Logo de la Universitat de València Logo Institut Confuci Logo del portal

.

Del caràcter al context en la traducció del xinès modern

La traducció entre llengües tan distants com són el xinès i l'espanyol constitueix una tasca molt complicada ja que des del punt de vista lingüístic, és immensa la distància que els separa.

Maritza C. Ruiseco / Institut Confuci de la Universitat de l'Havana

15 de de desembre de 2016

Traduir entre llengües lingüísticament pròximes no és una tasca fàcil, entre altres coses, perquè cal no només conèixer l'idioma, sinó també la seua cultura. No obstant això, la traducció entre llengües tan distants com són el xinès i l'espanyol constitueix una tasca molt complicada.

Xina, ho he dit sempre, no és un país diferent, sinó un món diferent; una altra manera de veure, entendre i raonar la vida. D'altra banda, s'ha dit amb justícia que és impossible separar l'idioma de la cultura que el crea. Així les coses, des del punt de vista lingüístic, és immensa la distància que separa l'espanyol del xinès.

L'idioma xinès pertany a la família sinó tibetana, és una llengua analítica i posseeix tons distintius; és a dir, és una llengua en la qual el to afavoreix la distinció sintàctica dins d'un context oral, del significat d'una paraula. Vegem-ho més clar:

  • 妈 mā → en primer to significa "mare"
  • 麻 má → en segon to és el nom genèric del cànem
  • 马 mǎ → en el tercer to significa "cavall"
  • 骂 mà → en el quart to significa "maleir"

Una altra característica de les llengües analítiques, conegudes també com aïllants, és que la quasi totalitat dels seus morfemes ho són lliures, és a dir, se'ls considera "paraules" amb significat propi, de manera que a cada síl·laba li correspon un concepte bàsic. Així veiem el següent exemple:

  • Tots els meus alumnes són cubans 我 的 学生 们 都是 古巴人, que literalment vindria a ser: 我 (jo, pronom personal) 的 (partícula per designar el possessiu) 学生 (estudiant) 们 (afix que pluraliza els pronoms en singular y alguns substantius) 都 (tots) 是 (ser) 古巴 (Cuba) 人 (persona).

Les llengües sintètiques, com l'espanyol, es caracteritzen per una tendència a incloure molta informació en els sufixos i prefixos, i la classificació gramatical es determina prèviament mitjançant la variació de la forma, així es fixa la seua qualitat de gènere, nombre, temps i mode . De la mateixa manera, l'ordre dels sintagmes no altera el significat de l'oració, de manera que l'ordre de les paraules tendeix a ser més lliure. No passa així en les llengües analítiques on ens trobem que l'ordre de les paraules dins l'oració és molt significatiu, no hi ha concordança entre subjecte, verb i adjectius, i no utilitzen flexions per al gènere ni el nombre, pel que depenen del context per interpretar el significat de l'oració.

Com podem apreciar, les diferències essencials entre el xinès i l'espanyol se centren fonamentalment en l'aspecte morfològic. L'oració en espanyol és una cadena de sintagmes amb signe gramatical de les quals les relacions sintàctiques són explícites i formals mentre que l'oració xinesa pot considerar-se una seqüència de conceptes les relacions sintàctiques dels quals depenen en gran mesura de l'ordre i el context en el qual es trobin. Per exemple,

  • 研究科学 / 科学研究
  • Investigació científica / Investigar la ciència

 

研究科学 / 科学研究 Investigació científica / Investigar la ciència

 

En els dos exemples anteriors és evident que un simple canvi d'ubicació de la paraula 人民 altera el sentit de l'oració. En el primer dels casos funciona com a substantiu, mentre que en el segon, com a adjectiu. Igual succeeix en el segon d'aquests exemples citats.

Ara bé, referint-nos pròpiament al context, quan llegim expressions com ara: 小孩 玩儿 ("El nen juga" o "Els nens juguen"), 鸟飞 ("L'ocell vola" o "Els ocells volen"), 学生 正在 学习 ("l'estudiant està estudiant ara" o "Els estudiants estan estudiant ara"), com saber quants nens juguen, quants ocells volen o quants estudiants estudien si el caràcter en si no ens indica si és plural o singular? Òbviament és el context el que aclareix tals interrogants.

 

鸟飞 Els ocells volen

 

D'altra banda, el context cultural té igualment una importància singular en la traducció del xinès modern, la qual cosa es posa de manifest durant la traducció de les frases fetes, modismes, dites o locucions (els famosos Chengyu o 成语). Com se sap, aquestes petites sentències de tan sols quatre caràcters i estructura invariable, constitueixen una de les característiques més notables d'aquest idioma.

En general, representen sempre algun passatge històric o de la tradició popular del país. Són sentències o moralitats que de cap manera podem comparar amb els refranys en espanyol, no només per la rigidesa de la seua estructura formal, sinó a més perquè el seu ús és molt més freqüent entre la població xinesa que el que té a Iberoamèrica el refranyer popular espanyol.

Per traduir fora de context aquestes frases fetes xineses cal posseir uns bons coneixements de l'idioma, alguna noció de la història i, sobretot, de la cultura xinesa. Potser un dels exemples més notables sigua el que mostrem a continuació:

  • 四面楚歌 (Simian CHU gē), literalment seria: el número 4 + costats + Chu (el nom d'un regne) + cançons

La traducció literal a l'espanyol no té res a veure amb cançons, ni amb els quatre costats d'una cosa, sinó que és l'equivalent a la frase espanyola "Estar envoltat d'enemics per totes bandes", "Estar completament aïllat", "Trobar-se en un carreró sense sortida ". L'origen d'aquesta dita es troba en la llegenda o imatgeria popular xinesa, ja que expliquen que una vegada l'exèrcit Han va assetjar a 8.000 soldats de l'exèrcit del regne de Chu, els qui van sentir una nit cançons de la seua terra natal i al escoltar-les van interpretar que l'enemic havia arrasat amb la seua localitat i capturat als seus coterranis, els quals cantaven tristament. Això va provocar la deserció en massa de l'exèrcit Chu i el suïcidi del seu general, ja que mai van imaginar que es tractava d'una estratagema dels Han per desmoralizarlos.

 

狗咬吕洞宾 mossegar la mà que et dóna de menjar

 

Una expressió xinesa molt comú és 狗咬 吕洞宾 (gǒu yǎo Lǚ Dongbin), el que literalment significa "grunyir i mossegar Lǚ Dongbin". Fora de context la frase no té cap significat. Una altra cosa molt diferent és quan es coneix que 吕洞宾 és un dels vuit immortals (es refereix a 八仙 o Bāxiān, set homes i una dona sants i savis molt venerats pels taoistes). A partir d'aquí, la frase adquireix significat i podria traduir-se com "Prendre una persona bona per mala", perquè el gos mossega a un sant i perquè a més, en general, és l'home qui alimenta al gos. En espanyol tenim una frase equivalent: "mossegar la mà que et dóna de menjar". En altres casos ho he vist traduït com algú que no distingeix el bé del mal, la qual cosa és també acceptable.

Hi ha innombrables exemples d'aquest tipus, però amb els que hem citat desitgem demostrar que en xinès el context adquireix una importància vital per a comprendre el missatge.

D'altra banda, un terme aïllat pot tenir múltiples accepcions i només el context lingüístic o el context cultural poden definir el sentit.

Etiquetes Chino , Español , Traducción