Un estudi de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València ha demostrat que els impulsos sexuals, defensius i agressius dels ratolins estan relacionats amb les connexions i els impulsos que rep l’amígdala medial d’altres parts del cervell. Es tracta del primer treball que dibuixa el mapa complet d’aquestes connexions de l’amígdala d’un mamífer, que s’acaba de publicar en la revista Brain Structure and Function

L’amígdala és una estructura cerebral clau en el control del comportament emocional, tant dels humans com d’altres mamífers. Una subdivisió d’aquesta estructura, anomenada amígdala medial (per la seua posició anatòmica), intervé en el control dels comportaments social i sexual, especialment en els rosegadors (rates i ratolins).

Aquest és el primer treball que dibuixa el mapa complet de les connexions de l’amígdala medial d’un mamífer i destaca per haver tingut en compte les tres petites subdivisions anatòmiques d’aquesta estructura. Es tracta d’un aspecte tècnicament difícil, ja que la disposició en l’encèfal d’aquestes parts fa que calga travessar el cervell per arribar a elles i poder estudiar-ne les connexions mitjançant la injecció de traçadors.

“L’amígdala és una estructura clau en el control dels comportaments emocionals. Les alteracions de l’amígdala intervenen en patologies com ara els desordres d’ansietat, l’estrès posttraumàtic i fins i tot l’autisme en humans. Per tant, conèixer les connexions de l’amígdala és un pas necessari per a poder entendre com el mal funcionament d’aquesta estructura dóna lloc a aquestes malalties”, afirma Enrique Lanuza, coordinador del projecte i professor titular del Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Ciències Biològiques.

Els resultats omplen un important buit de coneixement i contribueixen a entendre els circuits neuronals que intervenen en el control dels comportaments emocionals, i en particular en el control del comportament sexual. Tot i que es desconeix el paper d’aquestes connexions en el cervell humà, és probable que siga semblant.

L’article que s’ha publicat, Afferent projections to the different medial amygdala subdivisions: a retrograde tracing study in the mouse, es basa en el treball del Grup d’Investigació de Neuroanatomia Funcional Comparada del Departament de Biologia Cel·lular. La primera firmant del treball és Bernardita Cádiz-Moretti, doctora en neurociències per la Universitat de Valencia i actualment professora de la Universitat Andrés Bello de Santiago de Xile. La investigació ha estat part del treball que ha fet en la seua tesi doctoral.

L’estudi sobre els ratolins mostra les connexions que té aquesta estructura amb altres àrees del cervell, les quals permeten analitzar quin tipus d’informació li arriba i com són els circuits que processen aquesta informació per a donar una resposta adequada. Els resultats revelen que part de l’amígdala medial està fortament connectada amb els circuits que intervenen en el control del comportament sexual, mentre que una altra part sembla que està més connectada amb els circuits que intervenen en el control dels comportaments defensius i agressius.

“Amb els resultats d’aquest estudi posem en discussió la noció imperant segons la qual cadascun d’aquests subnuclis intervé de manera diferent en el control de certes conductes sociosexuals i proposem, per contra, que funcionen de forma cooperativa per a donar respostes d’atracció sexual”, afirma Bernardita Cádiz-Moretti.

Desenvolupament de la investigació

La investigació ha requerit injectar en el cervell de cada ratolí anestesiat quantitats mínimes de traçadors neuroanatòmics, els quals s’han pogut analitzar posteriorment al microscopi i han revelat l’organització de les connexions entre les diferents àrees del cervell. “És un estudi de ciència bàsica, l’objectiu final del qual és contribuir a entendre el funcionament del cervell humà. L’amígdala és una estructura neuronal molt conservada evolutivament i per tant té una organització bastant semblant entre humans i altres mamífers”, afirma Enrique Lanuza.

"Per dur a terme aquests experiments, la major dificultat que vam tenir va ser accedir a aquests nuclis –indica Bernardita Cádiz-Moretti–. Es troben en la zona més ventral de l’encèfal, i per tant cal travessar tot el cervell per a arribar a ells, i a més, prop d’ells (damunt) hi ha un tracte bastant gros.” Aquests dos factors són els que fan que siga molt fàcil que l’agulla amb la qual es diposita el traçador es desvie i un petit desplaçament faça que falle la injecció.

La revista Brain Structure and Function, del grup editorial Springer, té un índex d’impacte de 5,618, que la col·loca en segona posició en la classificació de l’àrea d’anatomia i embriologia del Journal of Citation Reports, una eina per a avaluar les principals publicacions d’arreu el món. És, de fet, la revista de referència per a la publicació d’estudis de neuroanatomia experimental, com és el cas.

L’equip i el projecte

Enrique Lanuza és doctor en ciències biològiques i professor titular de Biologia Cel·lular de la Universitat de València. La seua tasca investigadora se centra en els circuits neurals que subjauen en els comportaments innats, com ara l’atracció sexual, l’agressió o el comportament parental. Actualment és codirector del Màster de neurociències bàsiques i aplicades i del Màster euromediterrani de neurociències i biotecnologia de la Universitat. Ha publicat més de cinquanta articles en revistes internacionals i diversos capítols de llibres.

Durant la realització d’aquest treball, publicat en la versió digital de la revista en desembre de l’any 2014, Bernardita Cádiz-Moretti va ser becària predoctoral de la Universitat de València en el programa de Becas Chile del govern del país andino. Ha obtingut el tercer lloc en el premi de divulgació científica Mi ciencia, mi país, a Xile, amb el treball El olor del deseo, relacionat amb la seua investigació predoctoral.

La investigació ha tingut el suport financer del programa de Foment de la Investigació Científica d’Excel·lència del Pla Nacional de R+D, i el cofinançament FEDER (BFU2010-16656 i BFU2013-47688-P).

A més dels investigadors citats, també han participat en el projecte Marcos Otero García, becari FPU (Formació del Professorat Universitari) del Departament de Biologia Funcional de la Universitat de València, i Fernando Martínez García, catedràtic del Departament de Biologia Funcional i actualment en la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I.

Peus de les fotografies:

1.- Enrique Lanuza, coordinador de la investigació i professor titular de biologia cel·lular de la Universitat de València, i Bernardita Cádiz-Moretti, professora de la Universitat Andrés Bello de Santiago de Xile i doctora en neurociències per la Universitat de València

2.- Grup d’investigació que ha participat en el projecte del Departament de Biologia Cel·lular.

Article:     Afferent projections to the different medial amygdala subdivisions: a retrograde tracing study in the mouse. Journal Brain Structure and Function, 221(2), 1033-1065. DOI 10.1007/s00429-014-0954-y

Enllaç: http://link.springer.com/article/10.1007/s00429-014-0954-y

•