Antonio Praena (Purullena, Granada, 1973) vertebra ‘Los cuerpos de Cristo’ en relats sobre l'alteritat, comptats des de diferents enfocaments. A més, la mort del seu millor amic durant la pandèmia, li fa reflexionar sobre la mort i les absències amb una mirada que va del realista al transcendental.

Per al poeta, viure i agrair són el mateix. I la poesia, la manera de fer-los llenguatge, existència parlada. Més enllà d'una poètica de l'alteritat, aquest llibre conjumina vida i veu en una trobada còsmica que abraça l'infinit cada vegada que entreguem el cor a un ésser humà en la seua quotidianitat més humil.

Establit des de fa dècades a València, Antonio Praena és també professor de Dogma i Estètica en la Facultat de Teologia de València. Com a escriptor ha publicat els llibres ‘Humo verde’, ‘Poemas para mi hermana’, ‘Actos de amor’, ‘Yo he querido ser grúa muchas veces’ i ‘Historia de un alma’.

Per les seues obres ha rebut, entre altres, els premis Jaime Gil de Biedma, Tiflos, José Hierro, el de la Crítica Andalusa i el Valencià de la Crítica. Així com l'accèssit al II certamen de poesia Iberoamericana Víctor Jara i al Premi Adonais. Amb el seu últim poemari, ‘Los cuerpos de Cristo’ va aconseguir el XIX Premio Emilio Alarcos que atorga el Principat d'Astúries.