Logo de la Universitat de València Logo Institut Confuci Logo del portal

A continuació, tenim una petita crònica d'un dels nostres alumnes becats que, actualment, es troba a la ciutat de Changchun, al nord-oest de Xina.

 

La meua experiència com a estudiant estranger en la Northeast Normal University

Alumne: Jorge Manuel Barbera Rovira

 

Com a alumne becat per l'Institut Confuci de València, aquest any he tingut l'oportunitat de poder estudiar un curs de xinés per un any de durada en la Northeast Normal University de la ciutat de Changchun (província de Jilin).

La Northeast Normal University de Changchun és una de les universitats d'ensenyament de xinés més prestigioses del país, formant cada any a 15.000 estudiants de tot el país i a uns 300 estrangers tant en màsters i postgraus com en ensenyament d'idioma xinés.

En aquests moments acabem d'acabar el primer quadrimestre lectiu i haig de dir que en línies generals estic plenament satisfet tant per les classes rebudes com per l'ambient i el companyerisme que es respira a la universitat i a l'escola d'alumnes estrangers. A causa de la gran quantitat d'estudiants, les seves diferents nacionalitats i els diferents nivells de xinés amb que ja explica cada alumne, les classes es divideixen en diversos grups segons el nivell, la qual cosa permet tenir grups reduïts d'uns 10 a 15 alumnes per classe. Particularment a la meva aula hi ha uns 15 alumnes de procedències tan diverses com Espanya, Corea del Sud (la gran majoria dels alumnes estrangers de NENU són d'aquest país, hagut de principalment a la proximitat geogràfica), Corea del Nord, Japó, Rússia, Cap Verd o Turquia. Aquesta mezcolanza de nacions obliga a més al fet que l'únic idioma possible i comú en les nostres converses sigui el xinés mandarín, la qual cosa facilita l'assimilació de les noves paraules així com millorar les relacions entre nosaltres.

El dia al dia a l'escola és molt similar al de qualsevol altra universitat espanyola, amb alguna particularitat, ja que a diferència de les universitats espanyoles, a Xina es tendeix a residir dins del campus, per la qual cosa les relacions que s'estableixen entre estudiants són si cap més intenses.

Cada matí s'imparteixen 3 hores de classe de 4 assignatures diferents, amb un descans entre dues assignatures. La diferenciació entre assignatures permet una major especialització i una millor assimilació de l'idioma. Així, en el meu cas concret tenim assignatures de vocabulari i conversa, audició, lectura i gramàtica. Evidentment totes les matèries s'imparteixen per professors natius altament qualificats i sense emprar un altre idioma més que el xinés.

Un altre gran avantatge d'estudiar aquí és que s'imparteixen les classes a el “mètode xinés” és a dir, l'alumne prèviament ha de preparar la classe a consciència, i en finalitzar aquesta ha de repassar i preparar la lliçó següent. En cas contrari, la velocitat i el ritme amb que s'imparteixen les classes impedeix que l'alumne pugui seguir-les amb facilitat, sentint-se a més aclaparat per la rapidesa amb la qual alumnes coreans o japonesos assimilen l'idioma xinés (per raons culturals òbvies). Això obliga als alumnes occidentals a “posar-se les piles” i a preparar les classes prèviament, alguna cosa al que potser no estiguem acostumats a Europa.

En finalitzar les classes, els alumnes ens dirigim normalment a les cantines, que estan obertes pràcticament tot el dia i on es pot apreciar l'enorme devoció que tenen els xinesos cap al menjar. Després del menjar, queda tota una tarda lliure per poder estudiar, realitzar intercanvis d'idioma amb alumnes natius xinesos, practicar esport, veure sèries o pel·lícules en xinés, passejar i conèixer la ciutat.

Particularment en Changchun, existeixen dos condicionants que a priori podrien resultar un inconvenient però que vists des d'una altra perspectiva resulten ser fins i tot un gran avantatge per a l'estudi del xinés: D'una banda, Changchun no és una ciutat especialment prodiga en monuments o llocs d'interès per al turista del carrer, ja que té una curta història en la qual el més remarcable potser sigui l'haver estat la capital de l'estada titella de Manchuguo durant la invasió japonesa de 1931 a 1945. Així, la ciutat és una vasta extensió (similar a la de Madrid) de blocs habitatges d'estil soviètic en la seva major part, amb enormes àrees industrials en la perifèria, fonamentalment dedicades a l'automòbil (no en va la hi coneix com la “Detroit de Xina” fabricant el 10% de la producció nacional d'automòbils). Alguna cosa que no la fa especialment atractiva als ulls del forà.

D'altra banda, Changchun es veu assotada per un intens fred des de finals d'octubre fins a març, amb temperatures gèlides que poden aconseguir els 25 graus sota zero, la qual cosa impedeix qualsevol tipus d'activitat lúdica a l'aire lliure. Curiosament la ciutat no fa honor al seu nom “Eterna Primavera”, per la qual cosa els estudiants solem bromejar dient que en realitat el nom en xinés és un error, devent ser “Eterna espera per a la Primavera”. Aquests dos factors fan que l'alumne d'alguna manera es vegi “obligat” a passar més temps estudiant, la qual cosa a la llarga suposa un avantatge per a l'aprenentatge i a l'assimilació de coneixements.

Una altra particularitat de Changchun és que, a diferència d'altres ciutats més populars com Beijing o Xangai, aquí amb prou feines hi ha estrangers fora de les universitats, i menys encara europeus, per la qual cosa qualsevol ocasió en la qual hàgim de conversar amb la població local es converteix en una oportunitat per poder practicar l'après. I és precisament en la calor de la seva gent on resideix la bellesa d'aquesta freda i llunyana ciutat.

D'aquests primers 5 mesos d'estada en la Northeast Normal University, particularment em quede amb l'experiència de poder viure, estudiar i aprendre xinés a la manera xinesa, de tenir l'oportunitat de relacionar-me amb gent de múltiples països i cultures i d'haver descobert que, en el més profund de l'hivern manchú existeix un càlid lloc poblat per gent extraordinària que et rep amb els braços oberts.

 

东北的锅包肉

留学生姓名: Clara Serer Martinez  国籍: 西班牙



我的中文名字是克莱拉,是西班牙瓦伦西亚大学的学生。我既是瓦伦西亚大学孔子学院的学生,同时也还在学习我的专业。我是大四的学生,快要毕业了。我的专业是汉语文字学和德语文字学。尽管我还没毕业,但是去年我获得了去长春学习汉语的奖学金。2012年8月28日到20131月15日,我在东北师范大学学习。汉办和瓦伦西亚大学孔子学院帮助我去中国以提高我的汉语水平。我觉得去中国学习中文是一个非常宝贵的经历。

 

在长春的时候我是东北师范大学的留学生。东北师范大学在中国是一个很重要和知名的大学。这所大学的老师们都是很好的老师。他们教学生教得很得心应手。他们都会说英语,所以老师们都很容易了解留学生的学习情况。我觉得在那里学汉语学得很快,比在我的国家快很多,因为在中国我们有很好的学习语言的环境。


我喜欢中国的生活,也喜欢我在中国时的生活。刚到的时候我不太习惯,因为那里的生活习惯跟这里的很不一样,但是一个星期后我就习惯了,我觉得中国人的生活真有意思。中国的各种风俗很多,还有很知名的节日。我想在长春过中国的新年,不过最后没有过成,因为我考试后回到了西班牙。在那里学习的时候,我们大学组织了一个圣诞节晚会。留学生们很享受这个晚会:

 

有的学生唱歌,有的跳舞,有的读中文诗。那天我们也表演了。我们班准备了一个中国古诗。在戏台上我和同学们边走边读这首中国古诗。我表演一位中国美女,所以我穿了一件很漂亮的旗袍。


我很喜欢中国的文化,可是我最喜欢的是中国菜。刚到的时候我不太喜欢吃辣的东西,但是现在很喜欢。我觉得中国菜都很好吃。东北人做饭做得很精致可口。好吃的东西很多,每天我都去中国饭店吃不同的菜。我最喜欢的菜是东北的锅包肉。我每个星期上完太极拳课后就去吃好多锅包肉。我也喜欢吃干豆腐丝。在西班牙没有东北的饭馆,所以我的中国朋友们教我怎么准备这个好吃的菜。

 

冬天到30度零下!

留学生姓名: Cristina Amat     国籍: 西班牙

 


每次乘坐出租车的时候,司机师傅都会问我,“来长春多少年了? 我来长春已经一年了 ”

 

当初我收到孔子奖学金的时候,我连长春在世界上哪里也不知道。
所以第一步是在网上查资料。“冬天零下30度!!真的有人可以在那里住吗?”


后来我突然想起来一个城市,我一月在电视的新闻里看到过,这个城市叫

“哈尔滨”。冬天的时候他们建了很多冰雕。不管别人会怎样说,为了学习中文,我选择去了那里,长春是个非常好的城市,那里的人说普通话说得很标准。


第二步是到长春的时候办理先需要的东西。两个中国学生帮助了我,他们买了手机SIM卡给我,而且他们帮我问公寓房东是否能给我一个单人房间。


长春不如北京漂亮,可是天空很蓝,空气很清新,那里的人的性格也很有特色,非常豪爽,我非常喜欢。在长春可以认识到很多来自不同国家不同城市的人们,例如韩国、日本、蒙古、塔吉克斯坦、哈萨克和俄罗斯等等。跟他们上课很有动力,因为他们一般进步得很快,所以他们经常会提高班级的水平,但是有时候你感觉比较吃力,因为你不如他们学得快。

冬天来了!我们连逛街都不会去,因为太冷了。不过你不必呆在家里学习。我发现了很多咖啡厅,你可以跟朋友见面,一起讨论学习的内容,也可以选择自己一个人在咖啡厅里安安静静地学习。

去年雪下得很多。街上都是白色,路都看不到了。但是中国学生很认真地帮忙打扫马路。我很喜欢东北人,因为他们都很热情,即使是不认识的人,他们也会主动地去帮忙。


因为得到了孔子奖学金,我来到了这里,在生活上我认识了很多的朋友,在学习上我也收获了许多知识,让我受益匪浅。我爱上了这里,在以后的生活中,我希望可以在这个城市留下更多属于我的脚印。