El claustre major és un dels espais més importants de l'edifici històric de la Universitat de València.

Va començar a construir-se en 1844 de la mà de l'arquitecte Timoteo Calvo. En 1871 Sebastian Monleón completar les dues ales restants, quedant acabada la planta baixa, formada per columnes d'ordre dòric. No serà fins el segle XX, entre 1943 i 1944, quan l'arquitecte Javier Goerlich construïsca la galeria del pis superior, d’ordre jònic.  

El claustre té una lleugera forma trapezoïdal, per la major longitud d'un dels seus costats. Així, presenta onze columnes en cadascun dels trams més llargs, i sis i set en els curts. Les parets es decoren amb medallons que representen, en forma de busts de l'Antiguitat, els diferents Jurats de la ciutat que van donar origen a la Universitat de València en el segle XV i altres personatges rellevants vinculats amb la història de la institució.

Des del claustre es pot accedir als diferents espais expositius de la planta baixa. Contigua a l'accés des del carrer de la Nau, es troba la sala Estudi General. En la banda oest, junt al Paranimf, se situa la Sala Oberta, dedicada a exposicions de xicotet format. Junt a l’entrada principal pel carrer de la Universitat es troba la Sala Acadèmia, el nom de la qual recorda l’Acadèmia de Belles Arts, que va ocupar aquest espai de l’edifici.

En el centre del claustre, l'estàtua del famós humanista Lluís Vives, alumne il·lustre d'aquesta Universitat, dóna la benvinguda als estudiants i als actuals visitants de l'edifici.