Segons la LRJSP i en funció de l'entitat que subscriu el conveni podem distingir entre:
- Interadministratius entre diferents Administracions Públiques (incloses universitats públiques) i entre entitats dependents de la mateixa Administració Pública.
- Entre l'Administració (o Universitat) i un subjecte de dret privat i
- Internacionals no constitutius de Tractat internacional, Acord internacional administratiu, o Acord internacional no normatiu, subscrits amb un subjecte de dret internacional.
En funció de les activitats a desenvolupar, l'art. 34 de la LCTI distingeix entre els següents tipus de convenis relacionats amb la R+D+i:
- Projectes i actuacions d'investigació científica, desenvolupament i innovació.
- Creació o finançament de centres, instituts, consorcis o unitats d'investigació, i infraestructures científiques.
- Finançament de projectes cientificotècnics singulars.
- Formació de personal científic i tècnic.
- Divulgació científica i tecnològica.
- Ús compartit d'immobles, d'instal·lacions i de mitjans materials per al desenvolupament d'activitats d'investigació científica, desenvolupament i innovació.
Els convenis regulats en la LCTI poden ser subscrits per Administracions Públiques, Universitats públiques, Organismes públics d'investigació de l'Administració General de l'Estat i d'altres administracions públiques, Consorcis i fundacions participades per les administracions públiques i Centres i institucions del Sistema Nacional de Salut, entre si o amb agents privats, que realitzen activitats de R+D+I, i que poden ser nacionals, supranacionals o estrangers.
Per al personal investigador, els de major interés solen ser els destinats al desenvolupament d'actuacions de R+D+i i, en menor mesura, els que emparen actuacions per a la creació d'unitats d'investigació i ús compartit d'instal·lacions i mitjans materials, encara que pot ser que un conveni de col·laboració més complex contemple en el seu clausulat diversos objectius.
D'entre els tipus de convenis que regula la LCTI, trobem una gran varietat de convenis relacionats amb la R+D+i i la transferència de coneixement. Els més habituals són:
Convenis de col·laboració científica, en els quals les parts signants acorden o bé desenvolupar conjuntament un projecte en concret o bé col·laborar en alguna àrea d'activitat específica, conjuminant esforços i recursos. Les activitats a dur a terme poden ser de R+D+i, assessorament mutu, formació, intercanvi de personal o compartir espais i equipament.
Convenis que regulen subvencions públiques (línies nominatives): finançades a través de subvencions directes que atorguen les Administracions Públiques, en el compliment d'un servei públic d'interés. Poden ser treballs de R+D+i, assessorament, difusió o publicacions, entre altres. Tenen una duració anual i han de justificar-se, amb la complexitat en la gestió que això suposa.
Convenis col·laboratius en el marc de convocatòries públiques i privades: solen associar-se al desenvolupament d'activitats de R+D+i en el marc de programes públics de R+D col·laborativa, que convoquen les administracions públiques o bé entitats privades. Es formalitzen d'aquesta manera les relacions entre diferents entitats que s'agrupen per a l'execució d'un projecte en cooperació en el qual s'estableixen els drets i obligacions de les parts, en relació a un projecte en comú, sense la col·laboració de l'administració que finança el projecte. Cal tindre molt present el que indica la convocatòria.
Càtedres universitàries: permet canalitzar les col·laboracions a mitjà i llarg termini entre la Universitat amb institucions i empreses en qualsevol camp de coneixement d'interés mutu. Permeten aconseguir una col·laboració estable i d'ampli espectre que estén les seues activitats a tots els àmbits d'activitat universitària i no tindran en cap cas caràcter de prestació de servei. A la Universitat de València estan regulades en el Reglament per a la creació i funcionament de les càtedres de la Universitat de València (ACGUV 267/2017, modificat pel Consell de Govern de 09/11/2023, ACGUV 293/2023).
Mecenatge/Donació: aportacions realitzades per un subjecte privat o públic sense exigir contrapartida directa o resultats a l'entitat beneficiària, per a l'exercici d'activitats que els són pròpies o que presenten un caràcter d'interés general. Igual que les càtedres de la Universitat de València, se sustenten en la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de Règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge i se solen instrumentar mitjançant convenis, podent obtindre l'entitat promotora els incentius fiscals previstos en l'IRPF o en el IS, segons siga el cas. No confondre amb el Contracte de Patrocini, en el qual l'entitat que aporta els fons si espera un benefici normalment publicitari, per la qual cosa estaríem parlant d'un contracte en el marc de l'article 60 LOSU.
Unitats Mixtes d'Investigació: Una Unitat Mixta d'Investigació és una estructura d'investigació sense entitat jurídica pròpia, formada per estructures d'investigació similars pertanyents a dues o més entitats d'investigació, que es constitueix de mutu acord sobre la base del desenvolupament d'activitats científiques i tecnològiques comunes, afins o complementàries i en les quals s'ha mantingut i manté una relació estable de cooperació científica.
A la Unitat Mixta d'Investigació associen la seua activitat investigadora, un número de PDI de la UV i d'un altre o altres centres d'investigació, i es comparteixen espais, equips i infraestructures de les institucions participants per a ús comú, orientant l'acció a través d'una estratègia participativa i un projecte científic comú. Per a la seua formalització, es necessita la signatura d'un conveni de col·laboració.
Esment a part mereixen els Protocols Generals d'Actuació (antics Convenis Marc): declaració d'intencions que expressen la voluntat de les parts signants per a actuar amb un objectiu comú, sense que la seua signatura supose la formalització de compromisos jurídics concrets i exigibles, per la qual cosa no poden regular cap activitat concreta. No impliquen compromís ni contraprestació econòmica, havent de ser regulada en convenis específics totes i cadascuna de les activitats que puguen anar sorgint.
Els PGA poden subscriure's per a qualsevol tipus d'activitat, incloent-hi les relacionades amb la R+D+i i transferència de coneixement i són equiparables a les Declaracions d'Intencions, als Memoràndum d'Entesa (o MOU, per les seues sigles en anglés: Memorandum of understanding) o als Memorandum of Intention (MOI).
La LRJSP, exclou els PGA del seu àmbit d'aplicació, per la qual cosa no existeix una regulació jurídica específica, la qual cosa permet a les Parts major llibertat de continguts, sempre que no supose l'adopció de compromisos jurídics.
Els convenis de col·laboració permeten que les entitats s'unisquen, ateses les característiques i capacitats de cadascuna d'elles, amb la finalitat d'obtindre una fi comuna. Per a això, els intervinents es comprometen a aportar mitjans materials i humans. Aquesta aportació pot ser en espècie o monetària. En aquest últim cas, cal tindre clar quan estem parlant d'un conveni amb aportació econòmica o d'una altra mena d'instrument jurídic (per exemple, un contracte):
- En els convenis amb aportació econòmica no hi ha onerositat, no hi ha marge de benefici. No es tracta d'una prestació de serveis, sinó que les parts contribuïsquen per al desenvolupament d'una activitat, per la qual cosa les aportacions (en metàl·lic o en espècie) no podran ser superiors a les despeses d'execució del conveni.
- Per aquest motiu, el muntant econòmic no pot dedicar-se a nòmines dels investigadors participants, perquè seria en aqueix cas una prestació de serveis.
- Les aportacions dineràries, al no existir contraprestació, no apareixen facturades amb IVA, per la qual cosa només es podran emetre certificats que justifiquen les aportacions. Depenent del que es vaja a realitzar, aquestes aportacions podran gaudir de la desgravació continguda en la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de Règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
- És important estar atent a la qüestió dels drets de propietat industrial i intel·lectual. En aquest cas, l'activitat no anirà subjecta al lliurament de resultats, ja que no s'han pagat per ells, en tot cas, pot plantejar-se, en funció de les aportacions de les parts, una distribució de resultats entre els participants.
- No hem de confondre'ls amb aquells convenis de R+D+i que se subscriuen per a accedir al finançament públic de projectes cientificotècnics, el finançament dels quals prové d'una administració pública i tots els participants es beneficien, ni tampoc de convocatòries en concurrència competitiva convocades per agents de dret privat, pel mateix motiu, perquè no participen en l'activitat ni tenen part en els resultats.
