Ana García: “La hipersensibilitat a les emocions podria ser la causa del retraïment en l’autisme”

  • April 26th, 2017
 
Ana García

MARIA IRANZO. “No he descobert res. El que he fet és desenvolupar una metodologia nova des del punt de vista científic per a demostrar el que ja intuïen els pares i el que els professionals, que treballen colze a colze amb aquests menuts, sabien: la hipersensibilitat dels xiquets amb autisme podria ser la causa del seu retraïment”, assegura la doctora en Psicologia Clínica i professora associada del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València Ana García Blanco.

Però ara, gràcies a la seua recerca empírica, desenvolupada dins del Grup d’Investigació de Perinatologia de l’Institut d’investigació Sanitària de La Fe que dirigeix el pediatre Máximo Vento, es posa fi a la històrica interpretació social de l’autisme com una falta de sensibilitat a les emocions dels altres. “Realment, és a la inversa. A la clínica s’observa dia rere dia com aquests xiquets són altament sensibles a un entorn d’elevada emocionalitat. I davant d’aquestes situacions poden reaccionar de dues maneres: excitant-se i tenint conductes atípiques o bé aïllant-se encara més”.

Ella mateixa ho va comprovar durant la seua estada a l’hospital valencià com a psicòloga interna resident. “Va ser precisament el psicòleg clínic amb qui vaig rotar, el doctor Miguel Ángel Vázquez, qui em féu plantejar-me les causes dels trastorns de l’espectre de l’autista, que arrelaven no en un defecte d’emocions, com es venia pensant, sinó més prompte en un excés de sensibilitat envers les emocions. En constatar amb ell aquest canvi de paradigma, en observar la resposta dels pacients, és quan vaig iniciar la meua línia d’investigació en autisme”, explica aquesta experta en l’estudi de les emocions des que va defendre la seua tesi doctoral en trastorn bipolar.

“En el cas de l’autisme s’havia donat més importància a com es comporten els pacients i s’havia deixat en segon pla les emocions subjacents que els fan comportar-se així. Per a entendre’ls són clau les emocions”, subratlla García Blanco.

L’experta va reunir durant un any trenta xiquets amb autisme i trenta xiquets control i va analitzar les seues reaccions –on dirigeixen el focus d’atenció– davant de diverses imatges emocionals. Per a portar endavant els estudis va fer servir la tecnologia eye-tracker, “un ordinador que em va prestar la Universitat de València que és capaç de mesurar amb precisió on es dirigeix l’atenció a través de la detecció dels moviments oculars”.

 

Foto de grup amb Ana García

L’enuig els angoixa

“El resultat ha evidenciat que les emocions capten l’atenció dels xiquets amb autisme i que, quan són capaços de controlar-la, retiren la mirada de les cares que expressen enuig. Amb tot, he de matisar que vaig avaluar xiquets amb autisme sense retard mental i amb un bon nivell del llenguatge; en casos més greus no se sap encara si passa amb un altre tipus d’emocions”, puntualitza.

Fins ara només s’havien fet estudis amb ressonància magnètica funcional, “que havien demostrat que el sistema límbic, que és el cervell emocional, se sobreactiva en xiquets amb autisme quan miren cares enfadades”. Per tant, quan poden exercir un control sobre la seua atenció tenen capacitat de retirar la mirada de l’estímul que els inquieta.

“No passa així en situacions socials complexes, que impliquen moltes persones i en les quals han de fer inferències sobre què pensa l’un i l’altre”, afegeix García Blanco. En aquests casos, segons ha demostrat la metodologia basada en la neuroimatge, “la zona frontal del cervell dels xiquets amb autisme s’activa menys que en un xiquet control i, com apunten els resultats que ja hem publicat, necessiten estar més temps atenent-les per a comprendre què està succeint”. És el cas, per exemple, dels dobles sentits o els sarcasmes, “els costa entendre aquesta subtilitat”.

Una nova comunicació

La primera conseqüència d’aquesta investigació és el qüestionament del corrent psicològic que ensenya als xiquets amb autisme a mantindre certs comportaments respecte als altres. “Per exemple, se’ls ensenya a mantindre la mirada en algú que els parla. Tot i que són capaces d’aprendre-ho, no veus en ells una resposta genuïna, sinó que resulta artificial. Aprenen, però no s’acompanya de l’emoció i l’espontaneïtat que ens agradaria que aparegueren”.

“L’objectiu del nostre treball no ha de ser que el xiquet amb autisme s’adapte al nostre món social, sinó tractar d’entendre el seu món emocional per a poder comunicar-nos amb ell d’una altra manera”, conclou la investigadora.

Si bé la publicació dels resultats ha despertat gran interés en associacions de pares amb xiquets amb autisme i en mitjans de comunicació, Ana García Blanco es mostra sobretot sorpresa per l’atenció que ha despertat entre els alumnes de Psicologia. “L’associació estudiantil Youngnity m’ha demanat una conferència per a explicar-los la troballa, que consideren font d’inspiració. Així que comencem a treballar, els psicòlegs ens adonem que molts dels coneixements adquirits no són aplicables a la pràctica crítica. A vegades el món acadèmic dista de la realitat i una de les causes és que, desafortunadament, hi ha pocs clínics que investiguen”. Atenent a la demanda d’aquesta associació, va acudir a la Facultat de Psicologia el passat 25 d’abril per a explicar-los personalment com ha trencat empíricament una barrera en favor de l’autisme.

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy