Una investigació de la Universitat de València mostra que les famílies amb un alt nivell adquisitiu es beneficien en major mesura de la inversió pública en educació superior en l’àmbit espanyol. Els resultats del treball elaborat pels professors del departament de Sociologia i Antropologia Social Alícia Villar i Francesc J. Hernàndez s’han publicat en la revista Arxius de Ciències Socials.
Els investigadors consideren que aquest desajust de la despesa pública i el teixit social és possible a causa de l’estructura del finançament de l’educació superior. D’aquesta manera, “les nostres conclusions apunten a que el consum d’educació superior per a les famílies de nivells d’ingressos superiors està més subvencionat perquè els exigeix una quota relativament menor que la d’altres nivells educatius”, exposen els autors. La recerca es basa en les dades de les últimes sèries anuals de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), en concret, del període 2006-2014, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística.
Villar i Hernàndez assenyalen que l'augment de l'heterogeneïtat en l'estudiantat és un fet que ha portat a la universitat nous reptes d'actuació i és un fenomen que s'està evidenciant des de fa anys. “L'impacte de la crisi i l'augment de les desigualtats socials estan incidint en la matrícula universitària, en els indicadors de permanència, i també, en les dificultats per continuar els estudis, especialment a causa de l'increment de les taxes universitàries des de 2012, que ha impossibilitat per a alguns estudiants i les seues famílies assumir el sobrecost, sobretot en segones i posteriors matrícules i, en particular, en aquelles titulacions on els estudiants allarguen els anys d'estudis per graduar-se. És necessari conèixer bé aquests perfils per poder intervindre”, argumenten els professors.
LA CRISI AUGMENTA LES DESIGUALTATS EDUCATIVES
Villar i Hernàndez de la Facultat de Ciències Socials asseguren que des de l’inici de la crisi econòmica, que podem data en 2008, la despesa en educació és la que més ha crescut, en més d’un 30% per al conjunt de l’Estat, alhora que no s’ha reduït en cap de les comunitats autònomes. Tot i això, aquesta crisi no només ha evidenciat “un increment de les desigualtats socials”, en opinió dels investigadors, sinó que “ha provocat un augment de les desigualtats educatives en termes de probabilitat d’accés als estudis superiors i, per tant, de l’obtenció de titulacions que legitimarien posicions superiors en la piràmide social”.
En últim terme, els professors del Departament de Sociologia i Antropologia Social destaquen que a partir del curs 2012-2013, el percentatge de despesa assumida per l’estudiant del sistema públic universitari de l’Estat espanyol s’ha incrementat significativament com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu. De fet, aquest creixement ha estat de fins a un 66% en el cas valencià.
LES UNIVERSITATS VALENCIANES, UN 50% MÉS CARES
“Des del curs 2009-10 fins el 2014-15, el preu del crèdit universitari a les universitats valencianes ha pujat en més d’un 50%, xifra que representa un augment anual d’un 8,5%”, expliquen Villar i Hernàndez, els qui onsiderem que cal fer un seguiment “continu, sistemàtic i longitudinal a la composició social de l'estudiantat, per no quedar-nos en el terreny de les intuïcions” “Cal estudiar científicament la universitat en sí mateixa, com a objecte d'estudi. Només així, a mode d'observatori universitari, podrem disposar d'informació vàlida per guiar polítiques educatives ajustades i eficaces”, afegeixen els autors.
Alícia Villar és professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Ha publicat en revistes com ara Policy Futures in Education, Revista Lusófona de Educação o Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, de la qual és actualment vicedirectora. És coautora dels llibres Didàctica de la Pantalla III. La universitat en el cine (Alzira: Editorial Germania, 2013) i Educació i Gènere. Propostes per pensar i repensar els gèneres (València: Tirant lo Blanch, 2014), Educación y biografías. Perspectivas pedagógicas y sociológicas actuales (Barcelona: Editorial UOC, 2015). Ha fet estades d’investigació a Portugal i Alemanya i ha sigut Erasmus Teacher a la Universitat de Coïmbra (Portugal).
Per la seua banda, Hernàndez ha dirigit la Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (2007-2012) i ha publicat en revistes com ara Policy Futures in Education, Revista Lusófona de Educação o Política y Sociedad. Entre els seus últims llibres es troben Teorías sobre sociedad, familia y educación (Valencia: Tirant lo Blanch, 2010), Sociología de la educación (Madrid: McGraw-Hill, 2011), Estructura social y educación (Valencia: Tirant lo Blanch, 2014) y Educación y biografías. Perspectivas pedagógicas y sociológicas actuales (Barcelona: Editorial UOC, 2015). Ha fet estades en diverses universitats d’Alemanya, Brasil, Colombia, Irlanda, México i Uruguay.
Villar Aguilés, A.; Hernàndez i Dobon; F.J. (2015). ¿Las familias con mayor poder adquisitivo resultan beneficiadas de la inversión pública educativa? Un análisis sobre presupuestos familiares y educación superior. Arxius de Ciències Socials, número 32.
