Cal assenyalar que Intellectual Property Rights (IPR), denominació procedent del dret anglosaxó, engloba tant propietat industrial com intel·lectual. 

A Espanya, els anomenats “Drets de Propietat Industrial i Intel·lectual” comprenen diverses modalitats jurídiques, i totes tenen en comú que es tracta de béns immaterials o actius intangibles, que protegeixen les creacions de l'intel·lecte, i que ben gestionats poden aportar valor al sistema d'innovació i al desenvolupament social i econòmic.

Els drets de propietat industrial protegeixen les creacions tècniques (invencions -paleses i models d'utilitat-, obtenció vegetal, topografies de productes semiconductors) i les creacions de disseny (dissenys industrials i les modalitats que protegeixen la identitat corporativa -marques i noms comercials-). 

Tots els drets de propietat industrial comparteixen una sèrie de característiques:

•    El dret de propietat industrial s'adquireix mitjançant registre.
•    Els drets de propietat industrial atribueixen al seu titular una faculteu exclusiva o monopoli d'explotació i exercir mesures legals (civils/penals) enfront de tercers que vulneren els nostres drets.
•    Els drets de propietat industrial “caduquen”, tenen una duració i una vegada finalitzada passen al domini públic.
•    Els drets de propietat industrial estan limitats en el territori en el qual es realitza el registre, només poden exercir en els territoris (països) en els quals estan registrats.
•    La PI pot ser transmesa per qualsevol mitjà admés legalment: llicència, cessió, venda, #donar en garantia, hipoteca. El mitjà més usual sol ser la llicència, és a dir, una autorització d'ús a canvi d'una remuneració econòmica.
•    És necessari complir uns requisits per a generar els drets de propietat industrial, que són diferents segons el dret concret (palés, disseny, marca).

Patents i models d'utilitat

Existeixen diferents tipus de propietat industrial, sent el més important pel seu valor comercial la patent. Perquè un resultat d'investigació siga considerat invenció i, per tant, posseïsca les característiques per a poder ser patentable, ha de complir tres requisits:

•    Novetat: Que no s'haja fet accessible al públic per una descripció escrita o oral, per una utilització o per qualsevol altre mitjà.
•    Activitat Inventiva: Que no resulte de l'estat de la tècnica d'una manera evident per a un expert en la matèria (en el cas de model d'utilitat: si no resulta de l'estat de la tècnica d'una manera molt evident per a un expert en la matèria).
•    Aplicació industrial: Que puga ser fabricat o utilitzat en qualsevol classe d'indústria, inclosa l'agrícola.

Una patent és un títol de propietat industrial atorgat per l'Estat al titular d'una invenció, mitjançant el qual se li concedeix, a canvi de ser donada al coneixement públic, el dret a la seua explotació en exclusiva, impedint a uns altres la seua fabricació, venda o utilització sense el seu consentiment, en un territori concret, durant un temps determinat (20 anys des de la data de presentació de la sol·licitud de patent). La patent es configura com un dret del titular a excloure als tercers de l'explotació de la invenció al país en el qual se li ha concedit la patent i caldrà fer tantes sol·licituds com països en els quals es vulguen obtindre aqueixos drets.

No són patentables:

a)    Els descobriments, les teories científiques i els mètodes matemàtics.
b)    Les obres literàries, artístiques o qualsevol altra creació estètica, així com les obres científiques.
c)    Els plans, regles i mètodes per a l'exercici d'activitats intel·lectuals, per a jocs o per a activitats econòmic-comercials, així com els programes d'ordinadors.
d)    Les maneres de presentar informacions.

Les patents i els models d'utilitat es regulen a Espanya per la Llei de Patents, 24/2015 de 24 de juliol i l'organisme encarregat del registre i tramitació de patents és l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). En el seu web podràs trobar molta més informació sobre propietat industrial.

El model d'utilitat protegeix invencions amb menor rang inventiu que les protegides per la patent. Confereix també un monopoli temporal d'explotació en exclusiva d'una tecnologia, si bé és per un període de 10 anys comptats des de la data de presentació de la sol·licitud de model d'utilitat. No poden ser protegits mitjançant model d'utilitat els procediments, la matèria biològica i les substàncies i composicions farmacèutiques.

Secret empresarial

Es considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reunisca les següents condicions:

a) Ser secret, en el sentit que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s'utilitze el tipus d'informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles;
b) tindre un valor empresarial, ja siga real o potencial, precisament per ser secret, i
c) haver sigut objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantindre'l en secret.

El secret industrial més que un autèntic sistema de protecció enfront de tots consisteix en una obligació jurídica de determinades persones involucrades en aquesta, per la qual cosa cal prendre mesures actives de protecció del secret.

Cal tindre en compte que la publicació de resultats en qualsevol mitjà, revista, congrés, llibre, etc., posa a la disposició del públic general aquesta informació, impedint qualsevol possibilitat de protecció jurídica, ja que s'ha publicat voluntàriament.

La publicació de resultats en revistes i un altre tipus de mitjans rellevants és fonamental per a la carrera científica d'un investigador, i no està renyida amb la comunicació de resultats i la seua protecció. Només cal tindre en compte que la publicació o divulgació d'un resultat d'investigació rellevant ha de realitzar després d'haver iniciat el procés de protecció. És possible publicar i protegir, però sempre en l'ordre correcte. Primer es patenta i després es publica. L'endemà de la presentació de sol·licitud de patent es pot publicar perquè la novetat de la patent s'analitzarà fins a la data de sol·licitud de la patent. Si es publicara abans de patentar es trencaria la novetat del resultat i per tant ja no seria patentable.

El millor és enviar una comunicació del resultat molt abans de divulgar i sempre informar de les publicacions previstes sobre resultats comunicats.

Una altra possible situació és que sent valuós el resultat, ja que aporta un nou coneixement rellevant per a la societat, per les seues característiques no puga ser protegit jurídicament. En aquest cas, abans de fer públic el resultat, ha de #valorar l'opció de mantindre en secret la part nova del coneixement, de manera que aquest know-how siga exclusiu i no reproduïble per uns altres. Aquesta opció permet un retorn de recursos al grup d'investigació ja que es poden realitzar contractes o llicències sobre la base d'aqueix know-how mantingut com a secret empresarial.

La Propietat Intel·lectual, que comprén les creacions literàries, científiques, artístiques, programes d'ordinador etc., es diferencia de la propietat industrial que el dret sorgeix per la creació, sense ser necessari acudir a cap registre per al naixement del dret. A pesar que no fa falta el registre per a posseir el dret, ja que el registre és voluntari, la Llei regula l'existència d'un Registre de la Propietat Intel·lectual en el qual inscriure aquest tipus de creacions. La inscripció registral constitueix una prova qualificada de l'existència dels drets inscrits.

La propietat Intel·lectual es regula a Espanya mitjançant el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria, així com mitjançant la Llei 2/2019, d'1 de març per la qual es modifica el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, com:

a) Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.
b) Les composicions musicals, amb o sense lletra.
c) Les obres dramàtiques i dramàtic-musicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.
d) Les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.
e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, còmics o comics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguen o no aplicades.
f) Els projectes, plans, maquetes i dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria.
g) Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.
h) Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia. 
i) Els programes d'ordinador.

Els drets d'autor atribuïts per la Propietat Intel·lectual poden #dividir en dos grans blocs:

a)    Drets personals o morals: són irrenunciables i inalienables, no prescriuen i acompanyen a la persona autora, o artista intèrpret, o executant, durant tota la seua vida, i als seus hereus o causahavents després de la defunció d'aquelles. Entre ells destaca el dret al reconeixement de la condició d'autor/a de l'obra o del reconeixement del nom de la persona artista sobre les seues interpretacions o execucions, i el d'exigir el respecte a la integritat de l'obra o actuació i a la no alteració d'aquestes.
b)    Drets de caràcter patrimonial o drets d'explotació: són aquells que poden transferir per part de la persona autora i ser objecte de comerç, així permeten al seu titular autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seua obra a una entitat o persona, i a exigir d'aquest una retribució a canvi de l'autorització que li concedisca. Inclouen els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.

La duració d'aquests drets d'explotació segons la legislació espanyola és la de la vida de l'autor/a més 70 anys des de la seua defunció.

Software

A Espanya i Europa els programes d'ordinador no es consideren invencions patentables, encara que cal tindre en compte que, malgrat l'exclusió, sota certes condicions, un programa d'ordinador sí que pot estar protegit mitjançant patent, per la qual cosa haurà de #estudiar en cada cas particular la possibilitat i idoneïtat d'aquest mecanisme de protecció. Són les denominades invencions implementades en ordinador (Computer-Implemented Inventions), que suposen l'ús d'un ordinador, una xarxa d'ordinadors o qualsevol aparell programable, i requereix necessàriament d'una o més característiques tècniques que es realitzen totalment o parcialment mitjançant un programa d'ordinador. Es considera que tenen característiques tècniques, per exemple, el control d'un procés industrial, el processament de dades que representen magnituds físiques o un sistema de recuperació d'imatges.

En altres paraules, un programa d'ordinador no queda exclòs de la patentabilitat si, quan s'executa en un ordinador, produeix un nou efecte tècnic que va més enllà de les simples interaccions físiques entre el programa d'ordinador (programari) i l'ordinador (maquinari).

Un resultat obtingut amb participació de personal investigador de la Universitat de València ha de ser comunicat sempre que aquest resultat supose un nou coneixement amb potencial per a ser transferit (contracte, llicència, etc) o aportació un valor afegit al coneixement conegut.

En el cas d'invencions (patents i models d'utilitat) i secret, el resultat ha de ser comunicat per escrit en el termini de tres mesos des de la conclusió de la invenció i sempre abans de la seua divulgació o enviament per a la seua publicació.

Per a presentar una comunicació d'un resultat vegeu el tràmit associat.

Després de comunicar un resultat

La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació regula que el dret a sol·licitar els títols i recórrer als mecanismes de salvaguarda de la propietat industrial o intel·lectual, les obtencions vegetals i els secrets empresarials adequats per a la seua protecció jurídica, pertanyeran a l'entitat a les quals estiga vinculat aquest personal d'investigació, llevat que aquesta entitat comunique la seua renúncia de manera expressa i per escrit.

Per això, una vegada rebut el document de comunicació de resultat signat juntament amb l'exposició completa, el personal de la Secció d'Innovació i Valorització es posarà en contacte amb la persona responsable del resultat per a començar el procés d'avaluació i requerirà la documentació addicional que siga necessària.

En el termini màxim de tres mesos des de la data de comunicació formal (comunicació signada i exposició completa del resultat) s'indicarà a la persona responsable, la voluntat o no de la UV de mantindre els seus drets en la protecció i/o explotació d'aquest. Aquest termini quedarà interromput durant el temps en què siga requerida i aportada informació addicional, com per exemple major desenvolupament experimental.
En el cas de voler mantindre els seus drets sobre la invenció, sol·licitarà la corresponent patent o model d'utilitat, o decidirà considerar-la com a secret industrial. #Reservar en aquest últim cas el dret d'utilització sobre la mateixa en exclusiva. No podrà publicar el resultat d'una investigació susceptible de ser patentada abans que transcórrega aquest termini o fins que s'haja presentat la sol·licitud de patent.

Anàlisi de patentabilitat i redacció de patent

Una vegada rebuda la comunicació del resultat amb l'exposició completa, es procedeix a l'anàlisi de la documentació i es determinarà l'interés en la protecció del resultat de la investigació, així com el mecanisme més adequat per a la seua millor protecció i eventual explotació.

Si de l'avaluació prèvia realitzada per la Secció d'Innovació i Valorització es considera que hi ha possibilitats de protecció mitjançant patent, se sol·licita un informe de patentabilitat a una agència de la propietat industrial o a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) –en aquest cas es denomina Informe Tecnològic de Patent (ITP)-.

Si el resultat de l'informe és favorable, el resultat compliria els requisits de patentabilitat, es procedeix a encarregar la redacció de la sol·licitud de patent a una agència de propietat industrial contractada per la #UV. Durant el procés d'informe de patentabilitat i redacció de la sol·licitud de patent és necessari la col·laboració del personal inventor del resultat.

Tipus de sol·licituds de patents 

A Espanya existeixen tres alternatives per a sol·licitar la protecció legal de les invencions:

(a)    Per via Nacional, regulada en la Llei 24/2015 de 24 de juliol, de Patents. La persona sol·licitant pot presentar directament diverses sol·licituds de patent al mateix temps en tots els països en els quals desitja protegir la seua invenció. La sol·licitud de patent a Espanya, segons ha de presentar davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), que és l'encarregada de la tramitació i concessió del títol de patent espanyola.
(b)    Per via europea, regulat en el Conveni de Munic sobre Concessió de Patents Europees. L'Oficina Europea de Patents (OEP), és l'encarregada de la tramitació i concessió del títol de patent europea, el qual produeix en cadascun dels països per als quals s'atorga els mateixos efectes que una patent nacional. 
(c)    Per via internacional, regulat en el Tractat de Cooperació en matèria de Paleses PCT (Patent Cooperation Treaty). La persona sol·licitant pot presentar una sol·licitud en virtut del PCT, de manera directa o dins del termini de 12 mesos a comptar des de la data de presentació de la primera sol·licitud, p. ex. espanyola o europea.

Els inventors i inventores en una patent són aquelles persones que realitzen l'esforç creatiu i inventiu que dóna lloc a la invenció. En l'actualitat la major part de les activitats que generen coneixement protegible es duen a terme en el si d'empreses, universitats i organismes públics d'investigació. Això fa que s'haja de regular a qui i en quines condicions pertanyen els resultats de la investigació realitzada pels treballadors en el marc de la seua activitat laboral.

La Llei Espanyola de Patents, Llei 24/2015 declara en el seu article 21 que la titularitat de les invencions realitzades pel seu personal investigador pertany a la Universitat i l'obligació de comunicació de les invencions per escrit a l'entitat pública.

Així doncs, la titularitat de la invenció i els drets sobre la seua explotació comercial corresponen a la Universitat, tenint el personal investigador dret a una participació en els beneficis. També pertany al personal investigador el dret moral a aparéixer com a inventor/a, sent aquest un dret al qual no pot renunciar.

La participació de els/as investigadors/as en els beneficis de les invencions es recull en l'apartat 4 del mateix article 21, que regula el dret d'els/les inventors/as a participar en els beneficis que obtinga la Universitat amb aquestes invencions. La regulació d'aquesta matèria li correspon al Consell de Govern de la Universitat i es recull en els diferents Estatuts de les Universitats. En el cas de la Universitat de València, la participació en aquests beneficis es recull en l'article 145 dels seus Estatuts.

També l'article 35 de la Llei 14/2011, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació regula que els drets d'explotació, així com els associats a les activitats de transferència dutes a terme sobre la base de la propietat industrial o intel·lectual, obtencions vegetals o secret empresarial, correspondran a l'entitat a la qual l'autor estiga vinculat. I el dret d'els/les autors/as a participar en els beneficis que obtinga l'entitat.

En el cas que els resultats hagen sigut generats en col·laboració amb inventors/as o autors/as no pertanyents a la Universitat de València, la Universitat no seria l'única titular dels drets del resultat, per la qual cosa es tindria una titularitat compartida amb altres persones jurídiques o físiques. Aquesta titularitat compartida es regula a través d'un acord de cotitularidad, en el qual a més dels percentatges de propietat sobre el resultat, es regulen també els drets i obligacions de les parts, i s'assignen responsables en el procés de protecció i comercialització del resultat.