Ferran d'Aragó, Duc de Calabria, va ser el primogènit del rei Frederic III de Nàpols. Va intervenir en la defensa de Nàpols davant les tropes de Ferran el Catòlic. Va viatjar a Espanya en 1502 com presoner i com a tal va ser conduït al castell de Xàtiva, on va romandre fins a 1522.

En 1526 va contreure matrimoni amb Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic, i aquest mateix any els van nomenar Virreis de València. Durant aquest període va ser important la seva labor de mecenatge en el camp de la literatura, de la música i de les humanitats. En la cort virreinal Ferran va actuar com un príncep renaixentista. Prova d'això és el Cançoner de Upsala o del Duc de Calabria i la biblioteca que va formar amb manuscrits portats des de Nàpols, procedents de la Biblioteca Napolitana dels seus antecessors.

El matrimoni va fundar el Monestir de San Miguel dels Reis de monjos jerònims, que va començar a construir-se en 1546, encara que no es van acabar les obres fins al S. XVII. Al monestir va llegar el Duc la seva Biblioteca, amb els manuscrits napolitans, i allí va romandre fins a 1835 que per les lleis de desamortització va passar a la Biblioteca de la Universitat, que era també Biblioteca Provincial.

En reconeixement la Biblioteca Històrica de la Universitat de València li ha dedicat una les seves sales.

(S.G.M.)