–Carmen, arriba al deganat quan la Facultat de Ciències Biològiques fa cinquanta anys.
–Així és, just vint-i-cinc anys després de l’anterior degana, Maria Àngels Ull.

–Nerviosa?
–Ja he portat altres direccions, com la de secretària de facultat, la coordinació del programa Erasmus i sóc la coordinadora de la CAT del Grau de Biotecnologia. Vas a poc a poc clavant-te en la roda i, a més, com que notes el recolzament de la resta de companys, finalment t’espenten perquè et presentes. No sé dir que no.... A mi m’agradaria que algú em donara un curs sobre com dir que no! [somriu], i no és perquè no tinga ganes, la gent et diu que et dóna suport i no saps escapar-te.

–Com és la Facultat de Ciències Biològiques?
–És un poc ma casa. Vaig estudiar ací, vaig fer la tesi ací i vaig començar a treballar de professora ajudant. Després de les dues estades postdoctorals, vaig ser titular. Tot ací.

–Quins són els seus objectius per a millorar les condicions de l’estudiantat i del professorat que conviuen diàriament en aquest centre?
–Crec que el que s’ha de potenciar són els grups d’investigació dins de Ciències Biològiques. S’ha de potenciar molt que els professors d’aquestes carreres experimentals puguen compaginar la docència i la investigació. Potser en altres graus no és tan important, però aquesta és una facultat de molta ciència bàsica.

–I com ho impulsarà?
–Fent-ho visible. És importantíssim divulgar la ciència que es fa ara mateix a la facultat, perquè a vegades la societat no n’és conscient i no es percep la dualitat necessària en les ciències biològiques entre investigació i docència. En aquesta facultat estem molt vinculats al laboratori.

–En aquest sentit, com valora les instal·lacions de l’edifici?
–Biologia ha passat de tindre un grau a quatre, però l’edifici no ha crescut. Encaixar totes les pràctiques a les instal·lacions i els laboratoris que tenim és una tasca realment miraculosa. De fet, ens ho van dir des de l’Aneca (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació). La gestió de quatre graus suposa moltíssima faena, personal de serveis. Si poguérem ampliar les instal·lacions, la docència pràctica seria millor. De fet, a més dels graus tenim els màsters especialitzats.

–Introduirà canvis en els graus?
–Els quatre graus que ací tenim (Biologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia i Ciències Ambientals) han passat el Reacredita. Han passat sis anys des de la seua implantació i alguns, com ara Bioquímica i Ciències Biomèdiques o Biotecnologia, tenen molta demanda social. Per tant, ara el que volem és millorar-los atenent a suggeriments que hem rebut. Especialment, ens agradaria canviar el primer curs dels quatre graus, ja que des de les Comissions Acadèmiques de Títol (CAT) es veu massa paregut al batxiller. També introduirem en els graus més optatives.

–Què li han demanat els estudiants?
–En general, estan molt motivats, són estudiants molt vocacionals. Un avantatge és la bona nota d’entrada, cosa que fa relativament fàcil la nostra tasca. Volem mantindre aquest nivell. Bàsicament, ara tot funciona per correu electrònic. En la web de la facultat i en la de cadascun dels graus hi ha a la seua disposició una bústia de suggeriments a atendre.

–En el seu equip deganal hi ha majoria femenina, quatre dones i dos homes.
–No n’he sigut conscient. Quan vaig reunir l’equip, ho vaig fer pensant que volia treballar bé amb ell. És un equip jove, amb ganes de treballar i on compartim relacions personals, d’amistat.

–Com ha sigut l’inici?
–Intens. L’entrada en el càrrec ha coincidit amb canvis en altres deganats i el canvi al Rectorat. Quan vaig obrir el correu electrònic i vaig veure la safata plena de comissions, vaig telefonar de seguida a l’anterior degà i li vaig preguntar: “Quantes comissions hi ha?”. Pensava que em donava alguna cosa... Ara ja s’ha relaxat un poc l’assumpte.

–La vaga dels associats ha afectat la Facultat de Ciències Biològiques?
–En tenim, però pocs. El nostre cos docent majoritari és aquell que ha defés una tesi, ha fet un postdoctorat, ha guanyat una Ramón y Cajal i acaba entrant com a ajudant doctor.

–Quant de temps li agradaria estar al deganat?
–En aquesta facultat els deganats duren tres anys.

–I com li agradaria que la recordaren?
–Com una professora normal que ha treballat per a potenciar la imatge de la facultat com a centre de molta càrrega experimental i d’investigació. Molts dels nostres professors dels graus han eixit d’aquesta facultat i han anat als instituts del Parc Científic. Hi ha una alimentació directa. És necessari potenciar els diners de la Universitat per a la investigació, però en el nostre cas per a recolzar molts grups xicotets que estan ofegant-se. Com més grups d’investigació hi haja a la facultat, més fàcil serà tindre una bona docència: perquè hi ha capacitat d’acollir estudiants i de fer TFG i TFM experimentals. Si no comptem amb grups d’investigació a la facultat, assignatures pràctiques de les nostres carreres no les podrem fer. De moment, ja hem fet un pas. Hem fet un catàleg d’espais que han quedat lliures després que alguns professors se n’hagen anat als instituts d’investigació; són espais que podem reutilitzar. Estem en obres ara mateix per a millorar instal·lacions. A més, el Museu d’Història Natural, ubicat ací, està tenint molt d’èxit i ens dóna visibilitat, al mateix temps que ens ha permés alliberar espai on s’emmagatzemaven materials ara exposats.