Estudien la influència del cicle menstrual en la resposta glucèmica de dones amb diabetis tipus 1

  • Press Office
  • November 14th, 2023
 
Detall de l'edifici de la Facultat de Fisioteràpia.
Detall de l'edifici de la Facultat de Fisioteràpia.

Especialistes de diferents universitats i hospitals estudiaran la influència de les fases del cicle menstrual en la resposta glucèmica de les dones amb diabetis tipus 1 –concretament, després de fer exercici i d’un menjar mixt– així com les limitacions dels sistemes actuals de pàncrees artificial per a compensar aquests efectes.

El projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través de l’Agència Estatal d’Innovació, parteix de la premissa que existeixen diferències significatives en la regulació de glucosa entre homes i dones a causa de factors no sols relacionats amb la dieta o l’exercici, això és, l’estil de vida, sinó també amb les hormones i la constitució corporal.

Les investigacions, que varen començar el mes de setembre passat, s’estendran durant els pròxims tres anys. L’Institut ai2 de la Universitat Politècnica de València lidera el projecte DIABETEXX, en el qual participen la Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, la Universitat de Girona i l’Hospital Clínic i Universitari de Barcelona. Aquest equip integra personal de quatre grups del Centre d’Investigació en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) de l’Institut de Salut Carles III.

Jorge Bondía, investigador principal del projecte i responsable del laboratori Tecnodiabetes en l’ai2-UPV, explica que “actualment, no hi ha cap sistema comercial que aborde algorismes personalitzats per sexe. Aquest projecte se centra en entendre bé el que ocorre en aquestes situacions i veure com influeix el cicle menstrual per a poder desenvolupar aquests algorismes i personalitzar els sistemes de pàncrees artificial i sistemes d’ajuda a la decisió per als pacients”. Per a això, a nivell tecnològic, en el projecte DIABETEXX l’Institut ai2 de la Universitat Politècnica de València desenvoluparà un dispositiu wearable per al monitoratge continu de la fase del cicle menstrual, “a integrar, en projectes futurs, en sistemes de pàncrees artificial”, afig José Luis Díez, co-investigador principal. La Universitat de Girona, liderada pel Josep Vehí, abordarà el desenvolupament de sistemes d’ajuda a la decisió que incorpore el coneixement generat en el projecte.

El professor de Fisioteràpia de la Universitat de València Rodrigo Martín és el responsable d’implementar la part clínica de l’exercici i examinar com és l’efecte que té l’exercici aeròbic i el HIIT en la glucèmia de les dones amb diabetis tipus 1, considerant les diferents fases de la menstruació. Des de la Universitat de València també participen en el projecte Javier Ampudia, professor del Departament de Medicina, i la doctoranda Alba Cuerda.

Per a Rodrigo Martín, el projecte és “pioner a millorar els sistemes de monitoratge implementant diferents paràmetres fisiològics i metabòlics relacionats amb l’exercici”. A més, “cobreixen un buit oblidat fins ara i fonamental per a les dones, que és com en funció del cicle de la menstruació, el comportament glucèmic davant l’exercici varia, per la qual cosa els sistemes de monitoratge de la glucèmia han d’adaptar-se a això si volen ser precisos i assegurances”. “Pense que els nostres resultats facilitaran una pràctica més segura de l’exercici en millorar la resposta dels sensors davant diversos mètodes d’entrenament”, conclou.

El projecte inclourà l’anàlisi de la situació en dones amb cicles menstruals regulars o irregulars, i fins i tot en dones amb absència d’alguna de les fases del cicle, per a així extraure conclusions sobre els canvis que generen aquestes situacions en la regulació de la glucosa i abordar les limitacions dels sistemes actuals.

DIABETEXX pretén trobar resultats beneficiosos punt per als pacients que utilitzen teràpies MDI (plomes) com per als dispositius de control automàtic de glucosa, més coneguts com a pàncrees artificial.