El físic del CERN John Ellis debat a l’IFIC sobre el futur de la física de partícules

  • Fundació Parc Científic
  • February 14th, 2018
 

John Ellis, físic del CERN i del King’s College de Londres, obri els Col·loquis Severo Ochoa de 2018 organitzats per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València). El popular físic teòric britànic exposa la seua visió sobre el futur de la física de partícules després del descobriment en 2012 del bosó de Higgs, la peça que completa la teoria sobre les partícules elementals i les seues interaccions. Serà dijous dia 15, a les 12:30 hores, en el Parc Científic de la Universitat de València.

Ellis, un dels físics més citats amb més de mil articles publicats, va contribuir a aquest descobriment. Va dirigir la divisió teòrica del CERN, i va recolzar la construcció dels acceleradors de partícules LEP i l'actual LHC. A més, passeja la seua imatge icònica pel món divulgant la física de partícules.

 Amb el títol “Is there life after Higgs? (Hi ha vida després del Higgs?)”, Ellis mostra que, a pesar que el descobriment del bosó de Higgs marca la culminació de l'anomenat Model Estàndard, deixa moltes preguntes sense resoldre, com la naturalesa de la matèria fosca, una misteriosa substància que suposa quasi una quarta part de l'Univers però que encara no ha sigut observada. Moltes altres pistes com les propietats dels enigmàtics neutrins fan creure als físics en l'existència de física ‘més enllà del Model Estàndard’, tema sobre el qual tracta la conferència d’Ellis.

El físic britànic abordarà les perspectives de detectar aquesta ‘nova física’ en els futurs experiments que es proposen en la física d'altes energies. El major i més potent accelerador de partícules del món, el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, té previst una millora que multiplicarà per 10 el nombre de col·lisions a partir de 2025, funcionant una dècada més (fins a 2035 almenys). Però ja es planegen altres acceleradors que funcionen com a instruments de precisió per a aprofundir en aqueixa porta a la nova física que és el bosó de Higgs. Ellis participa en els estudis per a futurs acceleradors de partícules.

Jonathan Richard Ellis (Hampstead, Regne Unit, 1946) es va doctorar en física teòrica en la Universitat de Cambridge en 1971. Després d'unes breus estades postdoctorals en SLAC i Caltech (EUA), va ingressar en el CERN en 1973, on va dirigir la seua divisió teòrica de 1988 a 1994. La seua recerca se centra en aspectes fenomenològics de la física de partícules elementals, i les seues connexions amb l'Astrofísica, la Cosmologia i la Gravetat Quàntica. Gran part del seu treball es relaciona amb els experiments, tant en la interpretació de resultats com en l’exploració de la física que pot explorar-se amb nous acceleradors.

Una proposta seua en 1976 va conduir al descobriment del gluó en 1979, partícula elemental responsable d'una de les quatre forces de la naturalesa: la interacció nuclear forta (que manté units a protons i neutrons en el nucli atòmic). Va ser un dels primers a predir com es podria descobrir el bosó de Higgs, i actualment s'ocupa del seu estudi comparant les seues propietats amb les quals prediu el Model Estàndard. En aquest context se situa el seu suport al futur accelerador lineal, que estudiaria detalladament el bosó de Higgs. És autor de més de mil articles científics, amb quasi setanta mil cites en total.

 Actualment, Ellis ostenta la càtedra Clerk Maxwell de Física Teòrica en el prestigiós King’s College de Londres. És Fellow de la Royal Society, la societat científica més antiga del món, i ha obtingut nombrosos premis i reconeixements, com ara la Medalla Maxwell (1982), dues vegades premi de la Gravity Research Foundation (1999 i 2005), i Premi Paul Dirac (2005). És comendador de l'Ordre de l'Imperi Britànic, i realitza una activa labor de promoció i divulgació de la Física arreu del món.

La conferència de John Ellis és dijous 15 de febrer, a les 12:30 hores, en el Saló d'Actes de l'Edifici de Capçalera del Parc Científic de la Universitat de València. L’entrada és lliure fins a completar aforament.

File in: Física
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy