El Paranimf l’edifici històric de la Nau es quedà menut per acollir les desenes de persones que volgueren assistir a aquest acte sense precedents a la Universitat on, un per un, es van llegir els noms i cognoms de les cinquanta-sis dones pioneres. L’acte va estar presidit pel rector, Esteban Morcillo; el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; la directora general d’Universitats, Investigació i Ciència; Josefina Bueno; la directora de la Unitat d’Igualtat, Amparo Mañés; i la catedràtica d’Història Isabel Morant.

Sota el títol Dones i espai públic. A contra corrent, Morant va pronunciar un captivador discurs sobre la història de les dones que “ajuda a comprendre el perquè de la diferència de sexe i de l’exclusió”. La desimboltura i mestria caracteritzaren el discurs de Morant en recórrer la història de gènere tot repassant les aportacions de figures com ara la de la il·lustrada Josefa Amar y Borbón i la seua lluita incansable per aconseguir la participació de les dones en la Societat Econòmica d’Amics del País; Emilia Pardo Bazán i la seua ambició per formar part de la Reial Acadèmia de la Llengua; o Simeone de Beauvoir i la seua idea de vincular el saber a la felicitat.

“La meua estimada Universitat ha elegit fer memòria d’aquesta història, que poden pensar que és una història menor, però és la història de la igualtat”. Amb aquestes paraules va voler mostrar Morant el seu agraïment a la institució per la celebració d’aquest acte “d’homenatge merescut” a les primeres dones que ocuparen llocs de responsabilitat a la Universitat.

Tot seguit, i per les escalinates, la desfilada una a una de la majoria de les cinquanta-sis dones; deganes, vicedeganes, secretàries i subsecretàries de cadascuna de les facultats de la Universitat que arreplegaren el diploma de la mà del rector entre aplaudiments del públic assistent. Entre elles, algunes cares conegudes, com la de l’exministra de Cultura Carmen Alborch, qui fou la primera degana de la Facultat de Dret l’any 1985, un moment, com ella mateixa recordava, on a la Universitat no sols els càrrecs acadèmics eren ocupats majoritàriament per homes, sinó que el nombre de dones alumnes era molt reduït. Pionera també en política –ja que va ser la primera ministra de Cultura socialista, i la segona en la història de la democràcia–, recordà amb satisfacció com “al llarg dels anys, des de la tarima de professora, podia veure com augmentava el nombre de les alumnes” en una facultat eminentment masculina. Alborch valorà positivament la celebració d’aquest homenatge, que contribueix a “fer universitat”.

L’acte també va servir per a lliurar els guardons de la segona edició del Premi Olga Quiñones a dues dones estudiants per les seues investigacions en matèria de gènere. Per una banda, fou premiada l’estudianta Marina Guillén Reig pel seu treball final de grau en Educació Social Mujeres y Hombres y violencia. Una propuesta educativa para trabajar la violencia de género y la violencia contra la mujer con el grupo de jóvenes del centro de día Acollida. Guillén, que en l’actualitat treballa com a educadora social en aquest centre, qualificà l’acte de necessari, emotiu i significatiu. D’altra banda, també va estar premiat el treball fi de màster presentat per Lucía Vallés MondragónConstrucció de l’imaginari sociosexual. Tecnologia de gènere i posttelevisió. Gandia shore com a espectacle de la globalització. Dirigit per la professora Giulia Colaizzi en el Màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat, en ell l’estudianta explora la intersecció en el discurs televisiu de gènere i classe.

L’acte finalitzà amb l’actuació del cor de dones A Cau d’Orella i un vi d’honor al Claustre.