Durant l’any 2009, la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València ha tingut com a objectiu prioritari, d’acord amb el Pla Estratègic, l’elaboració del Pla d’Igualtat que estableix la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i hòmens. Com a administració pública, i com a empresa, la Universitat deu, no sols complir la dita exigència, sinó també aprofitar-la com una oportunitat per a donar a conèixer entre els seus membres les dimensions d’igualtat i desigualtat existents, indagar sobre les seues causes i abast, produir debat i plantejar les mesures necessàries per a acabar amb les desigualtats entre els gèneres. Justament, en aquest sentit es pronunciava el Rector en un informe recent al Claustre quan afirmava que “la Universitat de València no pot ni ha d’acontentar-se amb un compliment estricte de les previsions legals. I encara que la Llei ens obliga a elaborar un Pla d’Igualtat, més enllà d’aquest manament legal ens obliga el nostre compromís estatutari amb el principi d’igualtat efectiva”.
La redacció d’un Pla d’Igualtat requereix d’un diagnòstic previ de situació que ajude a determinar prioritats i urgències. L’estudi que es presenta, realitzat per les professores María Eugenia González Sanjuan i María Rosario Fernández-Coronado, per encàrrec de la Unitat, compleix la funció de primer informe a partir del qual ha treballat la Comissió redactora del Pla. El treball s’ha realitzat des d’una perspectiva descriptiva utilitzant fonts secundàries que han possibilitat la construcció de sèries temporals sobre la major part dels aspectes considerats, i mostra les diferències en la presència i posició dels distints gèneres tant entre els estudiants com entre el professorat i el personal d’administració i serveis; dóna compte, també, dels canvis que en aquestos tres col·lectius s’han experimentat al llarg dels últims anys i apunta les tendències previsibles d’evolució.
Malgrat que en les estadístiques de la nostra Universitat s’inclou regularment la variable sexe i la major part de les vegades la informació apareix diferenciada, la veritat és que encara hui es fa difícil abordar algunes de les qüestions centrals en l’anàlisi de la igualtat, com la possible existència de desigualtats salarials o els diferents usos del temps. Per tant, resulta necessari continuar indagant per a trobar més i millors explicacions sobre les situacions de desigualtat, les seues causes i els seus efectes i, així, poder dissenyar i aplicar les mesures apropiades per a aconseguir que en la nostra universitat no es produïsquen situacions de discriminació per a un o altre gènere.
Entre la comunitat universitària, a vegades, circula la idea que la igualtat entre barons i dones ja existeix o, en tot cas, de que les desigualtats més evidents es van a resoldre amb el temps i l’esforç individual. Per tant, no es requeriria de polítiques específiques. No obstant això, el contingut, les conclusions i les recomanacions de l’informe-diagnòstic, proporcionen una visió més rigorosa dels fets i mostren que hi ha trets estructurals de desigualtat molt persistents, que no es transformaran per la seua pròpia inèrcia si no s’adopten les polítiques adequades. La meta d’igualtat de gènere que proposen els nostres estatuts a la comunitat universitària requereix de la planificació institucional i del compromís personal.
