UVlibrariesUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca
  • Noves guies temàtiques

    17/07/20

    Noves guies temàtiques

    At the Historical-Medical Library we have taken advantage of these days of teleworking to prepare some themed guides related to our areas of work and interesting for researchers and students.

     

    You already have the first one available, with a selection of links to Museums of the History of Science, Medicine and Technology around the world (also accessible from the LibGuides portal of the University of Valencia), to which we will soon add another one about Online Digital Collections, where you will find links to different historical resources of various institutions, such as collections of scientific instruments, audiovisuals, posters and photographs or bibliographic collections available in full text.

     

    We hope you like them and they help you in your research tasks. 

  • Books in the Historical Medical Library

    26/06/20

    Reopening of the loan service

    For the month of July the loan and return service will be available, and also the consultation in the researchers room for documents excluded from the loan, but only by appointment.

     

    You can see how to request it and what other services we continue to offer at this link.

    We will also continue to digitize requests for journal articles, only for research purposes. You can make the request on this page.

     

    The library remains closed to the public (except for consultation in the researchers room by appointment).
  • Artwork from

    04/06/20

    Online exhibitions

    The López Piñero Interuniversity Institute has uploaded new content and videos to its online exhibition "Tòxics (In)visibles" ((In)visible Toxics). This exhibition has already been physically installed in the institute's museum (and it's now at the Hospital d'Olot), and you can also visit this digital version on the web.

    "Tòxics (In)visibles" is a scientific and artistic exhibition, that invites to think on the complexity of the processes involved in establishing the toxicity of a substance, sometimes under pressure from strong political, economic and academic interests, which interact to make visible the toxicity of a substance or, on the contrary, to make it invisible, through the active production of ignorance about its effects on health and the environment.

     

    In addition, we remind you that through the institute's website you can access to two more exhibitions: the online version of "La grip de 1918" (The flu of 1918), an almost premonitory exhibition that had to be closed due to the current pandemic, and "Metges escriptors, escriptors metges" (Doctors and writers, writers and doctors), organized by the Health and Humanities libraries and with the participation of Josep Lluís Barona, researcher at the institute.

  • Gravat amb nadiu americà malalt de pigota

    25/05/20

    Píndoles d'Història de la Medicina i la Ciència: la vacuna de la pigota

    S’acaba el mes de maig, i no podem deixar-lo marxar sense recordar la importància que té a la història de les vacunes, i més concretament a la de la vacuna de la pigota, una malaltia que ha afectat als éssers humans des de fa milers d’anys, i que va causar la mort o la desfiguració de moltíssimes persones per tot el món... Però, per què és el mes de maig tan important en aquesta història?

     

    La primera raó és que Lady Mary Wortley Montagu va néixer el 26 de maig de 1689. Aquesta dona va tenir, com sol dir-se, una vida de pel·lícula; però si és important per a la història de la vacunació és perquè va ser ella qui va introduir a Europa el seu antecedent: la tècnica de la inoculació. Aquest mètode, practicat en la Xina i l’Índia i després estés per tota Àsia, consistia a propiciar el contacte d’una ferida en una persona sana amb pols de les pústules d’un malalt, bé per inoculació directa, bé vestint-se amb les robes del malalt, etc. de manera que la persona desenvolupara la pigota d’una forma més benigna.

    Lady Montagu va conéixer el mètode a Turquia, i havent perdut un fill per la malaltia i havent-la patit ella mateixa, va fer tot el possible a la seua tornada a Anglaterra per a popularitzar aquesta pràctica.


    Però la inoculació, tot i ser un pas endavant, presentava també inconvenients, ja que alguns dels inoculats acabaven emmalaltint greument, a més de contagiar-se d’altres malalties que podia tenir el portador de les pústules. I ací és on trobem el segon dels nostres personatges: Edward Jenner, que casualment també va néixer en maig, concretament el 17 de maig de 1749.
    Jenner va anar un pas més endavant, i donat que era sabut que els i les lleteres no agafaven les formes greus de la pigota va arribar a la conclusió que allò era degut al fet que es contagiaven abans amb la pigota vacuna, una forma més benigna de la malaltia. Així doncs, en maig (sí, una altra vegada aquest mes) de 1796 va experimentar inoculant la pus de les pústules de les mans d’una lletera a un xiquet, comprovant que aquest quedava immunitzat contra la pigota humana. Amb això no només va demostrar la immunització dels vacunats, sinó també que la pigota vacuna es podia inocular de persona a persona, i no només des del ramat.

     

    Encara es tardaria segles a aconseguir fer extensiva i universal la vacunació, des de les campanyes pioneres com la de la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna dirigida per Francisco Javier Balmis (de qui parlarem en una altra ocasió) fins a arribar a les últimes a escala mundial de l’OMS. Finalment, el 8 de maig (com no) de 1980, la XXXIII Assemblea de l'OMS va fer oficial l’erradicació de la pigota a tot el món.

     

    A les biblioteques de la UV disposem d’obres físiques sobre Mary Montagu o Edward Jenner, però mentre reprenem el servei de préstec podeu llegir The Letters of Lady Mary Montagu, o The life of Edward Jenner, M.D. de John Baron, tots dos disponibles en línia a Archive.org. També podeu escoltar els podcasts Edward Jenner, el vencedor de la viruela a la web Cienciaes.com i El asombroso descubrimiento de las vacunas, del programa La noche en vela de RTVE.
     

  • Icona del programa ODS

    15/05/20

    Objectius de Desenvolupament Sostenible

    La Universitat de València està involucrada en la implementació dels 
    Objetius de Desenvolupament Sostenible mitjançant el Projecte "ODS: Yo SI”.

     

    El Servei de Biblioteques i Documentació, com a servei fonamental de la UV, s'ha unit al projecte, i també ho ha fet la nostra biblioteca com a part del servei.

     

    Pots saber-ne més en aquest enllaç o picant a la imatge del cartell per ampliar-ho. 

    Cartell amb els objectius de desenvolupament sostenible

  • Florence Nightingale

    12/05/20

    Píndoles d'Història de la Medicina i la Ciència: Florence Nightingale

    Hui és el Dia Internacional de la Infermeria; enguany una celebració molt especial per l’esforç que està duent a terme tot el personal sanitari, i també perque es va escollir aquesta data commemorant el naixement de Florence Nightingale, fet del que justament hui es compleixen 200 anys.

     

    Florence Nightingale va néixer circumstancialment a Florència el 6 de maig de 1820, filla de pares anglesos, i va dedicar-se a la infermeria per vocació, davant la incomprensió de la seua família que veia aquest ofici com propi de classes treballadores i no d’una jove culta i de bona posició.

    Es va formar com a infermera (o cuidadora) i va afegir-hi l’experiència i els coneixements que va anar adquirint als seus viatges, on visità diversos establiments sanitaris. Finalment, va ser anomenada superintendent de l’Institute for the Care of Sick Gentlewomen, una institució d’acollida per a dones malaltes sense recursos, on va començar a aplicar els seus coneixements.

     

    Però va ser a la Guerra de Crimea on realment es va fer famosa. Nightingale va participar amb un equip de 38 infermeres formades per ella mateixa, i malgrat que la taxa de mortalitat no va baixar al principi, més aviat va pujar (suposadament perquè no va donar-li massa importància a la higiene, centrant-se més en la nutrició), la seua dedicació a la cura dels soldats ferits i malalts la va fer un personatge molt popular.

    En tornar al seu país i repassant les seues anotacions i estadístiques sobre el conflicte va reconsiderar les seues idees i començà a lluitar per millorar les condicions sanitàries als hospitals. De fet, les seues estadístiques i els avançats mètodes de presentació d’aquestes (amb inclusió de gràfics de tota mena) li valgueren ser la primera dona membre de la Royal Statistic Society.
    L’any 1859 publicaria Notes on Nursing, què seria el text bàsic per a l’escola d’infermeria que fundaria l’any següent a l’Hospital St. Thomas, la primera de caràcter laic. A això s’ha d’afegir diverses obres, informes i altres escrits sobre la infermeria i la planificació hospitalària, que va escriure fins i tot quan va quedar prostrada al llit per motius de salut.

     

    Podeu accedir lliurement a la seua obra Notes on Nursing (a la web Archive.org). També la teniu disponible si sou membres de la UV, a més d'altres obres seues, com aquesta sobre els seus viatges per Europa: Florence Nightingale's European travels. També podeu consultar la seua abundant correspondència a The Florence Nightingale Digitization Project.
    I per acabar, aquesta vegada tenim una cosa per als més xicotets: el capítol dels Lunnis de leyenda dedicat a ella. Potser amb poca fidelitat històrica, però segur que els menuts s'ho passen molt bé.