Entre els diversos tipus d’edificacions i habitatges que poden trobar-se a l’Horta de València també es troben aquelles dedicades a funcions religioses catòliques, i alguns d’ells també es localitzen al territori de Francs i Marjals de la ciutat de València. Bàsicament poden classificar-los en esglésies, ermites i monestirs-convents, si bé en aquest espai de l’Horta només hi ha representació dels dos primers. Històricament i dins el terme particular de la ciutat de València fins entrat el segle XX no hi ha hagut parròquies fora del nucli urbà, i més bé eren aquestes les que estenien la seua jurisdicció eclesiàstica sobre les diverses partides rurals de l’Horta. En aquest cas de Francs i Marjals la parròquia titular fou durant segles la de Sant Valero de Russafa i no hi hagués esglésies com a tals en aquesta part de l’Horta de la ciutat.

Tanmateix, a partir del segle XVIII i especialment del XIX, en part degut al creixement demogràfic de tota aquesta zona, varen ser erigides diverses ermites, com ara la del Fiscal, a la zona del Pou de n’Aparisi, i les de Sant Josep i Sant Antoni més vers la zona de Castellar, si bé aquestes dues darreres desaparegueren arran de la construcció del llit nou del riu Túria fins a la mar.

Igualment  amb el procés d’aglomeració urbana a la zona de La Punta, de la Font de Sant Lluís, de Castellar i Oliveral, al llarg del segle XX s’erigiren primer esglésies depenents de la parròquia de Russafa, i més avant han acabat per ser erigides en parròquies independents tal com existeixen hui en dia.