Dins els fons històrics no libraris que es conserven a la Biblioteca, cal destacar l'important monetari que es va formar amb les distintes aportacions que van fer els pròcers valencians, entre les quals destaquem el llegat de Borrull i el de Marià Liñán.
L'any 1806 serà de gran importància per al nummari, ja que en aquesta data es descobrirà el «tresor de denaris romans de Llíria».

Aquest descobriment va tenir lloc quan es feien obres al santuari de Sant Miquel de Llíria, on van aparèixer un important conjunt de denaris cronològicament compresos entre el 214 i el 43 aC, que va ser inventariat per Francesc Xavier Borrull en "Catálogo de las monedas romanas que se han encontrado en la villa de Liria el día 31 d'octubre". Tot el tresor i el manuscrit de Borrull, amb la catalogació completa, es va incorporar al nummari de la Universitat.

L’11 de setembre de 1845 es va donar compliment al testament de Narcís Aparici, en el qual aquest donava diverses peces al nummari. El mateix s’esdevindrà amb Merelo i altres col·leccionistes.

El monetari de la Universitat va estar considerat com una de les col•leccions més importants d’Espanya, i així figura en la “Guida numismática Universale”, publicada per E. Gnecchi, en la qual es va donar, a més a més, una succinta llista dels períodes monetaris que tenia representats. La col·lecció conté més d’11.000 monedes, repartides de manera equilibrada entre els diversos períodes històrics.

El conjunt de moneda grega comprén bàsicament moneda de bronze, els llocs d’emissió són molt dispars i s’estenen al llarg de tot el món cultural grec. Cal assenyalar el predomini de les emissions cartagineses encunyades durant la segona guerra púnica; podem destacar l’excepcional octadracma de Ptolemeu V Epífanes.

El nucli més important del monetari el constitueixen les monedes romanes amb molts milers de peces. Les monedes republicanes están representades fonamentalment per denaris, amb una substancial quantitat de peces emeses durant el segle I aC. Les emissions del período romà imperial són numèricament més copioses que las del republicà; hi són representats els diferents metalls que es van encunyar: or, argent i aes (bonze, oricalc i coure).

Les encunyacions ibèriques i les que van produir les ciutats romanes d’Hispània durant la dinastía júlio-clàudia són abundants; el contingut reflecteix les peces que es poden obtener amb més facilitat, perquè en l’època van circular amb major profusió per les nostres terres, com ara les encunyacions de les ciutats ibèriques d’Arse o Saitabi, o de les ciutats romanes de Saguntum i Ilici. Però tambè es pot seguir l’evolució de la producció d’unes altres seques peninsulars, especialmente les de la vall de l’Ebre i de la zona de l’alta Andalusia, com ara Castulo i Obulco.

Pel que fa a les encunyacions visigodes, només s’hi conserva una única peça, però es tracta d’una moneda excepcional, un unicum, un trient encunyat a València, d'or i descobert en el propi edifici de la Universitat el tres d'agost de 1844. Va ser trobada quan es realitzaven les obres de fonamentació de les columnes del claustre. La moneda es trobava entre la paret del Paranimf i l'escala que puja al segon pis, a una profunditat de 4,66 m.

La col·lecció de moneda islámica es important, tant pel que fa a la quantitat, més de cinc-centes peces, com a la qualitat. Hi ha monedes en tots els metalls, de totes les denominacions i de tots el períodes. Per la raresa i per l’interès històric, destaquem l’existència d’un dinar de 'Alí ibn Yúsuf encunyat a Dénia.

També es conserven encunyacions medievals cristianes i emissions d’època moderna, hi destaca una nombrosa presencia de rals, migs rals, blanques i maravedisos encunyats pels Reis Catòlics; també hi ha emissions dels Àustria, dels Borbó i un lot ampli i variat de moneda estrangera encunyada des del segle XVI fins a l’actualitat.

També cal esmentar la col·lecció d'anells signataris romans i camafeus, llegada per Narcís Aparici, composta de 40 anells, 2 medallons i 34 camafeus, més 15 peces de poca importància. L'interès de la col·lecció d'entallaments i camafeus rau, d'una banda, en la varietat de tipus i estils que la integren i, d'altra banda, en la qualitat de tots ells com a documents historicoartístics.

Aquestes col·leccions han estat objecte de diversos estudis, com els de Rafael Arroyo “El Numario de la Universidad de Valencia”, Sabina Asins “Numario Universidad de Valencia II”, Pere Pau Ripollés o Carme Alfaro Giner.