Logo de la Universitat de València Logo Recerca i Transferència Logo del portal

Convenis de col·laboració

Què són els convenis de col·laboració?

Els convenis de col·laboració, científica i tecnològica són acords de voluntats amb efectes jurídics que ajuden a regular la col·laboració entre entitats que treballen conjuntament per a aconseguir una fi comuna i per a la consecució d'un objectiu d'interés per als participants. Els convenis defineixen els seus drets i responsabilitats i regulen la relació entre aquests.

 

Els convenis poden ser subscrits per les Administracions Públiques, els organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents o les Universitats públiques entre si o amb subjectes de naturalesa privada per a perseguir i/o aconseguir un objecte comú.

 

Es tracta doncs d'un tipus específic de convenis, que es regeixen pel dret públic i que estan regulats en la Llei 17/2022, de 5 de setembre, per la qual es modifica la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), que actua com a norma especial, i per la Llei 40/2015 d'1 d'octubre de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP), que s'aplica amb caràcter general. Per part seua, la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, en el seu art. 14, fomenta la cooperació i la col·laboració mitjançant, entre altres instruments, la creació d'aliances estratègiques i xarxes de col·laboració que, en general, es duran a terme a través de la subscripció de convenis de col·laboració.

Quins avantatges té?

Els convenis de col·laboració permeten que diverses entitats, ja siguen públiques o privades, s'unisquen i aporten la seua experiència en benefici d'un objectiu, projecte o missió comuna.

 

Mitjançant la cooperació, les universitats poden orientar les seues activitats investigadores cap a les necessitats de l'entorn socioeconòmic i adequar la formació dels seus titulats a les necessitats del mercat.

 

Als investigadors els permet col·laborar amb altres entitats per a orientar la investigació bàsica cap a una investigació més aplicada o per a completar treballs desenvolupats per l'altra part col·laboradora. També suposa beneficis a l'efecte d'avaluació de la seua activitat investigadora i de transferència de tecnologia.

 

Per a les entitats col·laboradores suposa la possibilitat d'augmentar la seua capacitat tecnològica mitjançant l'aprofitament del coneixement i els recursos generats en les institucions universitàries. Si el conveni contempla una dotació econòmica, en alguns supòsits aquestes entitats podran gaudir de beneficis fiscals per la seua aportació.

 

Per a tots els participants col·laborar ajuda a generar noves idees i diferents enfocaments innovadors orientat a aconseguir la fi comuna; ajuda a beneficiar-se de les experiències d'investigació d'altres institucions; fomenta relacions interdependents entre els participants i permet generar i transmetre coneixement científic i tecnològic; així com afavorir i vincular una educació transnacional.
 

A qui va dirigit?

Com que els convenis de col·laboració són instruments de transferència que permeten desenvolupar de manera conjunta programes, projectes i activitats d'investigació, formació, innovació i transferència i difusió del coneixement, en àrees generals o específiques d'interés comú conjuminant esforços i recursos, són d'interés per al personal investigador de la Universitat de València, així com per a entitats públiques i privades, interessades a escometre un projecte en comú en forma col·laborativa o cooperativa. L'acord detallarà els termes i condicions de la relació entre les parts.

Què necessite abans de començar?

Si has contactat amb alguna entitat pública o privada i les dues parts esteu interessades a escometre un projecte determinat en comú o bé col·laborar en alguna àrea d'activitat més àmplia, comunica't amb la Secció de R+D+i Contractada del Servei de Transferència i Innovació de la Universitat de València com més prompte millor, perquè t'ajude a identificar les possibles vies per a la col·laboració.

Classificació dels convenis

Segons la LRJSP i en funció de l'entitat que subscriu el conveni podem distingir entre:

  • Interadministratius entre diferents Administracions Públiques (incloses universitats públiques) i entre entitats dependents de la mateixa Administració Pública.
  • Entre l'Administració (o Universitat) i un subjecte de dret privat i
  • Internacionals no constitutius de Tractat internacional, Acord internacional administratiu, o Acord internacional no normatiu, subscrits amb un subjecte de dret internacional.

En funció de les activitats a desenvolupar, l'art. 34 de la LCTI distingeix entre els següents tipus de convenis relacionats amb la R+D+i:

  • Projectes i actuacions d'investigació científica, desenvolupament i innovació.
  • Creació o finançament de centres, instituts, consorcis o unitats d'investigació, i infraestructures científiques. 
  • Finançament de projectes cientificotècnics singulars.
  • Formació de personal científic i tècnic.
  • Divulgació científica i tecnològica.
  • Ús compartit d'immobles, d'instal·lacions i de mitjans materials per al desenvolupament d'activitats d'investigació científica, desenvolupament i innovació.

Els convenis regulats en la LCTI poden ser subscrits per Administracions Públiques, Universitats públiques, Organismes públics d'investigació de l'Administració General de l'Estat i d'altres administracions públiques, Consorcis i fundacions participades per les administracions públiques i Centres i institucions del Sistema Nacional de Salut, entre si o amb agents privats, que realitzen activitats de R+D+I, i que poden ser nacionals, supranacionals o estrangers.

Per al personal investigador, els de major interés solen ser els destinats al desenvolupament d'actuacions de R+D+i i, en menor mesura, els que emparen actuacions per a la creació d'unitats d'investigació i ús compartit d'instal·lacions i mitjans materials, encara que pot ser que un conveni de col·laboració més complex contemple en el seu clausulat diversos objectius.

Convenis relacionats amb la transferència de coneixement

D'entre els tipus de convenis que regula la LCTI, trobem una gran varietat de convenis relacionats amb la R+D+i i la transferència de coneixement. Els més habituals són:

Convenis de col·laboració científica, en els quals les parts signants acorden o bé desenvolupar conjuntament un projecte en concret o bé col·laborar en alguna àrea d'activitat específica, conjuminant esforços i recursos. Les activitats a dur a terme poden ser de R+D+i, assessorament mutu, formació, intercanvi de personal o compartir espais i equipament.

Convenis que regulen subvencions públiques (línies nominatives): finançades a través de subvencions directes que atorguen les Administracions Públiques, en el compliment d'un servei públic d'interés. Poden ser treballs de R+D+i, assessorament, difusió o publicacions, entre altres. Tenen una duració anual i han de justificar-se, amb la complexitat en la gestió que això suposa.

Convenis col·laboratius en el marc de convocatòries públiques i privades: solen associar-se al desenvolupament d'activitats de R+D+i en el marc de programes públics de R+D col·laborativa, que convoquen les administracions públiques o bé entitats privades. Es formalitzen d'aquesta manera les relacions entre diferents entitats que s'agrupen per a l'execució d'un projecte en cooperació en el qual s'estableixen els drets i obligacions de les parts, en relació a un projecte en comú, sense la col·laboració de l'administració que finança el projecte. Cal tindre molt present el que indica la convocatòria.

Càtedres universitàries: permet canalitzar les col·laboracions a mitjà i llarg termini entre la Universitat amb institucions i empreses en qualsevol camp de coneixement d'interés mutu. Permeten aconseguir una col·laboració estable i d'ampli espectre que estén les seues activitats a tots els àmbits d'activitat universitària i no tindran en cap cas caràcter de prestació de servei. A la Universitat de València estan regulades en el Reglament per a la creació i funcionament dels càtedres de la Universitat de València (ACGUV 267/2017)

Mecenatge/Donació: aportacions realitzades per un subjecte privat o públic sense exigir contrapartida directa o resultats a l'entitat beneficiària, per a l'exercici d'activitats que els són pròpies o que presenten un caràcter d'interés general. Igual que les càtedres de la Universitat de València, se sustenten en la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de Règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge i se solen instrumentar mitjançant convenis, podent obtindre l'entitat promotora els incentius fiscals previstos en l'IRPF o en el IS, segons siga el cas. No confondre amb el Contracte de Patrocini, en el qual l'entitat que aporta els fons si espera un benefici normalment publicitari, per la qual cosa estaríem parlant d'un contracte en el marc de l'article 60 LOSU.

Unitats Mixtes d'Investigació: Una Unitat Mixta d'Investigació és una estructura d'investigació sense entitat jurídica pròpia, formada per estructures d'investigació similars pertanyents a dues o més entitats d'investigació, que es constitueix de mutu acord sobre la base del desenvolupament d'activitats científiques i tecnològiques comunes, afins o complementàries i en les quals s'ha mantingut i manté una relació estable de cooperació científica.

A la Unitat Mixta d'Investigació associen la seua activitat investigadora, un número de PDI de la UV i d'un altre o altres centres d'investigació, i es comparteixen espais, equips i infraestructures de les institucions participants per a ús comú, orientant l'acció a través d'una estratègia participativa i un projecte científic comú. Per a la seua formalització, es necessita la signatura d'un conveni de col·laboració.

Esment a part mereixen els Protocols Generals d'Actuació (antics Convenis Marc): declaració d'intencions que expressen la voluntat de les parts signants per a actuar amb un objectiu comú, sense que la seua signatura supose la formalització de compromisos jurídics concrets i exigibles, per la qual cosa no poden regular cap activitat concreta. No impliquen compromís ni contraprestació econòmica, havent de ser regulada en convenis específics totes i cadascuna de les activitats que puguen anar sorgint.

Els PGA poden subscriure's per a qualsevol tipus d'activitat, incloent-hi les relacionades amb la R+D+i i transferència de coneixement i són equiparables a les Declaracions d'Intencions, als Memoràndum d'Entesa (o MOU, per les seues sigles en anglés: Memorandum of understanding) o als Memorandum of Intention (MOI).

La LRJSP, exclou els PGA del seu àmbit d'aplicació, per la qual cosa no existeix una regulació jurídica específica, la qual cosa permet a les Parts major llibertat de continguts, sempre que no supose l'adopció de compromisos jurídics.

Convenis amb aportació econòmica

Els convenis de col·laboració permeten que les entitats s'unisquen, ateses les característiques i capacitats de cadascuna d'elles, amb la finalitat d'obtindre una fi comuna. Per a això, els intervinents es comprometen a aportar mitjans materials i humans. Aquesta aportació pot ser en espècie o monetària. En aquest últim cas, cal tindre clar quan estem parlant d'un conveni amb aportació econòmica o d'una altra mena d'instrument jurídic (per exemple, un contracte):

  • En els convenis amb aportació econòmica no hi ha onerositat, no hi ha marge de benefici. No es tracta d'una prestació de serveis, sinó que les parts contribuïsquen per al desenvolupament d'una activitat, per la qual cosa les aportacions (en metàl·lic o en espècie) no podran ser superiors a les despeses d'execució del conveni.
  • Per aquest motiu, el muntant econòmic no pot dedicar-se a nòmines dels investigadors participants, perquè seria en aqueix cas una prestació de serveis.
  • Les aportacions dineràries, al no existir contraprestació, no apareixen facturades amb IVA, per la qual cosa només es podran emetre certificats que justifiquen les aportacions. Depenent del que es vaja a realitzar, aquestes aportacions podran gaudir de la desgravació continguda en la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de Règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
  • És important estar atent a la qüestió dels drets de propietat industrial i intel·lectual. En aquest cas, l'activitat no anirà subjecta al lliurament de resultats, ja que no s'han pagat per ells, en tot cas, pot plantejar-se, en funció de les aportacions de les parts, una distribució de resultats entre els participants. 
  • No hem de confondre'ls amb aquells convenis de R+D+i que se subscriuen per a accedir al finançament públic de projectes cientificotècnics, el finançament dels quals prové d'una administració pública i tots els participants es beneficien, ni tampoc de convocatòries en concurrència competitiva convocades per agents de dret privat, pel mateix motiu, perquè no participen en l'activitat ni tenen part en els resultats.
Qui pot ser IP o promotor d'un conveni de col·laboració?
  • Podrà ser IP o promotor d'un conveni de col·laboració, personal de la Universitat de València en situació de servei actiu. En el cas del personal contractat temporalment, haurà de tindre formalitzada la seua vinculació contractual amb la UV almenys durant el termini de duració de les activitats contemplades en aquest.
  • En funció del tipus de conveni de què es tracte, els responsables exerciran la direcció dels treballs objecte d'aquest, distribuiran les tasques a realitzar pels membres de l'equip i representaran a aquest. Serà la seua obligació vetlar pel compliment de les activitats compromeses en el conveni o en les condicions contingudes en la convocatòria, en el seu cas.
  • Els responsables estan obligats, així mateix, a proporcionar quanta informació i documentació els siga requerida per la Gerència i els serveis de gestió amb motiu de les operacions de seguiment, control i rendició de comptes que pogueren dur-se a terme.
Qui pot signar els convenis de col·laboració?

En el cas de Protocols Generals d'Actuació, la competència per a la signatura recau en el Rector o Rectora de la Universitat de València. En el cas d'una altra mena de convenis podrà ser el Rector o Rectora de la UV o pel vicerectorat amb delegació per a la signatura de convenis.

S'han d'aplicar costos indirectes en els convenis amb aportació econòmica?

Com que les aportacions que es realitzen en els convenis de col·laboració van dirigides a l'obtenció d'una fi comuna, amb caràcter general, no s'aplicaran costos indirectes a aquestes aportacions.
Aquesta norma genèrica té excepcions: 

  1. En els casos d'aquells convenis que regulen subvencions directes (línies nominatives), s'estarà al que dispose el seu clausulat.
  2. En el cas de convenis dirigits al desenvolupament de projectes en concurrència competitiva amb càrrec a subvencions, la qual cosa indique la convocatòria.
És possible percebre complements retributius per la participació en un conveni de col·laboració?

Al no tindre caràcter onerós ni marge de benefici, no és possible l'obtenció de complements retributius.

Què succeeix amb els drets sobre els resultats?

Els drets de propietat industrial i intel·lectual sobre els resultats poden compartir-se o distribuir-se en funció de les aportacions de les parts. En cap cas se cedeix la titularitat dels drets a l'altra part.

 
 

Referència Normativa Document(s)
L 40/2015

Ley 40/2015, d'1 de octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic

L 49/2002

Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo

L 2/2011

Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible

L 38/2003

Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions

L 20/2018

LLEI 20/2018, de 25 de juliol, de la Generalitat, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional a la Comunitat Valenciana

IUV 7/2019

Instrucció de la Gerència de la Universitat de València sobre la gestió económica d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació articulades mitjançant convenis i contractes

 
Carta d'interés per a tramitació de conveni
Sol·licitud de reconeixement de crèdit en línies nominatives
Procediment per a la suscripció d'un conveni de col·laboració
Diferències entre contracte i conveni
Clàusules d'ús comú per a tots els contractes i convenis de transferència
Possibilitat d'ús dels contractes i convenis de transferència
Contractes i convenis amb prestació econòmica
 
 

Funcions del servei de Transferència i Innovació

 

El Servei de Transferència i Innovació, a través de la Secció d'I+D+i Contractada assessora durant tot el procediment de gestió dels convenis en tots els seus vessants:

  • Assessorament en el model de document més apropiat.
  • Revisió de la documentació presentada pel personal responsable o promotor de la iniciativa.
  • Redacció i, en el seu cas, revisió del clausulat del conveni.
  • Tràmits abans els vicerectorats competents i per al Consell de Govern, quan siga procedent.
  • Gestió de l'expedient, una vegada signat. Seguiment.
Contacte

Servei de Transferència i Innovació

Secció d'I+D+i Contractada

C/ Amadeo de Saboya 4, 46010 València

Universitat de València 

 

sti.contratada@uv.es

+ info