Aquest edifici històric és el més antic i emblemàtic de la Universitat de València, i ha estat des de la seua fundació a finals del segle XV fins a mitjan segle XX la seua seu principal.

El seu origen es remunta a 1492, quan el Consell General de la ciutat va acordar l'agrupació de tots els estudis superiors, aleshores dispersos, en un únic Estudi General i va impulsar la seua elevació a rang d’universitat. Va adquirir, per això, una sèrie de cases i solars que s'alçaven als voltants del carrer de la Nau i va encarregar la seua remodelació als arquitectes Pere Compte i Pere Bèrnia. En 1499 es van redactar els primers estatuts o constitucions fundacionals. Al poc de temps, la butlla papal de 1501 , i el privilegi reial de 1502 , van atorgar definitivament el rang d'universitat. Des de llavors i fins ara, la història de la Universitat de València i la de la ciutat han avançat juntes.

Aquest edifici, actual Centre Cultural La Nau, va ser declarat Monument històric artístic de caràcter nacional en 1981, fet que va posar en relleu la importància patrimonial de l'immoble i la necessitat d'invertir en la seua conservació. Es va rehabilitar de manera integral en 1999 amb motiu del  V centenari de la Universitat, i el conjunt arquitectònic es va redefinir com un espai cultural, universitari, obert a la societat valenciana, viu i polivalent.

En l'actualitat, La Nau, a més de constituir la seu institucional de la Universitat de València   i del Vicerectorat de Cultura i Societat, desenvolupa una intensa activitat cultural (exposicions, teatre, música i cinema), i és un espai de trobada i debat. La Nau és també la seu de la Biblioteca Històrica i acull les dependències de diversos serveis universitaris, entre ells, els vinculats a cultura i patrimoni.