La zona de Francs, marjals i extremals fins l’àrea de Castellar-Oliveral i Pinedo tenia i té una densa xarxa d’alqueries com tot l’entorn més proper al nucli urbà antic de la ciutat de València. Tanmateix, no totes elles són de l’antiguitat que trobem en altres espais de l’Horta de València i això és degut a què en època Moderna i sobretot medieval és la zona límit entre els espais irrigats de les séquies del Túria i la zona pantanosa, de marjals, dels límits de l’Albufera. Uns límits que fins al segle XV s’apropaven al nucli urbà original de Russafa.
Fou el procés de dessecació, de canalització per escorredors de les aigües sobrants, i la pressió de la gent per cultivar més terra el que portà a l’ampliació i possibilitat de cutiu a partir de finals del segle XIV, i també, per tant a la instal·lació de vivendes, barraques i alqueries.
La densificació d’elles es va produir a partir del segle XVIII i sobretot en el XIX i primera meitat del segle XX. Per tant, la majoria de les cases/alqueries de la zona estan construïdes en el darrer segle i mig, amb una continuïtat constructiva que va anar substituïnt barraques per alqueries o cases d’obra amb la millora econòmica dels seus habitants. Una construcció o reconstrucció de cases que ha arribat fins al moment present, a més.
A més, cal tenir en compte que tenim un problema en l’ús del nom alqueria, ja que la densificació en la població s’ha donat de dues maneres: amb les cases disperses en mig d’una parcel·la, i aquestes són les que anomenem alqueries, com amb la construcció de cases alineades al llarg dels camins (carrera de la Font d’en Corts o camí de Pinedo, per exemple) o fins i tot en poblat com ara els casos de Castellar i Oliveral. I a aquestes per formar una continuïtat edificativa no les anomenem “alqueries”, quant part d’elles tenen les mateixes funcions que si és una casa agrícola en mig dels camps.
Evidentment, aquesta cronologia constructiva molt majoritària del darrer segle i mig comporta diferents estils arquitectònics, lligats a més a les possibilitats econòmiques del seus propietaris. Per aquestes raons els primers inventaris d’alqueries de la zona de Francs i Marjals han triat només algunes de les edificacions existents, centrant-se en aquelles clarament més antigues o en les de fa vora un segle que tenen algun tret arquitectònic peculiar. Però tot això també significa que encara tenim una situació un poc confusa sobre què valorem com una alqueria d’aquesta horta amb un valor patrimonial significatiu.
