La Nau acull la primera trobada internacional d’historiadors de la premsa que se celebra a Europa

  • 9 noviembre de 2016
 

Prop de dos-cents historiadors procedents de noranta-huit universitats han pres el Centre Cultural La Nau. Són especialistes en història de la premsa i del periodisme arribats de tot el món. El nucli més gros ha viatjat des de l’altra banda de l’Atlàntic, des de Llatinoamèrica. Per primera vegada celebren la seua reunió bianual en una ciutat europea i és la Universitat de València l’amfitriona de la trobada.

Tot i que és un encontre multitemàtic, dos camps de recerca ressonen amb força. L’un és l’estratègia del sensacionalisme i l’altre correspon a l’esvaniment del sentit cívic del periodisme: “Hui la llibertat de premsa es confon amb un like o un dislike”, lamenta la presidenta de la Xarxa d’Historiadors de la Premsa i del Periodisme a Iberoamèrica, Adriana Pineda.

Un dels principals impulsors de la trobada és el vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i president de la Comissió Acadèmica del Títol de Grau de Periodisme, Francesc-Andreu Martínez Gallego: “Vam descobrir que hi ha molta investigació convergent en els dos costats de l’oceà. Aquest fet va animar la Xarxa Iberoamericana a traslladar per primera vegada la trobada al continent europeu. Es va decidir fa dos anys a la Universitat d’Aguascalientes, a Mèxic. Des d’aquell moment, començàrem a dissenyar taules i ponències. Ha sigut una tasca costosa, ja que decidíem conjuntament membres d’Espanya, Colòmbia, Argentina i Mèxic”.

Enrique Bordería, Pepe Reig i Josep Lluís Gómez Mompart, especialistes en Història del Periodisme.

Un dels grups més potents que aquests dies ha avançat resultats del seu projecte d’investigació és el que conformen els membres de l’I+D+i Canvis en l’empresa periodística: l’estratègia del sensacionalisme. La seua emergència històrica a Espanya i Amèrica, que finança el Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol. Entre els quals, trobem Patricia Vega, directora del Centre d’Investigació en Comunicació de la Universitat de Costa Rica, i el catedràtic de Periodisme de la Universitat de València Josep Lluís Gómez Mompart, qui apunta: “La relació sempre és molt bona des del punt de vista de la investigació, però també des del personal. Permet que persones de diversos llocs i països diferents, sovint amb metodologies diferents, posen aquestes en comú. Per tant, sempre aprens coses noves i coneixes persones, que és molt important en el món de la comunicació”.

Entre els investigadors d’aquest camp de recerca també es troba el president de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació, Antonio Laguna, especialista en tot un mestre del sensacionalisme durant la Segona República, el valencià Vicent Miquel Carceller, del qual aquests dies s’exhibeix a la Nau una mostra amb documents inèdits de la seua trajectòria editorial i de promotor cultural. Laguna va ser el moderador d’un col·loqui sobre la caricatura com a arma de comunicació massiva que va servir d’avançada a la trobada: “Aquesta ferramenta poderosa permet ridiculitzar el poder i que el poble se sobrepose a la por”, assegura el catedràtic.

En el marc del sensacionalisme i la sicalipsi s’ha englobat també la conferència inaugural, a càrrec de Jean-Louis Guereña. L’historiador i hispanista francés va desglossar el negoci de les publicacions eròtiques i pornogràfiques des del segle xix fins la guerra civil espanyola.

A la recerca d’un negoci sostenible i amb sentit cívic

Paral·lelament, durant la trobada s’ha analitzat com la crisi del sector de la premsa i el retrocés de la qualitat informativa es retroalimenten, per la qual cosa “és difícil trobar la pedra angular que proporcione als mitjans un model de negoci econòmicament sostenible, sense oblidar el sentit cívic del periodisme de qualitat”, explicaven Martínez i Laguna.

Durant les díhuit taules de ponències s’ha reflexionat, a més, sobre l’ús de la propaganda durant la Primera Guerra Mundial a Espanya, Brasil o Portugal, així com sobre les funcions del periòdic anarquista pel que fa a la socialització i connexió transnacional.

Sota el títol aglutinador De la impremta a l’empresa multimèdia: el negoci de la comunicació en la història, els historiadors han tret profit de la seua precisió i habilitat per a tirar la vista enrere i estudiar la gestió de grans artífexs del negoci periodístic. És el que ha fet el professor de la Pompeu Fabra Francesc Salgado, amb la figura de l’editor català José Ilario, impulsor de revistes d’èxit com ara Bocaccio 70 (1970), Barrabàs (1972), Por Favor (1974) i Interviú (1976). L’objectiu és analitzar el passat per tal de redescobrir noves perspectives per al futur de la professió. I en aquest context ha sigut tema de debat la Royal Charter de la BBC, la carta de llei que marcarà els pròxims deu anys de la cadena pública britànica. Per al professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València Carlos López Olano “és, sens dubte, el model que haurien d’importar les televisions públiques de tot el món”.

 

Crisi terminal o de transformació?

Pel que fa al fenomen de la crisi que afecta el periodisme des del 2007, el professor de la Universitat de Buenos Aires Rubén A. Levenberg considera que “no és nou, perquè sempre hi ha hagut crisi des del naixement de la coneguda com a premsa tradicional”. Per tant, preguntava obertament a l’auditori al final de la seua intervenció: “És aquesta una crisi terminal o una crisi de transformació?”.

Després de dos dies de debat internacional, la continuïtat a aquestes preguntes ha quedat emplaçada per a la pròxima reunió dels especialistes. Serà el quinzé Congrés de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació, que se celebrarà a la ciutat portuguesa de Porto en octubre del 2017

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies