Aquest xicotet i elegant pati d’aspecte clàssic va ser projectat per l'arquitecte Timoteo Calvo en 1840. Es tracta d'un espai que connecta l'entrada de la Nau, per la plaça del Patriarca, amb el claustre major de l'edifici.

Articulen els murs d'aquest pati, alguns arcs de mig punt. Sobre el primer pis, en les fornícules que s'obrin entre els balcons, es poden observar xicotets àngels xiquets, que actuen com a al·legories dels estudis universitaris d’aleshores: Dret, Filosofia i Lletres, Medicina i Ciència. L'al·legoria del Dret es compon d'un angelet que porta una espasa daurada, símbol de la Justícia, mentre que un altre, assegut a la seua esquerra, llig atentament un codi jurídic. A l'esquerra, en l'al·legoria de la Filosofia, un amoret alat dempeus sosté amb el braç esquerre un espill on es reflecteix el sol de la saviesa. L'altre angelet que el contempla, escriu amb ploma daurada sobre un llibre. En l'al·legoria de la Medicina, situada enfront de la de Dret, l'amoret dempeus porta el calze amb el verí de la serp, símbol curatiu d'Esculapi. L'al·legoria de la Ciència, representada enfront de la Filosofia, es compon d'un amoret dret que mostra un globus. Un altre, en posició asseguda, escriu atentament amb ploma daurada.

Aquest sentit al·legòric es completa a l'altura del segon pis amb medallons amb els retrats en relleu de Justinià, Pere Lombard, Hipòcrates i Isaac Newton, adscrits a cadascun dels sabers representats en el nivell inferior. Tots aquests elements ornamentals descrits són obra de l'escultor  acadèmic Bernardo Llácer. 

Del pati parteix una gran escala de marbre negre, amb barana de fusta i ornaments de ferro colat, que condueix a les dependències rectorals del primer pis.

Sobre els murs del pati també podem veure algunes làpides commemoratives, dedicades a personatges il·lustres de la institució.