GIUV2026-004
Ens trobem davant un procés de transformació de les societats mercantils sense precedents, les quals han d'enfrontar-se a nous reptes. El tradicional principi d'ànim de lucre sobre el qual pivota qualsevol societat mercantil, es complementa en la conjuntura actual amb un principi de sostenibilitat entés com l'impacte de l'activitat de la societat mercantil en el lloc on es desenvolupa. Se supera així el paradigma del principi de sostenibilitat no solament des del punt de vista de la solvència o viabilitat de la societat mercantil, sinó que tal principi s'encimbella com la guia rectora sobre la qual descansa el respecte de l'activitat mercantil als drets humans, el medi ambient i a la governança empresarial (ESG).
També, la contractació mercantil ha experimentat importants canvis. Així, des del punt de vista del finançament, les entitats de crèdit han implementat els Principis de l'Equador i els Principis per a la Banca Responsable en la seua gestió per a la concessió de préstecs, sent els primers els que se centren en l'avaluació de riscos ambientals i socials en els projectes de finançament i, els segons, els que alineen l'estratègia de l'entitat de crèdit amb els ODS de Nacions...Ens trobem davant un procés de transformació de les societats mercantils sense precedents, les quals han d'enfrontar-se a nous reptes. El tradicional principi d'ànim de lucre sobre el qual pivota qualsevol societat mercantil, es complementa en la conjuntura actual amb un principi de sostenibilitat entés com l'impacte de l'activitat de la societat mercantil en el lloc on es desenvolupa. Se supera així el paradigma del principi de sostenibilitat no solament des del punt de vista de la solvència o viabilitat de la societat mercantil, sinó que tal principi s'encimbella com la guia rectora sobre la qual descansa el respecte de l'activitat mercantil als drets humans, el medi ambient i a la governança empresarial (ESG).
També, la contractació mercantil ha experimentat importants canvis. Així, des del punt de vista del finançament, les entitats de crèdit han implementat els Principis de l'Equador i els Principis per a la Banca Responsable en la seua gestió per a la concessió de préstecs, sent els primers els que se centren en l'avaluació de riscos ambientals i socials en els projectes de finançament i, els segons, els que alineen l'estratègia de l'entitat de crèdit amb els ODS de Nacions Unides i l'Acord de París sobre el canvi climàtic adoptat el 12 de desembre de 2015 i en vigor des de 2016.
La contractació d'assegurances també ha experimentat importants canvis, així la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20) ve a establir uns principis dins de la Iniciativa Financera del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient l'objectiu del qual és fer front als riscos i oportunitats ambientals, socials i de governança.
Fins i tot, els contractes de subministrament han d'orientar-se cap a nous cànons la llum de la Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat i per la qual es modifiquen la Directiva (UE) 2019/1937 i el Reglament (UE) 2023/2859. En particular la cadena d'una empresa relacionades amb la producció de béns o la prestació de serveis per part de l'empresa, inclosos el disseny, l'extracció, el proveïment, la fabricació, el transport, l'emmagatzematge i el subministrament de matèries primeres, productes o parts de productes i el desenvolupament del producte o del servei.
No obstant això, tot aquest procés s'ha vist entelat per la Directiva "stop the clock", la qual ha posat de manifest la reestructuració de l'estratègia de la transició europea cap a la sostenibilitat. Aquesta situació provoca un efecte directe en les societats mercantils, així com en la contractació mercantil. El reporte d'informació, les clàusules contractuals, l'objecte social i l'interés social, l'objectiu dels shareholders, la protecció dels stakeholders, el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, els objectius sobre petjada de carboni, el compliment i respecte dels Drets Humans, la lluita contra la corrupció, precisen d'una reformulació de tal parangó que modifica el comportament de les societats mercantils com ens hem referit.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Determinar el grado de coercibilidad de la Sostenibilidad en las empresas europeas.
- Determinar quién debe ostentar la competencia RSE en las sociedades mercantiles.
- Determinar de forma clara las obligaciones de due diligence del órgano de administración de las sociedades mercantiles y su configuración europea.
- Determinar métodos que impidan el greenwashing o lavado de imagen de las empresas.
- Fijar criterios claros para la verificación de la información sobre sostenibilidad, de modo que el grado de implementación sea mediante un dato de calidad y confiable. Esclarecimiento de los datos cualitativos y cuantitativos.
- Establecer criterios concretos para la supervisión de la cadena de valor.
- Determinar un espacio temporal seguro que cree seguridad jurídica en el marco europeo.
- Dirimir el grado de implicación de las Pymes en materia de sostenibilidad.
- Reformular, si procede, de los valores de sostenibilidad de la UE.
- Analizar la situación social, ambiental y de gobernanza de la UE.
- La regulació de la Sostenibilitat.S'analitza la Voluntarietat i/o obligatorietat de la RSE, així com l'impuls d'aquesta a través del nudging per la Unió Europea.
- Impacte de la Sostenibilitat en les societats mercantils.Les memòries de sostenibilitat i el *greenwashing
- La verificació de la informació no financera.La verificació de la informació no financera és un element central que atorga credibilitat al sistema.
- Efectes extracomunitaris de la Sostenibilitat.La cadena de valor
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| FRANCISCO JAVIER VERCHER MOLL | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| PABLO TORTAJADA CHARDI | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctora/Doctor |
| IRENE CORDOBA MOCHALES | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| MARÍA JESÚS BLANCO SÁNCHEZ | Col·laborador-a | Universidad Pablo de Olavide (Sevilla) | Professor-a titular d'universitat |
| BEATRIZ FONTICIELLA HERNÁNDEZ | Col·laborador-a | Universidad de las Palmas de Gran Canaria | Professor-a permanent laboral |
| MARÍA SALOMÉ LORENZO CAMACHO | Col·laborador-a | Universidad de Sevilla | Professor-a permanent laboral |
| PATRICIA CIFREDO ORTIZ | Col·laborador-a | Universidad de Sevilla | Professor-a ajudant-a doctor-a |
- Regulación de la actividad económica y contribución a su mayor eficiencia.
- Educación universitaria
- Institut Universitari de Dret Patrimonial
