El fons de gravats de la Biblioteca no forma una secció pròpiament dita, ja que la gran majoria està integrada en volums de llibres que van des dels primers impresos incunables fins al segle XIX, motiu pel qual hi vam trobar diverses tècniques i estils. Així mateix, hi ha molta varietat quant a llocs d'impressió i matèries compreses, que engloben pràcticament tots els sabers.

Pel que fa als llocs d'impressió, vam trobar impremtes espanyoles importants en la producció de llibres com ara Barcelona, Madrid, Salamanca, Alcalá de Henares, Sevilla, Toledo, Valladolid, Medina del Campo i, per descomptat, València. Quant a premses estrangeres, el major contingent prové d'Anvers, famosa pels seus gravadors, però també de París, Lió, Roma i Venècia, que van assolir gran renom en l'art tipogràfic. I de moltes altres ciutats com ara Basilea, Colònia, Estrasburg, Florència, Lovaina, etc.

Quant a les matèries hi ha un clar predomini de les humanitats amb prevalència, fonamentalment al segle XVI, de les de caràcter filosòfic (metafísica, ètica, lògica, política), religiós (ascètica i mística, Bíblia, teologia dogmàtica i moral, patrística, litúrgia, hagiografia, ordes religiosos, sermons, sense descartar la mitologia), científic (astrologia, cosmografia, geografia, cartografia, matemàtiques, història natural, arquitectura i enginyeria, medicina o alquímia), històric (cronologia, historiografia, història de distints països, biografies, genealogia, heràldica, numismàtica, epigrafia), jurídic, lingüisticoliterari i uns altres en menor quantitat, com ara les arts plàstiques o la música, la indumentària i les festes.

Del segle XVII podem destacar la Bíblia en imatges del gravador Gérard Jollain o l'obra de l’antiquari Giovanni Pietro Bellori "Veteres arcus Augustorum triumphis insignes...", dels gravadors Petrus Sanctus Bartolus i Petrus Lucatellus. També podem citar d'aquest segle Marcos de Orozco, Pedro de Villafranca, Claudio Coello, Perret, Noort, Courbes, etc; del XVIII, Juan Bernabé Palomino o Pedro Pascual Moles, i del XIX, Francisco Aznar i García o Antonio Roca Sallent, entre molts altres.

Hi ha en projecte inventariar i catalogar aquest extensíssim fons, dins del qual ja s’han elaborat tres treballs de doctorat encara que, sens dubte, allò més prometedor és el gran camp d'investigació obert a futurs investigadors.