna subvenció.

 

I a més…

-    Són acords complexos ja que s'ha de desenvolupar en paral·lel una negociació amb molts socis amb interessos, a vegades, contraposats. Si a més són acords destinats a la presentació de projectes a convocatòries públiques, cal tindre present les bases reguladores i la convocatòria, a més de la seua complexitat, tant a l'hora de tramitar-se com de justificar-se.

-    En acords destinats a la presentació de convocatòries públiques, aquests es poden signar de manera voluntària (la UV els demana) o per exigència de la convocatòria, i en aquest últim cas pot ser requerit amb anterioritat a la concessió de la subvenció o una vegada concedida l'ajuda, ajustant els seus termes a les característiques i condicions del finançament. 

-    En aquests últims acords, les parts, i tal com indica la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, s'ha de tindre molt present les responsabilitats que els participants assumeixen, per si mateixos o de manera solidària i tant financeres com tècniques. Així s'estableix que cada part beneficiària serà responsable del compliment de les activitats que s'haguera compromés a realitzar, i, a més, respondre de les obligacions de reintegrament o de les sancions que es puguen imposar com a conseqüència de l'incompliment dels seus compromisos. En el cas que un participant no responga enfront d'aquestes obligacions, cada membre respondrà solidàriament. 

-    En aquests acords és imprescindible tindre en compte el relacionat amb la propietat intel·lectual i industrial, tant de sobre el coneixement previ que s'aporta com sobre els resultats obtinguts. En línies molt generals:

-    Es pot recordar que els drets d'accés al coneixement previ i dels resultats, es podran cedir per a l'ús exclusiu del desenvolupament del projecte. Si els coneixements previs es precisen per a explotar el resultat i, sempre que s'estiga en condicions de cedir-los, es recomana una llicència d'ús no exclusiva amb una contraprestació econòmica.

-    Respecte als resultats generats en el projecte, són propietat de qui els genera. Si s'obtenen entre diversos participants i no es poden dividir, serà copropietat, que quedarà regulada mitjançant un acord de cotitularidad. En aquest cas, la UV haurà d'oferir els seus resultats a qui vulga explotar-los, a través de llicències, notificant-lo abans a la resta de les parts.

Acords de comodat

Què són?

-    Són acords de naturalesa civil que es poden definir com el préstec per part d'una entitat (el comodante) a una altra (el comodatario) d'un bé durant un termini determinat per al seu ús i gaudi. Transcorregut aquest termini, el bé haurà de ser retornat al seu propietari. 

-    La UV pot signar comodats amb altres entitats públiques o amb entitats privades.

 

Per a què serveixen?

-    Es poden prestar equips, béns no fungibles, mobles, immobles, etc. per a, generalment, el desenvolupament o actuacions de projectes d'I+D o proves de viabilitat i el préstec es fa amb caràcter gratuït.

 

Qui els signa?

-    El rector o rectora, o bé els vicerectors o vicerectores amb competències delegades en innovació i transferència o en investigació, si ens referim a comodats relacionats amb la I+D+i.

 

Que ha d'incloure l'acord

A fi d'evitar problemes futurs, en els contractes de comodat es requereixen algunes clàusules específiques:

-    Definició detallada de la cosa prestada i del seu ús, així com els límits d'ús.

-    Dates exactes d'inici i finalització de la cosa prestada. 

-    Data de lliurament del bé, perquè comence a ser usat.

-    Despeses que genera la cosa prestada. Durant el termini de duració del comodat, s'haurà d'estipular qui es fa càrrec de les despeses de manteniment, impostos, serveis…

-    S'ha d'especificar clarament que l'acord és a títol gratuït, no onerós. 

-    Igualment es detallarà a qui pertany la propietat del bé (el comodante) i que aquesta no se cedeix al comodatario en virtut d'aquest acord, ja que només tindrà dret d'ús.

-    Incloure un valor de taxació del ben prestat, fent constar la conformitat de les parts sobre aquesta quantitat.

-    Les parts han de donar la conformitat per l'estat de funcionament del bé en el moment de la signatura de l'acord. És aconsellable també emetre un document de recepció del bé en el moment del lliurament i en el moment de la devolució, certificant el seu bon estat.

-    S'han de definir molt clarament les obligacions i responsabilitats que adquireix cada part durant el temps de vigència de l'acord. El codi civil defineix molt bé aquestes responsabilitats:

-    Obligacions del comodatario:

-    Usar correctament el bé, en els termes i condicions convinguts en l'acord.

-    Assumir les despeses ordinàries d'ús i conservació.

-    S'ha de responsabilitzar pe deteriorament o la pèrdua del bé, si el destina a un ús diferent del convingut o els conserva en el seu poder més temps del pactat, encara que siga per cas fortuït.

-    Respondre pels danys que els béns prestats causen a tercers.

-    Restituir els béns al final del comodat.

-    Tots els comodatarios als qui es presta conjuntament alguna cosa, hauran de respondre solidàriament.

-    Obligacions del comodante:

-    Facilitar la cosa prestada.

-    Només podrà reclamar el ben prestat quan s'haja conclòs l'ús per al qual es va prestar. Si necessitara utilitzar-la urgentment, només pot reclamar la seua restitució.

-    Reclamar el bé si en el contracte no s'haguera estipulat ni l'ús, ni la duració del comodat.

-    Pagar les despeses extraordinàries que sorgiren arran del seu ús, així com assegurances obligatòries, impostos, contribucions i gravàmens que recaiguen sobre el ben prestat, excepte pacte en contra.

-    Avisar dels vicis ocults del bé (si els tinguera). En cas contrari, respondrà de tots els danys que succeïren per aquesta causa.

-    Definir les causes de rescissió del contracte.

 

I a més…

-    Són acords de mera tinença, és a dir, al comodatario no li pertany el bé que usa durant un temps determinat perquè el comodante conserva la propietat del prestat. No es contempla tampoc l'opció de compra per part del comodatario posteriorment.

-    El comodante ha de tindre la possessió del bé, ha de ser el propietari, arrendatari o usufructuari.

-    L'objecte del contracte de comodat ha de ser un bé NO FUNGIBLE.

-    Són acords gratuïts (el comodante no rep res a canvi). Es presta perquè siga utilitzat per un període de temps determinat i després es retorna. Si intervé algun pagament per part del qual gaudeix l'ús, l'acord deixa de ser de comodat i si adquireix la forma de préstec amb pagament d'interessos, llavors seria un préstec o arrendament.

-    Llevat que s'autoritze expressament, el comodatario no podrà cedir el dret a un tercer. Si existeix aquesta possibilitat, el dret quedarà extingit quan finalitze el dret del comodante.

-    El comodatario no ha de respondre de la deterioració sobrevinguda pel només ús i on no haja tingut responsabilitat

Contractes d'ús d'espais i equipament

-    L'objecte d'aquests contractes és facilitar a empreses o institucions alienes a la UV l'ús d'espais, instal·lacions o equipaments de la universitat per al desenvolupament d'una activitat durant un temps determinat.

-    Normalment sorgeixen per necessitats sobrevingudes en el desenvolupament d'un contracte o projecte col·laboratiu. També s'incorporen clàusules sobre l'ús d'espais i equipament en convenis d'acords de consorci o en unitats mixtes i associades, on, degut és necessària la participació conjunta en les mateixes instal·lacions del personal de la UV juntament amb el de l'altra entitat.

-    En aquests casos es comparteixen espais o equips i, depenent del treball, es pot sol·licitar algun tipus de remuneració.

-    Juntament amb l'espai cal regular l'estada de les persones de l'altra entitat en la UV.
 

Contractes de patrocini publicitari

Què són?

-    Són contractes de naturalesa privada on el patrocinat (normalment la universitat), a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització d'activitats esportives, benèfiques, científiques, culturals o d'una altra naturalesa, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador (entitat patrocinadora).

 

Per a què serveixen?

-    La finalitat és que l'entitat patrocinadora col·labore en la realització d'una activitat o actuació del patrocinat (la universitat). La universitat, per part seua, en qualitat d'entitat patrocinadora, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador durant l'execució i realització l'activitat o actuació que es detalla en el contracte.

-    Es tracta d'un contracte de serveis, mitjançant el qual la universitat dóna un servei publicitari a l'empresa que aporta una ajuda econòmica a l'activitat per a la qual serà patrocinada. 

 

Qui els signa?

-    Els vicerectors i vicerectores amb competències per a la signatura d'acords i sota la gestió dels quals vaja a recaure l'activitat patrocinada.

 

Que ha d'incloure l'acord:

-    Definir en l'objecte, l'activitat que serà patrocinada (jornades, congressos, trobades…). En l'annex és recomanable ampliar la informació detallant dates, lloc de realització, etc.

-    Definir la duració i les possibles pròrrogues. Es pot fer per a activitats puntuals o bé per a una cosa més duradora.

-    Indicar l'import del contracte, que portarà IVA a part, i la forma de pagament.

-    Definir les contraprestacions que l'entitat patrocinadora rebrà per aquest pagament (inclusió de la imatge de marca en determinat material, instal·lació de suports publicitaris, papereria, cessió d'espais publicitaris, comunicació, etc.).

-    Responsabilitats de l'entitat patrocinada, incompliment i penalitzacions, en el seu cas.

 

I a més…

-    Els contractes de patrocini estan regulats en la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, modificada per la Llei 29/ 2009, de 30 de desembre, per la qual es modifica el règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris, per la qual cosa aquest tipus de contractes es regiran per les normes del contracte de difusió publicitària com a li siguen aplicable.

-    No es tracta d'una ajuda econòmica desinteressada. Es tracta d'una prestació de servei publicitari, per la qual cosa l'ajuda econòmica ha de ser facturada amb l'IVA corresponent.

-    No confondre amb els convenis de mecenatge o donacions, aportacions desinteressades per a l'exercici d'activitats que els són pròpies o que presenten un caràcter d'interés general, sense exigir contrapartida directa o resultats a l'entitat beneficiària, i on aquesta pot difondre la col·laboració de l'entitat col·laboradora en les activitats realitzades, relacionant la imatge de l'entitat amb valors socials.

Contractes relacionats amb la transferència de resultats

Es tracta d'actes jurídics que regulen la transmissió d'un resultat propietat de la UV i que un tercer desitja explotar, a canvi d'una contraprestació econòmica o regalia.

A més dels contractes de llicència o cessió del resultat (menys habituals en el cas de la UV) existeixen altres contractes connexos a la transferència de resultats que és necessari tindre en compte, i que també s'exposen a continuació.

Acords de cotitularitat

Què són?

-    Parlant en general, la cotitularitat és un dret de propietat compartida sobre alguna cosa; els copropietaris adquireixen la cotitularitat respecte a un bé, conforme a la legislació aplicable o de conformitat amb els acords que hagen pactat.

-    Per a la universitat, molts acords de cotitularitat afecten la propietat compartida de drets sobre els resultats de projectes d'I+D+i, i que es concreten en forma de títols de propietat: invencions industrials (patents i models d'utilitat); dissenys industrials i topografies de productes semiconductors, entre altres.

 

Per a què serveixen?

-    Se signen en el cas que existisquen resultats compartits i estableix els acords i les regles en aspectes com ara: percentatge de propietat de cada part, ús, explotació, abandó del títol, llicències i cessió, entre altres qüestions. 

-    Són documents de gran rellevància perquè tenen l'objectiu principal d'evitar conflictes o mal entesos a futur.

 

Qui els signa?

-    El rector o rectora, o bé els vicerectors o vicerectores amb competències delegades en innovació i transferència.

 

Que ha d'incloure l'acord

En un Conveni de Cotitularitat, els aspectes més importants a incorporar són:

-    Objecte i percentatge de cotitularitat: es defineix el títol de propietat sobre el qual s'és cotitular (normalment, el títol i referència del títol de propietat industrial), l'origen del resultat (un projecte d'I+D+i, un projecte col·laboratiu, etc.), les institucions copropietàries (poden ser diverses) i el percentatge de propietat de cadascuna d'elles. És rellevant indicar-ho, ja que així es dividiran posteriorment els drets i obligacions inherents a aquesta.

-    Gestió i tramitació de la protecció: a quina entitat correspondrà. L'altra part autoritza expressament la primera a la realització dels tràmits davant les oficines de propietat corresponents. Si l'entitat gestora ha d'incórrer en despeses relacionades amb la sol·licitud i manteniment del títol de propietat, aqueixes quantitats es repartiran conforme al percentatge de copropietat de cada part indicat en l'acord.

-    Extensió de la protecció a altres països: sempre per escrit. Si alguna part no està interessada, la resta podrà continuar en el seu nom, amb tots els drets i obligacions sobre els resultats als països que realitze per si mateixa la sol·licitud. Qualsevol de les parts podrà renunciar una vegada estesa la protecció a altres països.

-    Despeses de manteniment del títol de propietat en altres països: a càrrec de l'entitat o entitats sol·licitants en aqueixos països.

-    Gestions per a l'explotació del títol de propietat: s'indicarà al conveni l'entitat responsable de les gestions, i els cotitulars s'obligaran a col·laborar en les activitats necessàries per a la seua millor explotació. La resta dentitats podran indicar a la gestora possibles llicenciataris interessats.

-    Contractes de llicència: si es conclouen les negociacions en un o diversos contractes de llicència, se signaran per tots els cotitulars del títol de propietat llicenciat.

-    Duració de l'acord: sol ser el termini en el qual estiguen en vigor el títol o títols de propietat industrial o intel·lectual objecte de l'acord.

-    Renúncia de drets i obligacions (a una possible extensió, al títol de propietat, als títols de propietat només en determinats països…): es comunica expressament a la resta de cotitulars amb antelació perquè la resta puga exercir els drets oportuns, adquirint així tots els drets i obligacions sobre el títol en què realitze per si mateixa la sol·licitud.

-    En qualsevol cas, l'entitat que renúncia s'assegurarà que tots els seus investigadors que consten com a inventors o autors, es comprometen a col·laborar per a la continuació de la tramitació del títol de propietat.

 

I a més…

-    Encara que es tracta de contractes de naturalesa privada, en els acords de cotitularidad cal tindre en compte la regulació continguda en les lleis de propietat industrial i intel·lectual i el que preveuen els articles 145, 206.2 i 219.1 dels Estatuts de la UV.

-    Per a evitar conflictes, resulta molt convenient signar l'acord abans d'haver presentat el títol de protecció que corresponga. 

-    El nombre d'investigadors de cada entitat que intervinguen com a inventors o autors no necessàriament determina el percentatge de participació de cada cotitular, depén d'altres factors, encara que pot ser indicatiu per a fixar de mutu acord aqueix percentatge.

-    Llevat que en el contracte on s'ha obtingut el resultat s'indique una altra cosa, els resultats obtinguts pertanyen a la universitat. Si aquesta decideix no participar com a cotitular o renúncia als seus drets, pot oferir aquesta possibilitat als seus autors/inventors perquè ho facen en el seu propi nom i al seu cost. 

-    Cal tindre en compte que l'autoria/inventoría dota de drets i obligacions, per això és molt important definir bé a aquell personal que ha de constar com a inventor o autor, els quals han de participar clarament en els processos d'obtenció del resultat amb una participació rellevant.

-    Encara que la UV renuncie a la titularitat dels resultats, el dret dels inventors/autors de la UV a aparéixer com a tals, roman inalterable.

 

Per a més informació, es pot dirigir a la Secció d'Innovació i Valorització.

Contractes de llicència o cessió

Què són?

-    Els resultats que són propietat de la Universitat es poden oferir a empreses o entitats per a la seua explotació, a canvi d'una contraprestació econòmica, usant per a això els contractes de llicència o cessió de drets de propietat industrial o intel·lectual.

-    La cessió suposa un traspàs de titularitat sobre el bé. La propietat dels drets passa del cedent al cessionari, sent una transferència permanent de drets. 

-    La llicència és una autorització on el titular del resultat (llicenciador), a través d'un contracte, autoritza l'altra part per a l'exercici dels drets d'explotació (llicenciatari). La propietat dels drets no canvia, perquè continuen pertanyent al llicenciador, sent una transferència temporal de determinats drets.

-    Els contractes de cessió i llicència de drets de propietat industrial i intel·lectual de la UV, es regulen en els articles 145, 206.2 i 219.1 dels Estatuts de la UV i en les lleis de propietat industrial i intel·lectual.

 

Per a què serveixen?

-    El títol de protecció que concedeixen les oficines de propietat industrial reconeix al seu titular el dret a prohibir que tercers l'exploten sense el seu consentiment. També els drets d'explotació relatius a la propietat intel·lectual passen pel consentiment dels seus titulars.

-    D'aquesta manera, els contractes de llicència permeten a la universitat, que no té capacitat per a explotar directament, traslladar els resultats d'I+D+i obtinguts pel seu personal investigador a la societat, facilitant el seu ús, explotació o comercialització a un tercer, a canvi d'una contraprestació. En el contracte s'establiran les regles bàsiques per les quals es regirà la relació entre les parts, així com la referida explotació del dret objecte del contracte.

 

Qui els signa?

-    Com els títols de propietat de la UV es consideren patrimoni de la Universitat, els contractes de llicència els subscriu el rector o la rectora, havent sigut autoritzats prèviament pel Consell de Govern de la UV.

 

Que ha d'incloure l'acord

Es tracta d'acords molt complexos que han de ser negociats per personal amb experiència en la matèria. Alguns dels aspectes a negociar són: 

-    Objecte del contracte: sol ser la concessió a una empresa d'una llicència d'ús (exclusiva / no exclusiva) sobre els drets d'un resultats propietat de la UV (patent, model d'utilitat, programari, disseny industrial…). Els drets llicenciats han de quedar clarament identificats.

-    Usos permesos: desenvolupar, utilitzar, comercialitzar, fabricar… El llicenciatari pot limitar el camp d'ús dels drets llicenciats, així com els productes i serveis per als quals s'ha concedit la llicència.

-    Àmbit territorial per al qual es concedeix: on podrà el licenciatario explotar els drets llicenciats.

-    Capacitat de sublicenciar: si o no. En cas de fer-ho, el dret del llicenciatari a sublicenciar ha de quedar especificat en l'acord de llicència. Amb aquesta opció, un percentatge de les regalies provindrà dels ingressos per sublicencias.

-    Exclusivitat o no de la llicència.

-    Transferència de coneixement addicional: els coneixements tècnics i el know-how relacionat amb els drets transferits poden ser necessaris per a la seua explotació. S'ha d'indicar si es troben inclosos en la contraprestació econòmica o van a part.

-    Millores: especialment en el cas de llicències de patent, les parts pot ser que facen millores gràcies a posteriors investigacions o per desenvolupament de know-how relacionat amb les tecnologies llicenciades. És recomanable establir el tractament que es donarà a les millores futures. L'habitual és que cada part retinga la propietat sobre les seues millores, però concedint a l'altre els drets d'ús.

-    Forma de retribució: s'ha de definir la quantitat, el tipus i les condicions de pagament com el càlcul de les regalies (en el seu cas). Poden ser un percentatge sobre el preu de venda o una quantitat fixa per cada unitat venuda, etc., o incloure una quantitat mínima per al cas en què no es generen ingressos.

-    Duració de la llicència.

-    Garanties: establir mesures contractuals de garantia respecte a fets específics. 

-    Infraccions: com es tractaran les possibles infraccions de la PI llicenciada.

 

I a més…

-    A l'hora de definir les condicions, han de #tenir la data de caducitat, el mercat i la vida econòmica dels drets PI llicenciats.

-    El llicenciador hauria d'incorporar en l'acord algun sistema per a controlar l'efectivitat de l'explotació duta a terme pel licenciatario. 

-    La Universitat ha de #reservar sempre una llicència no exclusiva per a finalitats de docència i investigació a títol gratuït i durant el temps de vigència del dret de propietat llicenciat.

-    L'acord es pot completar amb una clàusula en la qual les parts es comprometen a no difondre el know-how que va associat al títol de propietat llicenciat si es considera necessari mantindre en secret aqueixa informació.

-    Normalment la part interessada a obtindre una llicència (licenciatario), abans de signar el contracte, voldrà conéixer més en profunditat la tecnologia, protegida per títols de propietat. En aqueix cas convé signar un Acord previ de Confidencialitat, independentment de la clàusula de confidencialitat que també figurarà en el propi contracte de llicència.

-    Com es tracta de resultats propietat de la UV, aquests contractes requereixen de l'aprovació prèvia per part del Consell de Govern de la UV.

 

Contracte de Llicència de Marca

-    És una varietat de l'anterior. El registre d'una marca confereix, entre altres, el dret exclusiu a utilitzar-la en el trànsit econòmic i la potestat de prohibir que tercers, sense el seu consentiment, la utilitzen en el tràfic mercantil, encara que sí que és possible llicenciar-la a un tercer. 

-    Són contractes en els quals la universitat cedeix l'ús de la seua marca a un tercer a canvi d'una remuneració econòmica. El seu objectiu, pot ser donar prestigi a una empresa, sobre la base d'una investigació que la UV haja realitzat i aquesta sol·licite poder usar la marca, per exemple, en l'embalatge de la comercialització del producte, encara que es poden donar altres supòsits. 

-    Com es tracta d'un bé propietat de la UV, aquests contractes requereixen de l'aprovació prèvia per part del Consell de Govern de la UV.

 

Per a més informació, es pot dirigir a la Secció d'Innovació i Valorització.

Quin és el procediment en la UV?

Donada la gran diversitat d'instruments contractuals que s'han relacionat en aquesta pàgina, el més adequat és, abans de desenvolupar cap activitat o iniciar la negociació amb el tercer interessat, contactar amb la Secció d'I+D+i Contractada o amb la Secció d'Innovació i Valorització de la UV.

Referència Normativa Document(s)
L 49/2002

Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo

L 1/2019

Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials

L 20/2018

LLEI 20/2018, de 25 de juliol, de la Generalitat, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional a la Comunitat Valenciana

IUV 7/2019

Instrucció de la Gerència de la Universitat de València sobre la gestió económica d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació articulades mitjançant convenis i contractes

 
 
 

Funcions del servei de Transferència i Innovació

 

El Servei de Transferència i Innovació, a través de la Secció d'I+D+i Contractada assessora durant tot el procediment de gestió dels convenis en tots els seus vessants:

  • Assessorament en el model de document més apropiat.
  • Revisió de la documentació presentada pel personal responsable o promotor de la iniciativa.
  • Redacció i, en el seu cas, revisió del clausulat del conveni.
  • Tràmits abans els vicerectorats competents i per al Consell de Govern, quan siga procedent.
  • Gestió de l'expedient, una vegada signat. Seguiment.
Contacte

Servei de Transferència i Innovació

Secció d'I+D+i Contractada

C/ Amadeo de Saboya 4, 46010 València

Universitat de València 

 

sti.contratada@uv.es

+ info