Sobre Elvira Lindo

Comença la seua activitat professional en la ràdio, en 1981, als 19 anys. En RNE fa durant una dècada tots els treballs possibles: de locutora a reportera, de guionista a actriu. Més tard, treballa de guionista en la televisió. En 1992 decideix abandonar els treballs de ràdio i televisió i escriu el seu primer llibre, Manolito Gafotas, al qual en seguirien sis de la mateixa sèrie. Per un d’ells, Los trapos sucios, rep en 1998 el premi nacional de literatura infantil i juvenil. Els llibres d’aquest personatge es tradueixen regularment a més de trenta llengües. Al mateix temps, escriu diferents guions per al cinema en col·laboració amb el director Miguel Albaladejo, com La primera noche de mi vida o El cielo abierto. La seua segona novel·la, Una palabra tuya, guanya en 2005 el premi Seix Barral Biblioteca Breve. En març de 2010 estrena una versió teatral de la seua novel·la Algo más inesperado que la muerte i en setembre publica Lo que me queda por vivir, que guanya el premi El Público de Canal Sur. En 2012 publica un llibre sobre la ciutat de Nova York, on resideix des de 2004: Lugares que no quiero compartir con nadie, i en 2014, Mejor Manolo, l’últim llibre de la sèrie de Manolito. Aquest mateix any arriba a les pantalles La vida inesperada, una pel·lícula rodada a Nova York amb un guió original seu. En 2015 ix a la llum el seu últim llibre, Noches sin dormir, diari del seu últim hivern a Nova York, ciutat on ha viscut onze anys.

No ha abandonat mai l’activitat periodística, en la qual va començar en 1981. Escriu setmanalment en el diari El País, en el qual ha cultivat diversos gèneres periodístics: l’entrevista, la crònica àcida de l’actualitat, el reportatge i la columna d’opinió.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; Conselleria de Transparència; Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.