La valorització, segons la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació s'entén com la posada en valor del coneixement obtingut mitjançant el procés d'investigació i aconsegueix tots els processos que permeten acostar els resultats de la investigació finançada amb fons públics a tots els sectors i agents socials, i generar valor social a través de diverses manifestacions i tipus de transferència. 

Així doncs, la valorització consisteix en l'aportació de valor als resultats d'investigació susceptibles d'ús econòmic o social, amb el propòsit que resulten d'interés a empreses o un altre tipus d'entitats i, conseqüentment, els porte a aprofitar-los o a adquirir-los.

Per tant, el procés de valorització es desenvolupa en cinc etapes principals des del punt de vista d'universitats:

1.    Identificació de resultats: comunicació formal del personal investigador sobre els resultats obtinguts, si és que consideren que poden ser explotats. 
2.    Avaluació del potencial d'innovació i de transferència del resultat.
3.    Protecció, en el seu cas, de drets de propietat intel·lectual i industrial.
4.    Comercialització. És l'acció de promoció que permeta fer arribar i donar a conéixer els resultats d'investigació a les persones i organitzacions que puguen mostrar interés per l'explotació econòmica o social.
5.    Proves de concepte. Les proves, demostracions o estudis addicionals que validen tècnicament l'interés que presenten els resultats per a la seua explotació econòmica en condicions reals i no de laboratori.

Els resultats d'investigació que es generen a partir de l'activitat investigadora dels centres públics d'investigació, com són les universitats, poden ser transferits mitjançant una de les següents tres vies: 

1) la llicència a empreses existents, 
2) la realització de projectes col·laboratius universitat‐empresa per a posar a punt o validar industrialment un resultat d'investigació generat en la universitat, en els quals es contempla un dret d'opció de llicència per al cas en què el resultat haja sigut validat amb èxit i 
3) la creació d'una nova empresa que tinga per objecte social l'explotació comercial d'aquest resultat (una Spin‐off universitària o una empresa basada en coneixement).

En general, la presa de decisió en l'elecció de l'una o l'altra via de transferència, dependrà de diversos criteris, com: 

1) el potencial d'innovació del resultat d'investigació
2) el potencial de mercat (idea de negoci, existència de nínxol de mercat, possibles competidors, avantatges competitius, empreses interessades en la seua transferència) 
3) la capacitat i implicació de l'equip investigador.

Després de la valorització ve la transferència del coneixement o la tecnologia, a través de la qual es transfereixen, mitjançant contracte, drets sobre el coneixement amb major o menor limitació i exclusivitat. La transferència és tècnicament un acte jurídic, però comporta relació i intercanvi d'informació tècnica i també genera una relació econòmica en el context d'un determinat mercat.

La promoció i, en general, l'acció comercial, forma part del procés de valorització i transferència de coneixement. El producte/servei que es tracta és, sens dubte, singular, a causa de la seua intangibilitat i estat primerenc de desenvolupament, la qual cosa requerirà de canvis respecte als conceptes i accions clàssiques de la comercialització. El caràcter nou d'alguns productes derivats de la investigació generarà noves necessitats i nous mercats. Mentre que el caràcter públic i social d'alguns d'aquests productes o serveis incidirà sobre la consideració de “guany” i “valor” que se sol considerar habitualment en la comercialització.

Aquesta fase del procés de valorització se centra en l'elaboració de fitxes d'ofertes tecnològiques, cerca i contacte amb empreses, mailing o assistència a fires sectorials, difusió d'ofertes tecnològiques en web i altres suports.

Aquestes fitxes estan disponibles en la pàgina web: https://www.uv.es/oct, que recull l'Oferta científic tecnològica de la UV, a partir de les línies i capacitats d'investigació dels grups d'investigació reconeguts per la Universitat de València d'acord amb el Reglament d'Estructures d'Investigació de la UV, aprovat per ACGUV 48/2013.

A més, de la cerca activa i el contacte de possibles empreses licenciatarias interessades en l'explotació dels resultats d'investigació, s'elaboren fitxes d'Oferta Científica i Tecnològica (OCT) per a la seua difusió, bé en portals d'internet propis com en Market Places tecnològics. Existeixen nombrosos Market Places en els quals, sota un format estàndard, s'exhibeixen aquestes ofertes i es busquen possibles interessats. 

La fitxa OCT es configura com la carta de presentació de les tecnologies desenvolupades pels grups i de les seues capacitats d'investigació. En ella, en un llenguatge senzill i directe es ressalten, entre altres qüestions, les possibles solucions a necessitats empresarials, l'ús i els avantatges que ofereixen aquestes tecnologies. La OCT d'un resultat protegit per patent és un document que utilitza un llenguatge empresarial destacant els avantatges competitius que ofereix aquesta tecnologia per a possibles empreses licenciatarias, i sempre mostrant informació no confidencial.

Contractes de llicència

Els resultats d'investigació que es generen a partir de l'activitat investigadora dels centres públics d'investigació, com són les universitats, poden ser transferits mitjançant diferents vies, una d'elles les llicències a tercers.

El contracte de llicència és un contracte en virtut del qual el titular d'un dret de propietat industrial o intel·lectual (llicenciadora) retenint la seua propietat, autoritza un tercer (licenciatario) a usar o explotar aqueix dret en les condicions previstes en el propi contracte, això és, li permet l'exercici de determinades facultats d'explotació. Així, la part llicenciadora, que és i continua sent la titular del resultat li atorga un dret d'explotació a una empresa o entitat externa (licenciatario), però mantenint sempre la seua propietat, com el lloguer d'un bé.

Es poden dissenyar diferents estratègies de llicència. La llicència pot ser il·limitada, o ben limitada per a un determinat territori, un ús o aplicació concreta o per a totes, i pot ser atorgada, així mateix, en exclusiva o de manera no exclusiva.

Acords de transferència de material (MTA)

Un acord de transferència de material (Material Transfer Agreement, MTA) és un contracte que regeix la transferència de material d'investigació entre dues organitzacions (proveïdora i receptora), tant a nivell nacional com a nivell internacional, amb la finalitat que s'acorde en el mateix les condicions de l'intercanvi.

Els materials més sovint transferits són els materials biològics (com a reactius, línies cel·lulars, plasmidis, vectors, etc.), però els MTAs poden ser usats per a altres tipus de materials com els compostos químics i fins i tot per a alguns tipus de programari.

Des del punt de vista del proveïdor, és a dir, de la institució que cedeix el material per a prosseguir una investigació, és crucial aclarir:

•    Quin ús farà el receptor d'aquest material (en alguns casos, si l'origen del material és humà, el proveïdor té responsabilitat jurídica sobre la utilització ètica i segura d'aquest material). 
•    Quines restriccions s'imposen a la divulgació dels resultats, per a protegir la pròpia investigació.
•    Qui ostenta la titularitat dels resultats obtinguts d'aquesta cessió (derivats) i com es tractarà el possible valor comercial. D'ací la importància de signar un MTA entre totes dues parts (la receptora i la proveïdora).

En cas que es reba material d'una altra organització per a utilitzar-ho en investigació i que aquest material vinga acompanyat d'un MTA, s'haurà de tindre en compte que hi ha certs aspectes crítics que poden limitar el treball. Així, s'han de revisar acuradament els següents termes:

•    Autorització i duració de l'ús.
•    Drets de publicació.
•    Confidencialitat.
•    Dret a realitzar distribucions addicionals del material, és a dir, si és possible deixar el material a un altre personal investigador col·laborador, etc.
•    I tot el referent als apartats que afecten la titularitat i l'explotació dels resultats futurs de la pròpia investigació.

Acords de confidencialitat (NDA)

Un acord de confidencialitat (Senar-disclosure agreement, NDA) és un contracte que es realitza a fi que una o més parts intercanvien informació confidencial d'una manera segura, garantint que aquesta informació es mantindrà en secret i de manera confidencial entre les parts. En ell s'estableixen les responsabilitats i obligacions de totes les parts amb la finalitat que la informació compartida no es divulgue ni s'use per l'altra part sense permís o consentiment.