La Universitat de València celebra un any més el 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano, data que commemora el Primer Congrés Mundial Romaní, celebrat a Londres en 1971, i que va culminar amb la institució de la bandera i l'himne representatius d'este poble. Este dia va ser instaurat per a donar a conèixer la realitat i la història d'este poble, així com per a visibilitzar i valorar la cultura romaní.

El mes de febrer passat, el Govern va organitzar un emotiu i reivindicatiu homenatge al poble gitano com a fermall d'or a les commemoracions del 600 aniversari de la seua arribada a la península ibèrica. Paral·lelament, el 20 de febrer de 2026 es va commemorar el 170é aniversari de l'Abolició de l'Esclavitud dels Roma als Principats Romanesos, un dels capítols més silenciats de la història europea. Malgrat la seua magnitud, esta història continua estant en gran manera absent dels plans d'estudi, els museus i la memòria pública, tant a Romania com en la resta d'Europa. Recordar-ho constitueix un acte de justícia i reparació. Commemorar estes dates és reconèixer un llegat que encara hui alimenta el antigitanisme, l'exclusió i les desigualtats.

“L’antigitanisme contemporani no pot comprendre's sense tindre en compte el context històric de l'esclavitud i de l'exclusió sistèmica que han afectat el poble romaní”, assenyala Donatella Donato, professora del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València, durant el curs sobre història, cultura i llengua romaní que es va oferir per primera vegada al Personal Tècnic, de Gestió i d'Administració i Servicis (PTGAS) i al Personal Docent i Investigador (PDI) de la Universitat, en el marc del Pla de Formació Contínua, a principis del mes de març d'enguany.

És este context el que explica que els gitanos a penes arriben a la universitat. Segons dades de l'informe La situació educativa de l'alumnat gitano a Espanya de la Fundación Secretariado Gitano (FSG), a penes un 9% accedeix al batxillerat enfront del 67% general i, d'ells, només un 1,6% arriba a la Universitat, enfront del 31,5% del conjunt de la societat.

Raquel Santiago Campanar, estudiant del grau en Mestre/a en Educació Infantil, i Javier Romero González, estudiant del grau d'Estudis hispànics, trenquen estereotips i posen veu i rostre a eixes xifres. Els dos van participar en el curs, i la seua intervenció va tindre molt bon acolliment. "El que més m'ha impactat han sigut els testimoniatges reals de persones del poble gitano. Poder conèixer les seues històries de primera mà i formular preguntes per a resoldre dubtes ha sigut clau", comentava en l'avaluació una de les persones que van assistir al curs.

Els seus relats són històries de superació i èxit. Són la primera generació de la seua família que, malgrat les barreres i obstacles, ha arribat a la universitat, i es converteixen sense voler-ho en referents per a la seua comunitat. “Jo he tingut sort”, comenta Javier, “potser perquè no semble gitano. (…) En el meu grup de gitanos, soc ‘el payito’, el que estudia, el que porta la vida paia. No tinc referents. No crec que m'hagen fet falta, però m'hagueren vingut bé. El dia de demà m'agradaria no ser el que estudia, sinó un dels quals estudien.”

“Entre l'estudiantat gitano hi ha una tendència creixent cap a la visibilització, però falta connexió entre ells”, apunta Santiago Vicente Llavata, professor del Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat, professor del curs i especialista en història lingüística hispànica, amb la llengua romaní com un dels aspectes nuclears del seu interès investigador. En este sentit, des de la Unitat d’Igualtat i Diversitat s'està treballant per a crear un grup motor d'estudiantat gitano universitari amb l'objectiu de teixir xarxa i propiciar un espai de trobada en el qual compartir experiències i proposar projectes, així com en una proposta d'assignatura sobre història i cultura romaní en el marc de les activitats de participació universitària del pròxim curs acadèmic dirigides a l'estudiantat.

A més, a través de la convocatòria d'Ajudes per a impulsar activitats en matèria d'igualtat i diversitat del Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de la Universitat, enguany es finançarà la impartició d'un taller sobre antigitanisme en l'àmbit educatiu, impartit per Sandra Salazar, de FSG Castelló, dirigit a l'estudiantat de la Facultat de Formació del Professorat, que tindrà lloc el dilluns 4 de maig a les 11:00 h a l'Aula Concepción Medina de la Facultat, promogut per la professora Marta Pla i Castells, vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Qualitat de la Facultat. S'oferiran també dos tallers a l'estudiantat del Grau d'Educació Social el dimarts 5 de maig en horari de matí dins de l'Assignatura "Antropologia de l'educació", que imparteix Inmaculada López-Francés, professora del Departament de Teoria de l'Educació de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació. Aquests tallers els impartirà Mario González Gallardo, tècnic de l'Asociación Vida Nueva Entre Culturas (AVNEC).

Invisibilitzada, la història del poble romaní roman absent en els llibres de text i en les guies docents universitàries. Per això, resulta encara necessari repensar què s'ensenya i què s'investiga, com i des d'on, qüestionant els marcs institucionals, els modes d'avaluació i les jerarquies del saber. En esta línia s'inscriuen els diferents projectes impulsats des de la Unitat d’Igualtat i Diversitat.

D'una banda, el Seminari d'Innovació Docent: “Desviar la Història de l'Art. Pedagogies i metodologies en fuga”, organitzat per Mireia Ferrer Álvarez, professora del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat, activitat vinculada a l'exposició GIRAR COMO PLANETAS QUE ROTAN EN SU PRADO NOCTURNO. Espais d'afectivitat entre dones, que al seu torn s'emmarca dins del programa El valor de la diversitat: art, restitució i memòria, el qual es desenvolupa en el marc del compromís de la Universitat amb els drets humans, la justícia social i la inclusió social.

Per un altre, la proposta de curs “Descolonitzar la guia docent: de la pràctica a l'aula universitària al canvi institucional”, que s'incorporarà en la pròxima convocatòria del Pla d'Actualització Docent (PAD) que es dirigeix al PDI de la Universitat, i que impartiran a la fi de maig les professores Patricia Picazo Sanz, del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat, i Salomé Carvajal Ruiz, doctora en Estudis de Gènere per la Universitat de València. El curs persegueix, entre altres, identificar com opera la colonialitat del saber i del gènere en els plans d'estudi i guies docents, reconèixer els biaixos eurocèntrics, androcèntrics, racistes i LGTBIQ+fòbics en continguts, referències i metodologies, així com introduir autories i epistemologies feministes i decolonials pertinents per a la seua àrea en la seua bibliografia a través de la reelaboració de la pròpia guia docent.