Jocelyn Bell: “Hui al Regne Unit hi ha moltes més dones en ciència que fa cinquanta anys, però encara no són suficients”

  • 24 febrero de 2016
 
Jocelyn Bell

Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

“Una de les conferències és sobre el descobriment dels púlsars (vaig contar algunes de les histories sobre el seu descobriment) i l’altra va ser sobre com els elements químics en els nostres cossos van ser creats dins de les estrelles i es distribueixen per l’espai a través de les explosions supernova, processos catastròfics que anuncien la mort d’estels molt més massius que el nostre Sol”, explica. Les dues conferències es van impartir els dies 10 i 11 de febrer a la Facultat de Física. La referida als estels (We are made of star stuff,Estem fets de material d’estels) es va fer amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 febrer) en un acte obert al públic.

En exclusiva per a INFOUNIVERSITAT, Jocelyn Bell explica què va significar per a ella el descobriment dels púlsars (estrelles de neutrons que emeten radiació periòdica): “Estava perplexa. Però el descobriment generalment és un procés, no un acte concret o un esdeveniment –i no succeeix a l’instant. Van passar alguns anys abans que m’adonara del seu impacte total”.

Sobre eixe moment, i les seues conseqüències per a la Física, va tractar la primera de les dues conferències impartides per Jocelyn Bell al Departament d’Astronomia i Astrofísica. “És un tipus especial d’estrella –amb la mateixa massa que el nostre Sol però de només deu quilòmetres de radi. La seua característica és que elles giren ràpidament i formen un feix d’ones de radi en tot el cel, aproximadament com un far amb un raig de llum a través de la mar”, apunta Bell.

El director del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, José Antonio Font, relata: “Va ser certament un privilegi conéixer de primera mà la cronologia del descobriment i les dificultats que, com a estudianta de doctorat, la jove Jocelyn va haver de superar per analitzar a ullels metres i metres de fulls amb les dades rebudes pel seu radiotelescopi”. Va ser l’anàlisi exhaustiva i tenaç d’aquella informació la que la va dur a descartar possibles fonts d’errades en el seu radiotelescopi, així com també la possibilitat que els enigmàtics senyals rebuts foren d’origen humà o fins i tot generats per extraterrestres (es va parlar de little green men, xicotets homes verds, en aquell moment).

“La conclusió del seu estudi va ser que els senyals pulsants rebuts, procedents de la banda de les ones de radi de l’espectre electromagnètic, estaven associats amb l’emissió produïda per estrelles de neutrons en rotació i altament magnetitzades”, explica Font.

“Els darrers anys, els púlsars també han sigut utilitzats per a fer importants proves de la Teoria de la Relativitat d’Einstein (així que les teories d’Einstein es mantenen en vigència)”, explica Jocelyn Bell, qui apunta que després de la seua visita a València ja coneix molt millor la institució acadèmica. “Abans coneixia o sabia d’un o dos físics i/o astrònoms de la Universitat, però el meu coneixement ara és molt millor!”, assenyala.

Premi Nobel

Preguntada sobre què es pot aprendre sobre el fet que anys després el Premi Nobel de Física s’atorgara per aquell descobriment al seu cap aleshores i director del departament on ella el va dur a terme, respon: “Va ser important perquè fou la primera vegada que el Premi de Física era atorgat a astrònoms (no hi ha Premi Nobel d’Astronomia)”. En aquest sentit, José Antonio Font diu: “El descobriment va meréixer ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1974. De manera absolutament injusta, la professora Bell no va estar inclosa entre els científics guardonats”. Preguntada sobre per què creu que no se li va atorgar el guardó, entre les opcions de si per ser dona o per ser estudianta, respon: “Per ser estudianta”.

Dona en la ciència

Jocelyn Bell assenyala que el paper de la dona en la ciència és una situació complexa: “La resposta a aquesta pregunta depén del país on et trobes, ja que el patró és molt diferent segons els països. Hui al Regne Unit hi ha moltes més dones en ciència que fa cinquanta anys, però encara no són suficients”, destaca.

Sobre la forma com ha evolucionat la ciència entre el moment en què ella va fer el descobriment dels púlsars i l’actualitat, respon: “Hui la majoria de la investigació científica es fa en equips, només una poca és feta individualment. Quina és la millor, depén del tipus de recerca que es tracte

Ciència i religió

És públic i notori que Jocelyn Bell és científica, també que pertany al moviment quàquer, sorgit a Anglaterra a mitjan segle xvii, separat del cristianisme i que promulga, entre altres coses, que cada persona porta dins seu una part divina i que cada individu pot contactar amb Déu sense necessitat de sacerdots. El quaquerisme (o Societat Religiosa dels Amics) fomenta la justícia social, l’honradesa, la pau i el pacifisme i la igualtat. Sobre la compatibilitat entre ciència i religió, entre la seua visió científica i quàquera, Jocelyn Bell apunta: “Depén de l’església o credo a què pertanyes. Jo sóc quàquera i no tinc problemes. En algunes religions, crec que seria difícil”.

Ones gravitatòries

Per “una extraordinària casualitat”, segons José Antonio Font, la visita de Jocelyn Bell Burnell a la Universitat de València va coincidir amb l’anunci de la detecció de les ones gravitatòries. Es tracta d’un descobriment històric en Física, atés que s’ha pogut confirmar, cent anys després de la seua formulació, l’última de les prediccions de la Teoria de la Relativitat General d’Albert Einstein.

“L’anunci va ser retransmés en directe dijous 11 de febrer a les 16:30 hora local, des de la seu de la National Science Foundation a Washington, i els membres del Departament d’Astronomia i Astrofísica ens vam reunir en el seminari per assistir en grup a l’anunci. La professora Bell va trobar un lloc en la seua carregada agenda i va acudir amb puntualitat britànica al departament per assistir amb tots nosaltres a tan històrica notícia. Realment, va ser un moment especial i molt emocionant, haver assistit al que pot ser el descobriment del segle en Física, la detecció de les ones gravitatòries, en companyia de la descobridora dels púlsars el 1967, una troballa que apareix en grans caràcters en totes les enciclopèdies i llibres sobre astronomia”, apunta José Antonio Font.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies