En l’acte, Andrés Moya ha pronunciat la lliçó de clausura, titulada Evolución y progreso. “Aquest nomenament em resulta particularment gratificant perquè es reconeix el meu treball com a científic, però també per la reflexió continuada que he portat sobre la rellevància i abast de la ciència com a forma de pensament”, ha destacat.

“En la lliçó he decidit reflexionar sobre un tema no resolt i de gran transcendència: si existeix o no progrés biològic. El tema ha sigut objecte d’un ampli debat per part de científics i filòsofs, però no està resolt des del punt de vista científic. La meua lliçó ha consistit a parlar sobre la gènesi del concepte i sobre les condicions d’una proposta per a la seua eventual resolució”, detalla el també investigador de l’Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.

La institució acadèmica, que en 2016 també ha atorgat aquesta distinció a l’investigador en fotònica Philip Russell i recentment a Mario Vargas Llosa, reconeix amb aquest nomenament el treball del professor Moya en el camp de la genètica, la simbiosi i l’evolució, així com la singular contribució que ha fet al pensament en general, reflexionant sobre la importància i els límits de la ciència.

En l’actualitat, Andrés Moya centra la seua recerca en l’estudi del microbioma humà i altres organismes des d’una perspectiva evolutiva i de biologia de sistemes i sintètica.

Moya ha sigut considerat “el biòleg evolutiu més rellevant de la seua generació” pel govern mexicà, el qual li va concedir al maig el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia 2015, i s’ha convertit així en el vuitè científic espanyol, i el segon valencià, que rep aquest guardó d’àmbit llatinoamericà.

Andrés Moya és autor d’unes cinc-centes publicacions entre articles científics, capítols i llibres sobre genètica, evolució i filosofia de la biologia. A més, ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació i reflexió sobre la ciència i ha publicat diversos llibres sobre teoria evolutiva i l’abast del pensament evolutiu.

Entre els seus títols destaquen Pensar desde la Ciencia, Naturaleza y Futuro del Hombre i Biología y Espíritu, en què l’autor fa una anàlisi rigorosa sobre les conseqüències de l’avanç en ciències de la vida.

Actualment, el professor Moya treballa a la Fundació FISABIO i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, i a més dirigeix la Càtedra Institucional FISABIO de la Universitat de València. Forma part del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública, dependent de l’Instituto de Salud Carlos III.

És membre de diverses societats científiques i fundador de la Societat Europea de Biologia Evolutiva, de la Societat Espanyola de Virologia i de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva, de la qual és l’actual president.

Moya ha rebut altres distincions com, per exemple, el premi Ciutat de Barcelona de Recerca Científica (1996); el Fellow de l’American Association for the Advance of Science (1998); el premi Diario Médico (2006); el diploma del president del govern Valencià a l’Excel·lència en la Recerca Biomèdica (2010); el premi Nacional de Genètica (2012) d’Espanya i el premi Lilly (2013) de Recerca Biomèdica Preclínica.