El patrimoni cartogràfic de la Biblioteca Històrica, considerant mapes i plànols exempts, llibres de diferents matèries, atles i fins i tot dos globus de Blaeu, no és gran ni conté moltes peces individuals de gran valor, però es caracteritza per la gran varietat, derivada de l'extensa cronologia que comprèn (del segle XV al XX), de l'heterogeneïtat de la procedència i de la diversitat de contingut.

Les peces més valuoses són les més antigues, com el còdex de la "Cosmographia" de Ptolemeu, obra mestra, o el portolà de Jacobus Russus (Messina, 1563), però el conjunt més estimable i complet potser correspon a les edicions dels segles XVII i XVIII, amb exemplars significatius de l'àmbit neerlandès o francès, respectivament. Així, disposem de diverses edicions del "Theatrum Orbis Terrarum" d'Abraham Ortelius; de 9 volums de l'edició castellana de la impressionant obra "Atlas Maior o Geographia Blaviana", amb diferents obres de Philipp Cluver, creador de la geografia històrica, etc. Del segle XVIII podem destacar l’atles d’Alexis Hubert Jaillot, l’"Atlas Général de Le Rouge" (1763) o l’"Atlas du voyage de la Pérousse", obra d'extraordinari valor i qualitat artística.

Posseïm també altres obres d'exquisida qualitat, com l’"Atlas Coelestis" de John Flamsteed, de 1729, o l’atles nàutic "Carta esférica de la Costa de España", de Tofiño de San Miguel, de 1786. Del segle XIX comptem també amb interessants atles bellament gravats, alguns sense catalogar, pertanyents al fons de recuperació.

D'interès per a la Comunitat Valenciana disposem, entre altres, del plànol de València del pare Tosca, "Valentia edetanorum, vulgo del Cid"(incomplet, només tres dels quatre fulls que comprèn).

La nostra col·lecció cartogràfica ha estat estudiada, entre altres, pel professor Vicenç M. Rosselló.