El territori de Francs i Marjals de la ciutat de València, com la resta de l’Horta de la ciutat, també va veure al llarg del segle XX el procés d’instalació de fàbriques i tallers industrials entre els seus camps i parcel·les. El context és similar al de la resta de la perifèria de la ciutat: el creixement econòmic del darrer segle i mig espentà dita industrialització i els màrgens de l’espai urbà foren el seu escenari natural.

Tanmateix, no totes les partides rurals del voltant de València varen patir la mateixa pressió per construir aquestes edificacions, i en aquest cas l’Horta de Russafa, la Punta, Castellar i Oliveral no foren precissament les de major presència d’aquestes instal·lacions durant el darrer segle. El seu espai inicial fa cent anys cal situar-lo en l’entorn del camí de Trànsits, i també al llarg dels trams inicials de les carreres de la Font de Sant Lluís i en Corts.  Però justament aquestes són les zones que han viscut un procés d’urbanització residencial progressiu durant la segona meitat del segle XX i, la creació de nous espais industrials, com ara al Forn d’Alcedo, també han estat recents.

Per tot això conjuntament ben pocs són els exemples de patrimoni industrial que fins ara han estat catalogats en el territori corresponent a Francs i Marjals de la ciutat de València. A més, cal tenir en compte que, segons la Llei valenciana de Patrimoni, segons la seua modificació de l’any 2007, no tot el recinte fabril està protegit sinó tan sols les xemeneies fetes de rajola i anteriors a l’any 1940.