Javier Gilabert: “Cal invertir més en ciència”

  • 3 febrero de 2016
 
Javier Gilabert.

Javier Gilabert, investigador de la Universitat de València i cofundador de l’empresa Neuropharmatest, instal·lada al Parc Científic, ha rebut el Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la modalitat de Ciència. Tot i la seua edat, trenta-dos anys, és doctor per la Universitat de València, està realitzant un postdoctorat i ha participat en projectes científics nacionals i internacionals.

Actualment es troba immers en l’estudi d’anàlisis preclíniques en molècules que actuen sobre el sistema nerviós central.

–El sistema nerviós central és l’epicentre del teu estudi. Com definiries aquest treball que ha estat guardonat amb el Premi Talent Jove?

–El premi és a la carrera investigadora i se li ha donat molta importància a Neuropharmatest, l’empresa que vaig crear junt amb Juan Nacher fa un temps per a donar-li eixida i aplicar tot el que vam desenvolupar. Quant a la carrera investigadora, inclou congressos i recerques, quasi totes les quals vaig fer a la Universitat de València, on continue treballant i on tenim instal·lada l’empresa. A més, treballe al Cibersam amb professors de la Universitat.

–Quins objectius té la recerca que realitzes a la Universitat de València?

–En primer lloc, parlem de recerca bàsica amb la qual intentem entendre el funcionament biològic de les malalties mentals. D’una banda, els estudis de models animals i els estudis en humans ens han permés conéixer com l’estrés afecta el desenvolupament de malalties mentals com ara la depressió o l’esquizofrènia. Hem aprofundit en els signes que tenen aquests pacients i com s’alteren les diferents estructures cerebrals. En segon lloc, el desenvolupament i la comprovació d’aquests models i l’equiparació en humans ens permetendesenvolupar nous fàrmacs per a millorar la simptomatologia de la malaltia.

–S’ha arribat a conclusions o encara és prompte?

–La recerca bàsica és molt poc cridanera, ja que es troba en un nivell molt tècnic on trobes dades molt específiques, cosa que no és gens revolucionària. Respecte a la recerca traslacional, es realitza des d’un nivell molt bàsic i preclínic, és a dir quan trobes una molècula que pot tindre capacitat de millorar sobre el sistema nerviós. Nosaltres realitzem l’estudi en animals, després ha depassar a estudis clínics, passar diferents fases, i més tard de les molècules que pensem que poden tindre algun efecte a les molècules que poden comercialitzar-se hi ha un gran camí.

–Què suposa ser un Talent Jove?

–És important obtindre aquest tipus de reconeixement, ja que el treball científic és molt ingrat perquè és difícil trobar resultats a curt termini, és una carrera de fons. Que hi haja aquest tipus de premis i reconeixements està molt bé i ajuda a donar a conéixer que cal invertir més en ciència i en biotecnologia a nivell nacional i regional, perquè tenim molt bons investigadors que desenvolupen grans activitats i que se n’han d’anar fora a buscar-se la vida amb problemes econòmics i contractes molt roïns.

–Tu has estat fora d’Espanya.

–He estat fora fent estades en diverses universitats i formant-me amb cursos. També m’han oferit treballar en altres universitats i, encara que el meu present està ací, és possible que el meu futur estiga lluny de València, hauré de buscar-me la vida fora d’Espanya perquè ací és impossible, encara que tingues contractes de pocs anys, no saps si pots trobar finançament, per això començar cada cert temps en un altre lloc suposa començar de zero.

–És necessari conéixer el treball científic d’altres centres i universitats?

–Totalment. Pensa que no s’investiga una malaltia a València, s’estudia la malaltia en general i per això has de saber el que es treballa en altres llocs, has d’acudir a congressos, fer cursos, conéixer altres laboratoris, tècniques i avanços, i per a això cal moure’s.

–La sort en una carrera científica existeix?

–Com en totes les professions, la sort és un factor importantíssim, però la formació que jo he rebut a la Universitat de València ha sigut molt bona, encara que hi ha una falta d’estabilització i de possibilitats per aconseguir-la.

–El que comentes, ho saben els becaris que comencen?

–La veritat és que sempre sóc franc amb ells. Crec que el factor sort és un noranta per cent, ja que si estàs en el moment adequat pots obtindre una beca o un contracte que t’estabilitza durant una temporada, però l’estabilització a llarg termini és difícil en tots els llocs i un ha de buscar-se la vida en altres places.

–En quin moment es troba Neuropharmatest?

–La idea era la següent: tots els models animals que teníem eren factibles d’aplicació per al desenvolupament de nous fàrmacs i de testar en assajos preclínics. Ho presentem a diversos concursos i guanyem premis que ens donen capacitat econòmica per a fundar l’empresa i constituir-la. Tots aquests reconeixements serveixen d’impuls per a l’empresa, per a ratificar que el plad’empresa és viable i donar-la a conéixer en el sector, proporcionant al client una garantia i un suport científic per a dur a terme els objectius. Ens trobem en una fase inicial d’estabilització de l’empresa.

–El terme ciència és equivalent a estudiar en anglés?

–No sé en altres carreres, encara que crec que en un futur serà fonamental. En aquesta àrea és necessari perquè tot el que escrivim i estudiem està en anglés, perquè et dirigeixes a un públic mundial dominat per l’anglés. Si no saps anglés, en aquest camp estàs out.

–Què entenem pel terme jove quan ens endinsem en una àrea científica?

–Quan vam rebre el Premi Talent Jove, jo era el major de tots els premiats perquè el premi era en ciència, on has de tindre un recorregut que en els nostres camps implica obtindre uns resultats que requereixen molts anys. Obtindre un premi a la carrera científica amb