Aquesta singular sala es una de les més representatives de l'edifici. Va ser construïda a mitjan del segle XVII per donar cabuda a les reunions del claustre de professors i a altres actes acadèmics solemnes. Es va fer servir també per a la representació ocasional de funcions de teatre.

El disseny inicial del Paranimf va ser erròniament atribuït al matemàtic Tosca, autor del cèlebre plànol de València. Però van ser els arquitectes Felipe Rubio i Sebastián Monleón, els que van donar a aquest lloc el seu aspecte definitiu.

La sala està actualment conformada per una graderia que envolta el seu perímetre amb bancades de fusta entapissades de vellut porpra. La capçalera està presidida per una tribuna amb la taula presidencial i el cadiratge cerimonial, també de fusta, a la qual s'accedeix per una escalinata de set escalons, folrada per una catifa adomassada en to roig i ornamentacions daurades. El fons s'emmarca amb pilastres de capitell corinti que sostenen un entaulament, en el fris del qual es reprodueix el consell d'Eiximenis “ameu saviesa e bon saber, aprés Déu”. Sobre aquesta tribuna hi ha una representació de la Inmaculada Concepció. L'obra està signada pel pintor Jerónimo Jacinto d'Espinosa en 1660. En la part superior, l’escut de la ciutat de València sostingut per dos àngels ens recorda l’origen municipal de la Universitat.  A ambdós costats del quadre s'inscriuen sobre el mur alguns dels noms més rellevants de la institució.

Tot el recinte es cobreix per una gran volta de mig canó amb llunetes sobre els costats. Del centre penja un imponent llum de bronze, amb més de mig centenar de bombetes, acompanyada de quatre més xicotetes d'estil similar.

Aquest lloc conté una de les sèries icòniques més importants de la Universitat de València: la galeria de personatges il·lustres. A banda i banda de la tribuna se situen, com a fundadors, els retrats de Ferran II el Catòlic i del Papa Alexandre VI Borja, als que segueixen altres noms de reconegut prestigi: el botànic Cavanilles, el rector Vicente Blasco… fins a completar els 40 personatges que componen la sèrie. El més recent és el retrat d’Olimpia Arozena, una de les primeres professores d’aquesta Universitat i primera dona en ocupar un lloc en aquesta galeria. En la part superior, una balconada de fusta llaurada amb baranes de ferro colat, circumda la sala.

Actualment el Paranimf continua sent l'espai històric més representatiu de la Universitat de València. Acull cada any l'obertura del curs acadèmic i altres cerimònies solemnes com ara les investidures de doctors “honoris causa”.