La Nau Gran recopila en un llibre els seus quinze anys de trajectòria

  • 2 marzo de 2016
 
Amparo Pérez Carbonell, Ramón López i Joan Calabuig, amb el llibre sobre la història de La Nau Gran

La Nau Gran ha arribat a la pubertat. El programa destinat a la formació universitària per a majors de cinquanta-cinc anys compleix quinze anys, i amb motiu d’aquest esdeveniment, el dimecres 24 de febrer va tindre lloc al Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació la presentació del llibre Quinze anys de La Nau Gran.

Es tracta d’una recopilació de les vivències dels protagonistes que han possibilitat i continuat fent possible que el programa supere els mil cinc-cents inscrits el curs actual. “Amb aquest acte de celebració podem dir que el programa es troba en una esplèndida adolescència i que ha proposat que els participants contribuïsquen a la societat del coneixement i de la informació, amb llenguatges renovats i interacció intergeneracional”, va afirmar el vicerector de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, Ramón López. Una presentació en la qual també van participar la directora del Servei d’Extensió Universitària, Amparo Pérez, i el primer tinent d’alcalde i regidor delegat de Persones Majors de l’Ajuntament de València, Joan Calabuig.

Quinze anys de La Nau Gran és una obra il·lustrativa que commemora la trajectòria del programa des de la seua creació el 1999, en la qual han participat els rectors de la Universitat que van viure els seus primers passos, Pedro Ruiz i Francisco Tomás, i també els diversos directors i directores del Servei d’Extensió Universitària. Ha sigut especialment emotiu l’homenatge retut a Cristina Civera, antiga directora d’aquest servei que va faltar el 2014. En la presentació hi hagué paraules d’agraïment envers ella i la seua família que era present en l’acte.

Al llarg dels més de dos-centes fulls del volum es poden observar fotografies dels diversos itineraris que engloba La Nau Gran, així com actes, excursions, conferències i, en definitiva, records dels moments viscuts en classe, on els més majors de la Universitat interactuen amb els joves en grups de treball, convertint el programa en una eina on les edats es queden en el DNI. “És un text coral, estructurat en tres grans apartats: la gestió de l’aposta institucional, el plaer d’una docència compromesa i la convivència dels estudiants”, explica Ramón López.

La convivència que apunta López es veu reflectida en les opinions de l’estudiantat de La Nau Gran. “Em sembla interessant conéixer els inicis i el desenvolupament de tot el que ha viscut el programa de majors, és una oportunitat fantàstica per a estar actius després de jubilar-se”, afirma Lola Catalunya, estudianta de l’itinerari de Dret, Ciències Polítiques i Criminologia. Ella no és l’única, ràpidament crida les seues companyes de classe perquè oferisquen les seues impressions sobre l’itinerari, com ara Lola Ponce, qui afirma que ha vingut especialment perquè ix fotografiada en el llibre quan participava en un taller intergeneracional de llibres. “Els joves i els majors ens intercanviàvem llibres i em van preguntar si volia que em retrataren, i no podia deixar de fer-ho”, explica l’estudianta, que abans de començar Dret ja havia realitzat l’itinerari en Psicologia, per la qual cosa les seues companyes la consideren la veterana.

Una de les raons principals per les quals els majors accedeixen a estudiar en La Nau Gran és la falta d’oportunitats d’estudi que patiren durant la seua joventut. Això és el que li va passar a Guillermo Escalona, també estudiant de Dret, apuntat a La Nau Gran des que es va prejubilar. “Quan vaig complir els cinquanta-cinc anys em vaig apuntar al programa i ara en tinc seixanta-huit. Després de quatre itineraris, les experiències són molt bones. A més, participe en l’Associació d’Amics de La Nau Gran”, apunta.

Encara que alguns i algunes són reticents a parlar davant d’una gravadora, al final no ho poden evitar. És el cas de Carmen García, que en veure que totes són de Dret exclama tot d’una: “Jo sóc d’Econòmiques i Ciències Socials”, abans fins i tot de dir el seu nom. Per a ella, l’opinió de la seua família era important i, encara que al principi s’ho van prendre de broma, ja pot dir que porta més anys cursats que els seus propis fills.

Quinze anys de La Nau Gran aporta testimonis d’estudiants que han format i formen part del programa i també declaracions dels degans, deganes i directors i directores de les facultats de la institució acadèmica. Tota aquesta informació, segons paraules d’Amparo Pérez, ha sigut costosa de realitzar però molt útil, per tal que qui ho llegira se sentira identificat i, en definitiva, “ha suposat molt per a l’estudiantat de La Nau Gran: aprendre pel plaer d’aprendre”, explica.

Joan Calabuig va expressar que és necessària la continuació d’una oferta de programes i reptes per a les persones majors com ara La Nau Gran, perquè cada vegada hi ha més persones majors que necessiten noves possibilitats de creixement personal. Per això, va afirmar, La Nau Gran és l’exemple de les polítiques que s’han de dur a terme com a formació al llarg de tota la vida, per la participació social de les persones majors i la seguretat de tindre una administració preparada per a oferir una major qualitat de vida.

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies